Lectura 9: Infància estrangera i coneixement de la llengua de l'escola

Idees Claus

Els autors ens exposen una realitat que cada cop més està succeint en els nostres centres educatius : infants estrangers que no tenen com a llengua materna ni el castellà ni el català. Per aquesta nova realitat que ens envolta parlen dels programes d’immersió lingüística, que permetin l’èxit als alumnes nouvinguts. Aquests programes impliquen una nova organització escolar, i per tant, una pràctica educativa diferent a la que hi ha en un centre educatiu ordinari.

Aquesta immersió lingüística permetrà al alumnat estranger, adquirir competències comunicatives que li possibilitin la parla en un llengua no materna, i tot això , serà possible gràcies a un docent bilingüe que tindrà la capacitat d’interaccionar amb l’alumne en les dues llengua ( la materna i la no materna). Aquesta interacció amb les dues llengües, es fonamental perquè l’alumne aconsegueixi aprendre la llengua del nou indret. L’alumne ha de sentir que la seva llengua és respectada per tal d’aprendre la nova llengua.

Per facilitar la codificació de la nova llengua als alumnes estrangers és important contextualitzar-la , i a més, prendre consciència de que per adquirir una nova llengua es necessita temps i hores treball darrere. També ajuda la interacció entre l’alumnat sempre que aquesta sigui possible.

En conclusió , per fer possible una òptima immersió lingüística és necessari tenir en compte diferents factors que envolten al infant nouvingut i al seu nou entorn : El respecte a la seva llengua materna, fen servir aquesta com a via per l’aprenentatge de la nova llengua; contextualitzar el llenguatge per facilitar el seu aprenentatge; adequar els recursos humans i material; i la interacció i cooperació entre companys.

Paraules Claus

Immersió lingüística

Infància estrangera

Bilingüisme

Llengua

Diversitat cultural

Preguntes

-          Com ensenyaria en cas de desconèixer la llengua materna del nouvingut ?

Reflexió

Després d’haver assistit a la classe de la Maria José Lobo, i ens relació a la lectura comentada fins ara , m’encantaria saber quin és el millor mètode per ensenyar la meva llengua a uns alumnes estrangers. El que la Maria ens va ensenyar ( el TPR) em sembla repetitiu i poc atractiu a la llarga. A més una possible interacció amb altres alumnes es veu forçada si els alumnes si que controlen la llengua de la regió ( alumnes no estrangers ) . Per tant, que hem de fer ? Excloure als alumnes estrangers a una escola tots junts ? No estaríem així apartant-los de la nova realitat cultural i social a la qual s’enfronten ?

A l’hora penso en tota la formació extra que han de fer els professors per poder interaccionar amb aquests infants, és a dir , per poder aprendre la llengua d’aquests infants . Tota aquesta formació té un alt cost , i aquest alt cost només podria pagar-ho un petit sector de professors. Per tant , les oportunitats en entrar en un centre amb alumnes estrangers , dependria del capital del professor ( més capital = més opció a una formació de una nova llengua = més oportunitats de treball), per tant un cop més el nivell econòmic estaria segregant a un sector de la població ( els educadors).