Lectura 6: Comunicació i llenguatge parlat

IDEES CLAU

Recolzament comunicatiu. El text destaca la importància de recolzar als infants quan es comuniquen, de potenciar la seva expressió, de ser clars amb el missatge i adaptar-se a ells. També cal escoltar-los, ser pacients, tenir una bona actitud cap a la seva expressió, etc.

La manera de parlar és clau pels infants. El to de veu, la velocitat de la parla, el llenguatge corporal o no verbal, entre d’altres aspectes incideixen totalment en com els infants entenen i interioritzen el missatge que els estem comunicant. Per tant, no són tant importants les paraules sinó com les diem, de què les acompanyem. Així doncs: els gestos positius, carícies, somriures... provoquen un efecte positiu en l’infant, li aporten seguretat afectiva i, a més, entenen millor el significat de les paraules. D’altra banda, amb un llenguatge no verbal totalment contrari (gestos negatius, to de veu enfadat o nerviós, expressions facials tenses...) provocarà que l’infant rebi les paraules amb una idea negativa, com si fos alguna cosa dolenta.

Respecte en la manera de parlar als infants. Cal valorar als infants, respectar-los i atendre les seves necessitats i interessos en cada moment, també quan s’expressen i quan els parlem. És important parlar de manera que no ataquem ni siguem agressius amb el que diem, no es pot ferir als infants o dir-los coses negatives: no se’ls ha de qualificar amb adjectius negatius ni dir que són “de tal manera”, sinó que se’ls pot dir que en aquell moment “estan d’aquesta determinada manera”. Tot s’ha de dir des del respecte, el tacte i l’afecte. També, d’altra banda, és necessari analitzar aspectes com la seva audició, etc. per poder corroborar que podran desenvolupar el llenguatge de manera habitual o si necessitaran alguna mena de suport.

5 PARAULES CLAU

1. Recolzament comunicatiu

2. Llenguatge no verbal

3. Manera de parlar

4. Afectivitat

5. Respecte

REFLEXIÓ

Aquest text m’ha semblat molt útil i concís ja que no només es basa en la teoria, sinó que explica exemples i recursos que es poden aplicar a situacions reals determinades, a la pràctica amb els infants. Són set punts ben sintetitzats on s’explica clarament formes adequades de dirigir-se cap als infants durant la comunicació, com fer-ho en diversos moments o casos concrets com, per exemple, quan llegim un conte, quan obrim un debat i fem parlar als infants... I també per saber quina entonació utilitzar en cada moment i tenir present que influeix molt en els infants aquest to de veu i llenguatge no verbal que utilitzem. Crec que és molt important que puguem tenir en compte tot això que explica l’article per a la vida diària a una aula, ja que podrem afavorir a que els infants s’expressin amb total llibertat, sense cap tipus de cohibició i de la millor manera possible, sense donar-los missatges contradictoris ni ferint la seva autoestima. Treballar la comunicació implica que cal acollir emocionalment als infants i fer que puguin expressar les seves emocions i sentiments, de la mateixa manera que necessiten sentir que aquests són respectats. Em sembla una bona idea fer filmacions de les activitats diàries per poder analitzar com fem el nostre paper com a mestres i com treballem aquest llenguatge oral. Tot i això, em sembla necessari dir que les idees es troben una mica desordenades en el text, que no segueixen un ordre sinó que es van exposant barrejades.

Pel que fa a la connexió amb la resta de lectures que han fet les companyes, crec que és destacable la lectura que s’anomena “El arte de conversar: escuchar, hablar y compartir en el corro”, ja que explica la importància de parlar en rotllana i estratègies per fer-ho de la millor manera possible. Cal que sigui un espai tranquil, en calma, on es puguin expressar les emocions, etc. Tal i com defensa la lectura que jo he treballat. També explica la necessitat de crear espais d’interacció i de comunicació on sorgeixin diferents experiències que enriquiran el llenguatge.