LENGUA, ESCUELA E IMMIGRACIÓN. VILA (2006)

PARAULES CLAU: Bilingüisme, plurilingüisme, immigració adquisició de segones llengües, escola, atenció a la diversitat.

SÍNTESI:

Aquesta lectura s’anomena Lengua, escuela e inmigración, pertany a l’autor Ignasi Vila (2006). El tema principal d’aquest text és el plurilingüisme a les aules. En el text s'expliquen les diferènciens que hi ha entre els alumnes nadius i els immigrants a l'hora de desenvolupar l'aprenentatge de la llengua.

Hem pogut veure que varis estudis defensen que els alumnes immigrants triguen més en aprendre una llengua que els infants que són parlants d'aquesta. Aquesta desigualtat és deguda a l'atenció a la diversitat i les necessitats especials a l'aula. No podem aïllar als alumnes nouvinguts de l'aula i separar-los de la resta del grup classe per fer un reforç de la llengua vehicular. D'aquesta manera, només estem incrementant la desigualtat entre els propis infants, ja que si els separem de la resta mai podran aprendre la llengua de la mateixa manera que els seus companys, perquè no podran interactuar amb persones que són parlants nadius d'aquesta llengua.

En segon lloc, l'autor afrma que la varietat lingüística que hi ha actualment a les escoles i per tant a les aules és molt gran. Hi ha una concentració de múltiples llengües, cultures, nivells socioeconòmics i expectatives respecte l'educació dels nens i nenes. Aquest aspecte ha canviat molt comparat amb anys anteriors, ja que fa uns anys els mestres dominaven totes les llengües que parlaven els seus alumnes, però avui dia aquesta realitat no existeix ja que hi ha aules on hi ha moltes llengües maternes diferents i el mestre no les sap totes. Davant d'aquesta situació, és important que com a professionals tinguem en compte el ritme de comprensió d'una llengua. Hem de procurar que tots els alumnes aprenguin una mateixa primera llengua i una mateixa segona llengua. Només d'aquesta manera es podrà aconseguir una homogeneïtat.

Finalment, ens agradaria destacar que aprendre una llengua no és comprensió lingüística sinó que s'ha de participar en moltes activitats socials per poder fer una immersió real. Només gràcies a la interacció amb els altres s'aprendrà una llengua en la seva totalitat. És per això que com a mestres hem de tenir en compte quins programes d'immersió lingüística utilitzem ja que dependrà d'aquests que els alumnes immigrants tinguin un bon domini de la llengua autòctona o no.

PREGUNTES A L’AUTOR:

·         Quan els infants estrangers han d’aprendre la nostra llengua durant els tres mesos de vacances, per exemple, també se’ls oblida la llengua com a nosaltres la segona llengua com pot ser l’anglès?

·         A que et refereixes quan parles de que el domini d’habilitats lingüístiques és decisiu perquè l’ infant arribi a l’èxit o al fracàs? En quin termini de temps es pot esdevenir aquestes determinacions?

REFLEXIÓ

Des del meu punt de vista, penso que és una lectura molt important per llegir quan ens formem com a Mestres, ja que la nostra experiència marca en la manera d’educar. Quan era petita no vaig tenir cap experiència amb alumnes nouvinguts i que els hi costés el català o el castellà, per tant no vaig veure cap tipus d’adaptació per part del professorat amb els alumnes de llengües diverses. Vaig anar creixent i podria dir que només me’n recordo d’una vivència quan tenia 16 anys aproximadament. Vaig tenir l’oportunitat de fer un voluntariat amb nens de procedència africana. Tots i totes en sabien parlar el català i el castellà però entre ells parlaven la seva llengua. Un dia van començar a parlar-me en la seva llengua. Com no tenia ni idea els hi vaig estar preguntant que volia dir, però només es feien que riure de mi. La monitora al veure-ho els hi va dir que no podien parlar en una llengua que no fos la que no enteníem els altres. En aquest moment vaig veure bé que la monitora els hi digués això ja que ella si tenia l’oportunitat de tenir coneixements sobre la seva llengua i va veure que s’estaven rient i ens estaven insultant. D’altra banda, penso que és molt important fer activitats on ells se sentin protagonistes i puguin parlar de la seva cultura i puguin expressar-se amb la seva llengua materna. Donar espais d’aquest tipus els empoderarà i, potser, els donarà més ganes de seguir coneixent (amb il·lusió) les nostres costums i la nostra llengua.

Finalment, vull relacionar la meva reflexió amb la visita de la Maria José. Ens va parlar sobre la importància d’un bon procés ensenyament-aprenentatge d’una llengua estrangera. Fer sempre immersió en aquella llengua que volem ensenyar perquè els infants puguin interioritzar adequadament totes les formes d’aprendre un idioma nou, i acompanyar amb la gesticulació per facilitar l’adquisició dels coneixements. També ens va explicar que és molt important promoure situacions on els infants siguin els protagonistes de diferents interaccions. Per seminaris ens va fer una dinàmica. Sense saber que estava fent servir el Danès, ens va fer un joc de imitació i representació a partir de la gesticulació i paraules senzilles d’un nou idioma per a nosaltres. Mica en mica va anar incorporant més complexitat, tant en les paraules com en la repetició dels moviments. Amb aquest joc, ens va voler fer veure que hi ha moltes maneres d’aprendre un idioma nou, però que si utilitzem les dinàmiques i els jocs farem l’aprenentatge de manera més significativa.