Conceptes clau:
- Educació infantil
- Plurilingüisme
- Comunicació
Resum i idees claus:
La lectura “Lengua oral en aulas
multiculturales y plurilingües en educación infantil” ens parla sobre una
realitat que, avui dia, ens trobem a les escoles: hi ha alumnat amb diversitat d’orígens
lingüístics, culturals i socials. És per això que els educadors i educadores
han hagut de reflexionar i buscar estratègies necessàries per acollir a cadascun
dels infants.
Catalina Barragán ens presenta, a través del Mohamed, l’Ibrahim, l’Aicha i
el Dimitri, 4 situacions quotidianes que es poden presentar a l’aula on els
infants tenen com a primera llengua una diferent a la del país i de l’escola
acollidora. Així doncs, ens parla sobre la importància de saber la primera o
primeres llengues dels infants; buscar i tenir recursos i suport per fer-se
entendre; la importància de les relacions família i escola; i respectar el
període de silenci per el qual passen molts dels infants en aquestes
situacions.
Donades aquestes situacions, a la lectura es planteja com un repte per als
mestres, els quals hauran d’intentar millorar la competència lingüística de
tots els alumnes a través de propostes a l’aula, així com facilitar la
convivència, la integració i la igualtat d’oportunitats evitant l’exclusió. Per
poder fer-ho, cal revisar els propis estereotips i prejudicis cap a la llengua
i altres referents de la seva identitat o, si més no, prejudicis socials. A
més, la lectura dóna molta importància al fet de crear i promoure contextos de
convivències, ja que l’aprenentatge de la llengua i aprendre a conviure tenen
molt a veure, i per tant, els infants que es sentin acceptats i respectats
tindran més facilitats per comunicar-se.
Finalment, la lectura ens mostra plantejaments a tenir en compte a les
aules amb l’alumnat amb diverses llengües i estratègies per posar en pràctica
en aquestes situacions.
Interrogants:
- Hi ha algun tipus de formació específic per als docents que s’afronten a aquestes situacions?
Comentari personal:
La lectura m’ha fet reflexionar sobre la importància del fet que els
docents han de ser conscients de la diversitat d’alumnes amb orígens lingüístics,
culturals i socials que poden haver a l’aula. La realitat d’avui dia és que ens
trobem en una societat on hi ha multiculturalitat, i això és un aspecte que es
trasllada a l’aula. Sobretot, però, no hem d’estancar-nos en el coneixement d’aquest
tipus de realitat, sinó anar més enllà i saber aplicar estratègies per afavorir
aquestes situacions.
La lectura, tot i que ens mostra algunes estratègies, les considero “pobres”
en el sentit que no hi profunditza massa. És per això que he realitzat una
recerca i he trobat un document sobre lesactituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals imultilingües, que profunditza en aquest aspecte.
Com a experiència pròpia de la meva escolaritat, gairebé tots els cursos a
l’escola primària arribava un o dos companys procedents d’altres països, alguns
compartien l’idioma, ja que potser procedien de països sud-americans, però en
canvi, altres venien de països on la seva llengua materna era completament diferent
(Marroc, Àfrica, Rússia...). Gràcies a la lectura he pogut veure exemples que
els identifico amb aquests nois i noies que arribaven a la meva classe, he pogut
reconèixer comportaments, com per exemple quan es parla a la lectura sobre el
silenci, i d’altres aspectes semblants.
A més, no vull relacionar la lectura amb esdeveniments tant llunyans. Si
més no, l’altre dia vam rebre la visita de la professora Lobo, que ens va
realitzar una sessió en anglès sobre la importància de les llengües estrangeres
en educació. Tot i així, l’anglès el vaig entendre bé, el curiós està quan ens
va realitzar una dinàmica per aprendre el nivell bàsic de Danès en deu minuts,
seguint el mètode Total PhysicalResponse de Janes J. Asher. Aquesta activitat em va servir per poder
posar-me a la pell d’aquests alumnes nouvinguts que no entenen l’idioma. La
professora Lobo ens va mostrar aquest mètode com a forma de poder entendre un
idioma, o si més no, interpretar-lo i a partir d’aquí poder aprendre’l, i que
consistia a acompanyar el llenguatge oral (ordres) amb el no verbal (accions).
Per acabar i pel que fa a la relació amb les altres lectures, en petit grup
hem comentat que totes tenen molt a veure perquè parlen sobre situacions
similars: la lectura 1 parla sobre que un alumne estranger té més dificultat a
l’hora d’aprendre només per el handicap de la llengua, i ens explica que s’han
de fomentar més contextos de comunicació entre iguals. La lectura 3, en canvi,
ens diu que aprendre una llengua comporta moltes coses, però sobretot cal
temps, ja que un alumne que s’incorpora que no parla l’idioma del centre
acollidor, ha de realitzar un sobreesforç i traspassar el que ja sap en la seva
primera llengua a una completament nova, i a més, que aquest fet comportarà
dificultats en el procés d’aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada