Lectura 7: "La asamblea de clase en educación infantil"

 La asamblea de clase en educación infantil: Un espacio para crecer como grupo

Resum:

L'assemblea és un bon mitjà per treballar i desenvolupar a l'aula les capacitats dels infants, especialment la competència lingüística,  social i cívica. A més, els infants tenen la oportunitat de compartir experiències i idees amb el seu grup d'iguals.

L'objectiu principal de l'assemblea és la interacció. Ha d'haver un equilibri entre la interacció adult infant i entre infants, això permet que els aprenentatges siguin realment significatius i que no caiguin el l'oblit. 

L'assemblea desenvolupa l'autonomia dels infants, més concretament l'autonomia moral. Aquesta ensenya als infants a col·laborar amb els altres i a respectar les regles socials, i afavoreix el desenvolupament de la personalitat. A més, suposa una oportunitat per a que els infants es coneixin a sí mateixos, facilita la resolució de conflictes, els ajuda a identificar i expressar els seus desitjos, emocions i vivències, i a respectar els dels altres. 

Finalment destacar que, tot i que l'infant és el protagonista a l'hora de realitzar l'assemblea, el rol que adopta el docent també és molt important. Bàsicament fa una funció dinamitzadora del diàleg, per tant ha de tenir un bon control de la comunicació, ja que, a la vegada, mostra un model comunicatiu per als infants. A més, el docent ha de saber escoltar als infants, fet que permet que els més petits puguin expressar lliurement els seus raonaments, les seves opinions i els seus sentiments. La assemblea ofereix un espai per a que docent i alumnes es coneguin entre sí i comparteixin  i confrontin experiències i punts de vista

Paraules clau:

Assemblea, interacció a l'aula, comunicació lingüística, competència social i cívica i conducta prosocial. 

Preguntes:

• L'article parla sobre l'assemblea amb infants de 0 - 6 anys. Treballar l'assemblea amb infants de 2 a 5 anys és relativament fàcil, ja que es poden expressar verbalment encara que tinguin dificultats, però i amb els infants de 0 i 1 anys, com es treballa? 

• Quines estratègies es poden utilitzar per aconseguir que participin tots els infants? 

• Hi ha diverses maneres de realitzar una assemblea per no caure en la monotonia i aconseguir que no es converteixi en una rutina més? 

Reflexió:

Tot i que en el meu cas va ser a la primària, es podria extrapolar perfectament a infantil. Quan vaig realitzar les pràctiques de primer, em va tocar la classe de primer de primària. Cada dia al matí, quan eren tots, la mestra els feia seure en rotllana al mig de la classe per parlar. No era exactament una assemblea, però complia la mateixa funció. Els infants podien expressar allò que volien, ja sigués quelcom relacionat amb el seu cap de setmana, amb alguna cosa que havien fet per la tarda o alguna noticia o fet interessant que havien vist o escoltat al llarg de la setmana. Totes les idees eren bones i ben rebudes i els companys podien opinar i fer preguntes si tenien dubtes. 

Jo crec que la relació entre els infants era tan estreta gràcies a aquestes petites xerrades i moments de compartir. Les relacions que vaig poder observar eren de complet respecte entre ells i de màxima col·laboració. Tot i que no deixen de ser nens i es barallen, sabien demanar-se perdó i resoldre els problemes. Tots se sentien part del grup i estimats pels altres, fet que en part també era gràcies a la mestra. 

Al llegir aquesta lectura m'he adonat que té el mateix objectiu que la lectura 1 del grup I anomenada: "habitar l'aula quan la comunicació és essencial" de Mercè Segarra. En ella, l'autora evidencia  la importància de la comunicació dins de la classe i com aquesta és el vincle que fa possible una cultura d’aula on totes les persones tenen veu pròpia, són escoltades i juntes avancen en el coneixement compartit. 

Per concloure, puc afirmar que estic totalment d'acord en la promoció de l'assemblea tant a educació infantil com a la primària. Donar un espai als infants per a que se sentin escoltats és molt important. Han de saber que ens interessa el que pensen i el que senten, que no són només noms a la nostra carpeta, sinó que són éssers capaços de pensar per sí mateixos, de prendre decisions, de discutir idees... Els ajuda a respectar als altres, ja que tots tenen una opinió, i a respectar les normes socials, com per exemple el torn de paraula per poder escoltar a tothom. Per tant animo a tots els educadors i a totes les meves companyes (sobretot a les que no han llegit aquesta lectura) que facin assemblees, que ajudin als infants a sentir-se part de la classe, a saber que tenen veu i vot i que el pensen realment importa. 

Enllaços d'interès:

A continuació, trobareu una breu lectura sobre la importància de la assemblea en la metodologia docent de la etapa infantil, escrita per María Fernanda Rodríguez Rodríguez que és una mestra especialista en Educació Infantil.