Lectura 7. Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora en Educació Infantil.

Llamazares i Alonso-Cortés (2016)

Idees clau:

• Comprensió lectora. 
• Estratègies
• Activitats descontextualitzades
• Comprensió
  
  

Preguntes:

• Penseu que és positiu que els nens aprenguin a llegir quan encara no estan preparats?
• Quines tècniques usaríeu per comprovar que els infants han comprès la lectura?
• Quin paper té el mestre en aquestes activitats?

Resum:

La lectura és una eina molt important a Educació Infantil perquè està contextualitzada moltes vegades i mostra millors resultats en comparació amb les activitats de llengua escrita. 

Podem trobar dos lectures diferents i es diferencies perquè: 

• Lectura compartida; compartir una lectura amb alguna altre persona (família, professor, companys, infants...) ajudant així al desenvolupament cognitiu de l’infant.
• Lectura dialògica; realitzar una lectura dins de l’aula fent així que els infants interactuïn i arribin a les seves conclusions sobre el que han llegit. 

Estratègies abans de la lectura:

• Explicació de l’activitat per tal de activar els coneixements dels infants i cridar així la seva atenció.
• Establir objectius i propòsits.

Estratègies durant la lectura:

• Comprovar la comprensió de la lectura.
• Prendre decisions adequades al moment. 

Estratègies després de la lectura:

•  Resumir entre tots el conte perquè els infants acabin d’entendre.

Es poden trobar dos components en la lectura; la comprensió, que es vincula amb les habilitats lingüístiques , i la descodificació, que depèn del coneixement alfabètic. Per tant, se li ha de donar més èmfasi a la comprensió per fomentar així les habilitats lectores.

Opinió personal:

He decidit escollir aquesta lectura (ja que el meu grup aquesta setmana no en tenia d’assignada), perquè quan era petita m’apassionava la lectura. Estar asseguda al terra o al llit i que m’expliquessin un conte m’agradava molt. 

Durant les meves estades de pràctiques vaig llegir molts contes als infants i ara que conec diferents estratègies que la lectura m’ha proporcionat ho faré de manera correcta i entendré el perquè del que passa mentre l’explico. 

També ho podré fer servir a l’activitat de la setmana que ve on haig d’explicar a les meves companyes i al professor Xavier un conte a l’aula.

Lectura 7: Lectura compartida y estrategias de comprensión lectora en educación infantil.

Idees Claus

1.Alfabetització emergent: Mitjançant aquesta , el infant s’incorpora al món de la comunicació ( ja sigui a través de la lectura , com a través de la parla ) . Aquestes habilitats que l’infant desenvolupa li permetran comprendre amb majors beneficis tot el que envolta que envolta la pràctica comunicativa. Aquest desenvolupament li servirà fora i dins de l’escola. L’alfabetització té dues pràctiques claus: la lectura dialògica i la lectura compartida .

2.Lectura dialògica: Es produeix entre grup d’iguals o inclús amb la mestra. Bàsicament és la lectura que es pot produir dins un aula i es fonamenta en la interacció posterior a la lectura entre aquests sistemes esmentats anteriorment ( infants entre infants o infants amb la mestra ) . Aquesta interacció tindrà majors beneficis quan el grup sigui reduït.  

3.Lectura compartida: La lectura compartida conta amb dos sistemes claus , la família i l’infant. Es tracta de fer la lectura entre l’infant i un adult, és a dir , fer una lectura conjunta, on s’intensifiqui l’activitat de la lectura gràcies a la intervenció de l’adult. Gràcies a l’adult es millorarà la comprensió de la lectura , es reflexionar sobre ella ,es motivar més, ... en definitiva hi hauran beneficis en el desenvolupament de les habilitats de descodificació i de comprensió .

Paraules Claus

Lectura compartida

Lectura dialògica

Alfabetització

Interacció

Preguntes

-Que podem fer en un context amb una baixa implicació familiar?

-Com faríem la lectura dialògica amb infants provinents de països diferents ?

- Quin tipus de llibres són els que comporten majors beneficis

Reflexió

Trobo que en segons quines escoles o contextos , involucrar a les famílies en l’educació dels seus fills és una tasca gairebé impossible . Famílies que no tenen un hàbit de lectura difícilment estaran motivades o veuran els beneficis a la lectura compartida. Això és possible que creï desigualtats d’aprenentatge entre els infants d’una mateixa aula , i per tant , es pugui segregar la classe entre infants amb habilitats de descodificació i comprensió bona i infants amb aquestes habilitats menys desenvolupades. Aquestes habilitats són essencials per l’adquisició d’altres aprenentatges , per tant a la llarga podria ocasionar desigualtats d’aprenentatge, o si més no , infants amb més o menys capacitat d’aprenentatge. És per això que crec que en els contextos en els que implicació familiar sigui baixa, s’hauria d’implementar algun tipus de programa, on de manera individualitzada , tots i cada un dels infants poguessin fer aquesta pràctica ( lectura compartida ) amb algun adult ( encara que aquest no sigui familiar ) .

Lectura 7: Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora

IDEES CLAU

La lectura compartida és una de les practiques d’alfabetització emergent més beneficioses. Aquest tipus de lectura s’ha demostrat que resulta molt beneficiosa pel desenvolupament cognitiu i lingüístic. Amb això, també ho és el fet que els pares (o familiars) dediquin temps a llegir amb els infants, explicar històries, etc. Ja que això incrementa el seu vocabulari i desenvolupa aspectes molt importants del seu llenguatge i habilitats comunicatives.

L’infant (lector) pot adonar-se dels seus errors amb l’ajuda del docent o adult que l’acompanya. L’adult pot fer preguntes de comprensió lectora, comprovar aquesta comprensió, etc. D’aquesta manera, l’infant podrà corregir els seus errors, elaborar un aprenentatge més significatiu i, en definitiva, millorar el seu llenguatge. La lectura es divideix en 3 moments: modelatge (verbalització i exteriorització del pensament del docent), “andamiaje” (recolzament de l’adult a l’infant per ajudar-lo a realitzar la tasca i anar retirant-se gradualment) i introspecció (és igual que el modelatge però per part de l’alumne, aquest verbalitza i exterioritza el seu pensament i és capaç de reflexionar sobre els passos que ha fet).

Desenvolupament d’estratègies de comprensió lectora mitjançant el treball d’un text en concret. Aquest article tria un text en concret sobre el qual treballen i basen les seves explicacions, aquest s’anomena “El tonto de mi pueblo”. D’aquest, poden extreure i comprovar que, ja des dels 4 anys d’edat, els infants poden realitzar reflexions explícites i verbalitzades i desenvolupen nombroses estratègies de comprensió lectora quan es troben, com en aquest cas, en una situació de lectura compartida amb un adult o docent.

5 PARAULES CLAU

-          Lectura compartida

-          Beneficis

-          Interacció

-          Recolzament

-          Correcció d’errors

 

REFLEXIÓ

Aquest ha sigut un text dens però amb un rerefons molt ric, m’ha aportat molts detalls sobre els motius pels quals és tant beneficiosa la lectura compartida. Ja que anteriorment ja tenia clar que aquest tipus de lectura, amb l’infant acompanyat d’un adult i interaccionant amb ell, era molt enriquidora per a aquests però no havia indagat mai en els motius, en què incidia directament i de quina manera ho feia. Tampoc m’havia plantejat els passos o moments de la lectura ni que es repetissin en tots els casos de manera generalitzada. Crec que encara queda molt a treballar a moltes escoles ja que no desenvolupen suficientment aquest espai de lectura compartida o creuen que ho fan però realment és molt pobre i no s’aconsegueix aportar aspectes de millora per l’infant ni que aquest arribi a adquirir unes bones habilitats comunicatives ja que no se sol treballar el fet de preguntar i corroborar sobre la comprensió lectora a infants petits (4-5 anys) ni tan sols als grans, en la majoria de casos. Per tant, la lectura es redueix a moments on l’infant i l’adult estan compartint un temps i un espai i tenen en comú que llegeixen el conte a la vegada però no comparteixen experiències, vivències ni una comunicació dialogada sobre el tema, a més que tampoc se sol incentivar al fet que expliquin com s’han sentit en llegir aquell conte o llibre o simplement es fan algunes preguntes tancades que no donen lloc a que l’infant pugui obrir-se i, per tant, no es dóna l’oportunitat de poder aprofitar realment els beneficis que aporta aquesta lectura compartida. Hauríem de ser més conscients, tant a nivell d’escola com en l’àmbit familiar, de la importància de potenciar aquests espais i que cal treballar-los tant o més que altres activitats relacionades amb la llengua, ja que són les que realment afavoriran a un aprenentatge real de les habilitats comunicatives i que els serviran per a la vida quotidiana i en un futur.

Recomano aquest article: Aprender a leer con la lectura compartida: Otra lectura es posible. Revista AULA. M. Agustí Quílez, M. Ballart Macabich, M. García Safont.

Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora

Marta Mir

Paraules clau

-   Lectura compartida

-   Acompanyar en el procés de comprensió lectora

-   Interactuar amb un mateix

-   Interacció amb els altres

Idees clau

L’alfabetització avui en dia en els països occidentals esta a l’ordre del dia, hi ha molts infants que són nouvinguts i d’altres que comencen a aprendre la llengua. L’infant s’incorpora al món de la comunicació a través de la lectura i a través de la parla . L’infant desenvolupa unes habilitats que li permetran comprendre tot el que envolta i la pràctica comunicativa que es duu a terme en el seu entorn. Aquestes habilitats seran habilitats per a la vida diària, és a dir, se li farà ús tan a dins com a fora de l’escola. L’alfabetització té dues pràctiques claus: la lectura dialògica i la lectura compartida .

La lectura dialògica és la que es produeix entre grup d’iguals o a vegades amb la mestra. És la lectura que es pot produir dins un aula i amb la que es fomenta la interacció posterior entre alumnes o amb la mestra. Aquests tipus de lectura aporta molts beneficis ja que l’infant aprèn que tot es pot parlar i que hi ha diferents punts de vista, així com que el text es pot modificar. Aquesta activitat es molt més beneficiosa si es porta a terme amb grups reduïts.

En la lectura compartida el rol del professor és molt important. És l’encarregat de proporcionar les eines adequades per a què els alumnes siguin capaços d’arribar a ser lectors actius, sempre entenent la diversitat de necessitats i processos.  A la lectura compartida també si dóna un moment de reflexió sobre el tema del que s’està llegint. Així aconsegueixen desenvolupar la comprensió lectura i ser capaces de fer un debat amb les seves companyes

Preguntes

Què fer quan ens trobem davant d’una baixa implicació familiar?

Com realitzar una lectura dialògica amb infants nouvinguts?

Quins tipus de llibre és l’adequat per dur a terme aquests tipus de lectures?

Reflexió

-   Observació personal

Trobo molt important i molt enriquidors fer lectures dins l’aula i que aquestes no es quedin només en el paper, sinó que siguem capaces d’interpretar-les, parlar d’elles i crear la nostra pròpia opinió. També crec que s’ha de valorar i tenir molt en compte el paper del mestre ja que queda en tot moment a un segon pla, la seva tasca és facilitar les condicions perquè puguin emergir les seves habilitats.

-   Relacionat amb el text i altres lectures

Avui enlloc de citar altres lectures citaré el llibre que s’anomena “Tell me” i que és de l’AIDEN CHAMBERS que ha estat recomanat per professor ja que en ell es parla d’una maneta més clara i específica de la lectura compartida i com l’hem d’interpretar.

-   Enllaç

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0052/6397c614-c29b-4348-9e3d-6fcad1f4547d/2_lectura_compartida.pdf

Es tracta d’una proposta didàctica per treballar les estratègies de lectura amb l’alumnat que s’inicia en l’adquisició del codi.

Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora en educació infantil

(Maria Teresa Llamazares Prieto; Maria Dolores Alonso-Cortés Fradejas)

Paraules clau:

-          Lectura

-          Comprensió

-          Interacció

-          Correccions per la millora

-          Moments per llegir

Síntesi:

Podem distingir diferents tipus d’estratègies de comprensió lectora a  l’etapa d’infantil. S’ha pogut veure que la lectura és una bona eina perquè els infants aprenguin nous coneixements i d'aquesta manera contextualitzar-los en el seu dia a dia i encara també puguem utilitzar l’aprenentatge de la llengua escrita per adquirir aprenentatges de manera descontextualitzada.

En primer lloc parla de l’alfabetització i diu que no es treballa només a l’aula, sinó que també amb les famílies, al carrer i a altres contextos no escolars. De totes les pràctiques d’alfabetització emergent, una de les més beneficioses és: la lectura compartida. Aquesta practica amb la família s’anomena: lectura a la falda. S’ha demostrat que és molt beneficiosa per aconseguir un ple desenvolupament cognitiu i lingüístic.

Per aconseguir un correcte desenvolupament de la lectura compartida, és necessari que es faci en petits grups i que sigui el mateix text. A través d’aquesta pràctica, l’infant pot ser més conscient de quins son els seus errors o fer preguntes si li sobten dubtes durant la lectura, sempre amb el recolzament del mestre/a.

Dins la lectura compartida trobem el modelatge, on el docent verbalitza i exterioritza els seus pensaments. També trobem el “andamiaje”, on el docent recolza l’alumnat per que puguin realitzar la seva tasca amb més facilitat.  Per últim, trobem la introspecció, en aquest punt són els infants qui reflexionen sobre els passos que han seguir i arriben a conclusions sobre com millorar la seva tasca o resoldre dubtes. Val a dir que són els propis nens i nenes qui decideixen quin text volen treballar.

En definitiva, tracta de proporcionar als infants les considerades condicions que de garantia per a la instrucció efectiva d’estratègies. Conscienciar de la importància del temps i l’esforç que s’han de dedicar  a la lectura.

Podem destacar tres grans pasos: abans de la lectura (propòsits, coneixements previs, hipòtesis, etc.), durant la lectura (comprovar la comprensió, fer prediccions parcials...) i, per últim, la discussió.

Preguntes:

-          Aquest tipus de lectures compartides podria ser profitós, també, per a nens i nenes d’edats més superiors?

-           Aquest tipus d'activitats no es feien fa molts anys. Creieu que hagués canviat la manera d'aprendre en aquells anys (fa 40 anys, per exemple)?

Valoració personal:

Per començar m’agradaria dir que m’ha semblat una lectura molt interessant, que ens mostra aspectes sobre l’aprenentatge de la lectura des de un punt de vista diferent i expressants amb molta claredat i posant nom  a aspectes que, per a mi, podien semblar difusos. És molt amè que l’article contingui tants exemples pràctics que exemplifiquin allò que explica i no deixi espai als dubtes, em sembla enriquidor.

Moltes vegades ens prenem la lectura com a una estona on mirem un conte o un llibre, sense parar a pensar si realment entenem allò que hem llegit o si ens ha agradat. A més, també és important parar atenció a les nostres actuacions, les nostres emocions i la dels infants, per aconseguir que la lectura que fem amb ells o els ensenyem a fer, sigui significativa i el moment de la elctura representi una estona on aprenguin i siguin conscients d’allò que fan.

Les lectures compartides tenen molts avantatges pels infants i és una gran oportunitat per veure on fallen i corregir els errors o ajudar els demés però sempre ha de ser una activitat guiada pel docent per garantir una completa eficàcia en aquesta pràctica.

Aquest text, és una bona manera per aportat noves idees pel nostre futur a l’hora d’ensenyar a llegir i escriure, gràcies a que podem observar amb més facilitat i aplicar els nous aprenentatges.

A continuació, adjunto un link d'un video (6:36') que ens mostra una experiència de lectura compartida, a l'escola Prat de la Manta de l'Hospitalet de Llobregat,en una aula de P5. És una tasca col·lectiva, en que mestres i alumnes s'enfronten a la lectura conjuntament, llegint un text visible per tothom: 

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=83148 

LECTURA 7: Lectura compartida y estrategias de comprensión lectora en educación infantil. Llamazares, M.T. y Alonso-Cortés, M.D. Laura Pérez

LECTURA 7: Lectura compartida y estrategias de comprensión lectora en educación infantil. Llamazares, M.T. y Alonso-Cortés, M.D.

RESUM:

Aquesta lectura en proposa compartir el procés de lectura, d’aquesta manera els infants podran compatir amb eines que els permetin integrar la lectura i millorar-ne la comprensió. D’aquesta manera doncs l’autor ens està dient que la lectura compartida aporta processos on els infants poden aprendre a: formular-se preguntes, a construir interrogants, a raonar les seves hipòtesis, a enriquir el seu vocabulari, a conèixer nous contextos...

L’autor dona molta importància al rol de l’educador o agent que participa en la lectura compartida ja que és l’encarregat de proporcionar les eines adequades als seus alumnes per tal de que aquests s’enriqueixin i guanyin tots els elements esmentats anteriorment. Els alumnes però seran els encarregats d’anar construint els coneixements, aprenentatges i els seus interessos.  Així el rol de l’adult serà d’acompanyament en la lectura per tal de guiar l’infant i que aquest es plantegi els interrogants que el portin a la comprensió de la lectura. Hi ha una part prèvia a la lectura on també hi ha acompanyament que és el moment de la hipòtesis prèvia que es formula l’infant serà aquesta que posteriorment ajudarà aquest a la comprensió lectora i que els permetrà reflexionar i iniciar un diàleg amb els seus companys i generar una visió i opinió crítica sobre el tema.

IDEES CLAUS:

·         Acompanyar en el procés educatiu de comprensió lectora

·         Compartir el procés de lectura

·         Interioritzar la lectura  tot interactuant amb un mateix

PREGUNTES A L’AUTOR/A:

·         Com podem aprendre a fer preguntes que siguin les que fan reflexionar als infants?

REFLEXIÓ:

El procés interrogatiu em sembla un procés molt ric en el món educatiu, però encara més dins del món lector. Jo personalment he tingut sempre problemes de comprensió lectora, i penso que amb l’estratègia que planteja el text hagués millorat molt més les meves capacitat i hagués viscut aquesta àrea de l’activitat escolar amb més tranquil·litat. Em sembla una proposta molt enriquidora tant per l’adult com per el nen compartir el moment de lectura. L’adult pot diagnosticar i veure moltes coses i l’infant pot guanyar seguretat i confiança i millorar les seves habilitats. 

Lectura IV: LECTURA COMPARTIDA Y ESTRATEGIAS DE COMPRENSIÓN LECTORA EN EDUCACIÓN INFANTIL

Resum / Idees clau:

·         La lectura defensa compartir el procés de lectura, perquè els infants puguin comptar amb eines i habilitats per interioritzar la lectura i fomentar-ne la seva comprensió. És a dir, la lectura compartida aporta processos, on els infants són capaços de formular-se preguntes i experimentar un procés interrogatiu, poden posar-se d’acord o no en decisions raonant les seves hipòtesis, són capaços de discutir alguns passatges, enriquir-se en vocabulari, conèixer nous contextos, etc.

·         El text fa esment de la importància del rol del professor dins la lectura compartida. El professor serà l’encarregat de proporcionar les eines adequades als seus alumnes, per tal que siguin capaços d’arribar a ser lectors actius. Cada alumnes és únic i l’adult haurà d’atendre a les seves necessitats i interessos. Així doncs el rol del mestra ha de conèixer el procés de la lectura compartida i fer-la menys automatitzada, fer-la oberta i donant peu a que els infants s’interroguin interiorment.

·         Per altra banda, la lectura compartida no només avarca el moment present de l’activitat de lectura, sinó que hi ha un procediment perquè esdevingui significativa. Els alumnes reflexionen sobre el tema gràcies en part a les hipòtesis prèvies que s’han formulat. És d’aquesta manera com aniran desenvolupant tot el procés de compressió lectora i un cop finalitzada l’activitat, seran capaços de iniciar un debat amb els seus companys i debatre sobre la lectura exposada i d’altres passatges que puguin sorgir a partir d’aquesta.

Paraules clau:

·         Acompanyar en el procés educatiu de comprensió lectora

·         Compartir el procés de lectura

·         Interioritzar la lectura

·         Interactuar amb un mateix

Preguntes:

·         Com podem aprendre a fer preguntes que siguin les que fan reflexionar als infants?

Reflexió:

Aquest text ens parla de la comunicació compartida. El llenguatge és fonamental perquè els infants aprenguin a comunicar-se, a socialitzar-se. Aquesta comunicació ha de treure fruit a les aules, i perquè sigui efectiva s’hauria de proporcionar als infants un entorn acollidor, i que els hi permeti participar en activitats compartides amb la resta dels companys i l’educadora. Aquest fet, serà clau perquè l’infant sigui el que busqui recursos i instruments per dialogar i saber-se comunicar per arribar a resoldre el problema plantejat, capaços de formular-se preguntes i experimentar un procés interrogatiu, prendre decisions, etc. Al cap i a la fi el que estem fomentant amb aquesta lectura compartida, és la creativitat. Una possibilitat creativa que es converteix en forma i tràmit de socialització, però que també serà una eina de pensament intern, de raonar amb ell mateix, de ser imaginatiu, de la comprensió intrínseca d’aquets contes i histories que es comparteixen a classe. Per tant, recolzo la idea que la oralització del professor, com deixi anar aquest missatge als seus alumnes, com faci possible aquest raonament intern a base de fer bones preguntes obertes que fomentin posada en marxa del pensament i la parla, serà molt important i cal tenir-ho em compte com a futures educadores.

Llibre recomanat per el professor on ens parla més detalladament de la lectura compartida i la seva interpretació: AIDEN CHAMBERS “Tell me”.

Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora

Mº Teresa Llamazares Prieta i Mª Dolores Alonso-Cortés Fradejas

Resum:

L’article tracta sobre una de les pràctiques més habituals en les aules, però també en molts altres àmbits: la lectura. Per contextualitzar exposa que l’alfabetització emergent és necessària perquè els infants es comencin a introduir en el món de la lectura i escriptura; la qual no únicament es dóna en l’àmbit escolar, sinó que també està present en els diferents contextos que formen part dels seus entorns.  

Una de les pràctiques d’alfabetització emergents més beneficiosa és la lectura compartida, o denominada també lectura de falda. Els múltiples beneficis que permet incrementar la lectura compartida són: el vocabulari, la complexitat en el llenguatge oral, les construccions narratives, la seva sensibilitat fonològica i la consciència ortogràfica, ...: per tant, el desenvolupament del llenguatge.

Tanmateix, en l’aula s’ofereixen espais de lectura compartida dialògica en què l’alumnat participa interaccionant entre ells i amb el/la docent. Per què aquestes situacions siguin efectives és important realitzar-les en grups petits. Per comprendre el que s’està llegint, s’empren estratègies clau de lectura: l’abans, el durant i el després. L’abans serveix per fer hipòtesis prèvies sobre el que pot passar, és a dir, els coneixements dels qual disposen, i totes les respostes són igual de vàlides; el durant serveix per comprovar el nivell de comprensió fent petites interferències (autoregulació: capacitat per autointerrogarse per comprovar fins a on està comprenen) i el després serveix per debatre que pensen sobre el que acaben d’escoltar-llegir.
Per últim, tal i com Chambers,A. argumenta en el seu llibre “Dime”, els mestres/adults han d’ajudar als infants a gaudir dels llibre, oferint contextos i activitats per estimular-los a llegir correctament, entendre el que llegeixen i a reflexionar al voltant del que el llibre els ha volgut transmetre.  

Paraules clau: alfabetització, lectura compartida, estratègies, lectura dialògica.

Interrogants:

-       - Aprendre que els infants reflexionin sobre el que han llegit és important, però com podríem despertar l’interès per buscar més enllà del que el mateix conte explica?

-       - Quan creixem el gust per la lectura es perd, com podríem aconseguir que aquesta activitat fos enriquidora i plaent en totes les etapes?

Comentari personal:

Desprès de llegir aquest article, m’ha fet adonar que treballar la lectura en tots els àmbits de la nostra vida és plaent, però també enriquidora de coneixements. Són molts els beneficis que aporta si llegim als infants des que són petits, però sovint molts dels pares no hi dediquen aquest temps per gaudir d’un bon llibre, a més d’una estona que l’ajudarà a incrementar el seu llenguatge i la reflexió.

Per altra banda, aquest article podria estar relacionat amb el de Fernández-Martínez i Gallardo, el qual explica la possibilitat que tenen els infants d’aprendre si parteixes del seu propi interès; en relació a la meva lectura si escollim un conte que atrau poc l’interès dels infants, l’atenció serà mínim; per contra, si escollim un que els hi agradi, la atenció i l’aprenentatge seran molt més alts. Per tant, preguntar, dialogar, conversar amb els infants, tant en una activitat de lectura com en una de projectes, facilitarà la construcció del coneixement conjunt.

Per últim, deixo un petit article que tracta sobre la importància de la lectura compartida i com poder combatre les dificultats que alguns infants poden tenir amb la lectoescriptura.

 

LECTURA COMPARTIDA I ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ LECTORA EN L'EDUCACIÓ INFANTIL - LAIA PÉREZ MONTAÑO

PARAULES CLAUS

 Lectura compartida, estratègies, alfabetització i lectura dialògica.

ARTICLE

Hi ha diferents tipus d’estratègies de comprensió lectora a educació infantil, ja que s’ha pogut veure que l’aprenentatge de la llengua escrita no s’aconsegueix únicament amb  activitats descontextualitzades sinó que la lectura és una bona eina perquè els infants aprenguin nous coneixements i d'aquesta manera contextualitzarlos en el seu dia a dia.

Podem diferenciar dos tipologies de lectures a l’hora de portar a terme aquesta activitat: 

• La lectura compartida, és a dir, compatir una experiència de lectura amb algun familiar de manera que això ajuda al desenvolupament cognitiu de l’infant entre d’altres.
• La lectura dialògica, aquesta es porta a terme dins de les aules fent que els infants interaccionin entre ells sobre el que s’ha llegit.

En aquest article, podem veure un exemple a partir d'un conte i gràcies a la situació es poden veure una serie d'estrategies per dur a terme abans, durant i despres de la lectura.

Primerament, en el cas de les estrategies que podem fer abans de la lectura és que hem d'establir el propòst i explicar el que farem per activar els coneixements dels infants.

En segon lloc, durant la lectura s'han de realitzar nferències i comprovar la comprensió dels infants per prendre decisions adequades en cada moment.

finalment, després de la lectura s'ha de fer un resum del conte i veure si realment els infants han entes la lectura o no.

Hi ha dins de l'àmbit de la lectura dos components, la descodificació, que és el coneixement alfabètic; i la comprensió, que es troba vinculada a les habilitats linguistiques orals.

PREGUNTES A L'AUTOR

·         Es podria posar en pràctica la lectura dialògica en l’àmbit familiar o únicament es fa servir en l’àmbit escolar?

·         Què podem fer perquè la gent prengui consciència que el component més important és la comprensió i no la descodificació?

REFLEXIÓ PERSONAL

M'ha semblat molt interessant aquesta lectura ja que ha est molt profitosa amb les diferents eines que ens mostra per a poder tractar la lectura amb els infants. Moltes vegades el fet de la lectura el prenem com un estona on llegim i ja està. No parem a pensar  si relament allò que han llegit ho han entes, els ha agradat...

Quan a mi a l'escola m'ensenyaven a llegir, ens treien a un per un al passadis amb una monja, la mestra més gran de l'escola per a llegir un conte. Mai em va plantejar si havia entes aquell conte o si m'havia agradat. Pe això, crec que és molt important per als infants que estan començant a llegir preguntar si el que han fet els agrada per tal de seguir els seus interessos i motivacions i no acabar prenent aquesta activitat com alguna cosa rutinaria i obligatoria per part de la família i l'escola.

Lectura compartida y estrategias de comprensión lectora - Mª Teresa Llamazares Prieta i Mª Dolores Alonso-Cortés Fradejas

Paraules clau:

- Lectura compartida

- Comprensió lectora

- Situacions dialògiques

- Estratègies de lectura

- Alfabetització

Resum:

Aquest article comença explicant què és l'alfabetització emergent la qual és molt importat i es dóna tant a l'aula com amb les famílies amb materials escrits i pràctiques lletrades. Bàsicament l'alfabetització emergent és un procés que compromet les habilitats, coneixements i actituds que afavoriran el desenvolupament de la consciència fonològica i les destreses lingüístiques orals dels infants.  

El que ens volen comentar aquestes autores és que hi ha dues tipologies  de pràctiques d'alfabetització, aquestes són la lectura compartida (en l'àmbit familiar s'anomena lectura de falda) i la lectura dialògica, les quals són molt beneficioses pel desenvolupament cognitiu i lingüístic dels infants.

En el llarg de l'article parlen sobre la importància de la lectura compartida i és així, ja que a casa té un paper significatiu per tal que els infants adquireixin habilitats i eines per una posterior descodificació, ortografia i comprensió lectora; i a l'aula, es donen situacions més dialògiques on els infants cooperen en la tasca de llegir i d'aprendre, és a dir, participen interaccionant entre ells i amb el mestre. D'aquest últim aspecte cal dir que unes investigacions han revelat que els infants que participen en situacions escolars de lectura compartida gaudeixen de més beneficis que els que només participen en situacions de lectura en veu alta convencionals. Per altra banda, en la lectura compartida hi ha tres moments essencials que són l'abans, el durant i el després.

En conclusió, la lectura compartida és molt important en aquesta etapa d'infantil, ja sigui a l'aula com a casa. Amb aquesta lectura interactiva els infants guanyen experiència i habilitats per fomentar la base de la capacitat de comprensió lectora. És per això que aquestes lectures compartides dialògiques siguin una pràctica freqüent a les aules d'educació infantil, ja que són una bona oportunitat per començar el desenvolupament de les estratègies de comprensió lectora.

Preguntes a les autores:

- És important anar més enllà de la lectura?

Comentari personal:

Primer de tot dir que m'ha semblat molt interessant l'article tot i que se m'ha fet una mica feixuc per tots els exemples que posava, ja que encara que fossin enriquidors per completar la teoria que s'explicava, feien que sembles més feixuga. Tot i així, com deia m'ha semblat important saber quan d'essencial és dur a terme la lectura compartida tant a casa com a l'escola, la qual és més dialògica i fa que els infants participin i dialoguin entre ells. He pogut aprendre diferents estratègies per dur a terme aquest tipus de lectura i sobretot els diferents moments possibles d'aprenentatge que té una lectura, és a dir, anar més enllà de la portada, del text, del final.

No puc fer cap comparació amb cap lectura, ja que aquesta vegada no ens ha donat temps de compartir les diferents lectures amb la resta de companyes però s'assembla molt  a la que vaig llegir de Gema Paniagua (2013) que també tractava sobre la lectura, més concretament de la lectura en família i com l'havien de fer veure com una activitat plaent i agradable.

És un article que recomanaria llegir a moltes de les mestres d'educació infantil que encara no facin ús o no sàpiguen de l'existència d'aquestes estratègies de les quals parla el text per poder dur-les a terme a l'aula amb els seus infants i poder anar més enllà del conte.

Per últim, m'agradaria deixar a l'abast de les companyes un post on parla sobre la lectura dialògica en relació amb el desenvolupament del llenguatge dels infants el qual es diu Lectura dialógica para el desarrollo del  lenguaje.