IDEES CLAU
La lectura compartida és una
de les practiques d’alfabetització emergent més beneficioses. Aquest tipus de lectura s’ha demostrat que
resulta molt beneficiosa pel desenvolupament cognitiu i lingüístic. Amb això,
també ho és el fet que els pares (o familiars) dediquin temps a llegir amb els
infants, explicar històries, etc. Ja que això incrementa el seu vocabulari i
desenvolupa aspectes molt importants del seu llenguatge i habilitats
comunicatives.
L’infant (lector) pot
adonar-se dels seus errors amb l’ajuda del docent o adult que l’acompanya. L’adult pot fer preguntes de comprensió
lectora, comprovar aquesta comprensió, etc. D’aquesta manera, l’infant podrà
corregir els seus errors, elaborar un aprenentatge més significatiu i, en
definitiva, millorar el seu llenguatge. La lectura es divideix en 3 moments:
modelatge (verbalització i exteriorització del pensament del docent), “andamiaje”
(recolzament de l’adult a l’infant per ajudar-lo a realitzar la tasca i anar
retirant-se gradualment) i introspecció (és igual que el modelatge però per
part de l’alumne, aquest verbalitza i exterioritza el seu pensament i és capaç
de reflexionar sobre els passos que ha fet).
Desenvolupament d’estratègies
de comprensió lectora mitjançant el treball d’un text en concret. Aquest article tria un text en concret
sobre el qual treballen i basen les seves explicacions, aquest s’anomena “El
tonto de mi pueblo”. D’aquest, poden extreure i comprovar que, ja des dels 4
anys d’edat, els infants poden realitzar reflexions explícites i verbalitzades
i desenvolupen nombroses estratègies de comprensió lectora quan es troben, com
en aquest cas, en una situació de lectura compartida amb un adult o docent.
5 PARAULES CLAU
-
Lectura
compartida
-
Beneficis
-
Interacció
-
Recolzament
-
Correcció
d’errors
Aquest ha sigut un text dens però amb un rerefons molt ric, m’ha aportat
molts detalls sobre els motius pels quals és tant beneficiosa la lectura
compartida. Ja que anteriorment ja tenia clar que aquest tipus de lectura, amb
l’infant acompanyat d’un adult i interaccionant amb ell, era molt enriquidora
per a aquests però no havia indagat mai en els motius, en què incidia
directament i de quina manera ho feia. Tampoc m’havia plantejat els passos o
moments de la lectura ni que es repetissin en tots els casos de manera
generalitzada. Crec que encara queda molt a treballar a moltes escoles ja que
no desenvolupen suficientment aquest espai de lectura compartida o creuen que
ho fan però realment és molt pobre i no s’aconsegueix aportar aspectes de
millora per l’infant ni que aquest arribi a adquirir unes bones habilitats
comunicatives ja que no se sol treballar el fet de preguntar i corroborar sobre
la comprensió lectora a infants petits (4-5 anys) ni tan sols als grans, en la
majoria de casos. Per tant, la lectura es redueix a moments on l’infant i l’adult
estan compartint un temps i un espai i tenen en comú que llegeixen el conte a
la vegada però no comparteixen experiències, vivències ni una comunicació dialogada
sobre el tema, a més que tampoc se sol incentivar al fet que expliquin com s’han
sentit en llegir aquell conte o llibre o simplement es fan algunes preguntes
tancades que no donen lloc a que l’infant pugui obrir-se i, per tant, no es
dóna l’oportunitat de poder aprofitar realment els beneficis que aporta aquesta
lectura compartida. Hauríem de ser més conscients, tant a nivell d’escola com
en l’àmbit familiar, de la importància de potenciar aquests espais i que cal
treballar-los tant o més que altres activitats relacionades amb la llengua, ja
que són les que realment afavoriran a un aprenentatge real de les habilitats
comunicatives i que els serviran per a la vida quotidiana i en un futur.
Recomano aquest article: Aprender a
leer con la lectura compartida: Otra lectura es posible. Revista AULA. M.
Agustí Quílez, M. Ballart Macabich, M. García Safont.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada