Visita Pere Peris

En entrar a classe, vam rebre cadascuna un paperet amb unes paraules o conceptes escrits, tots de diferents colors. Cap de nosaltres entenia ben bé el motiu o utilitat d'aquest paper, no obstant algunes el miràvem i el comparàvem amb el d'algunes companyes, trobant així paraules com:

-"amb satisfacció" -"amb peculiaritat" -"amb valentia" -"amb pensament" -"amb novetat" -"amb persistència" -"amb plenitud" -"amb valors" -"amb calidesa" -"amb plaer"

-"amb temps" -"amb sentiment" -"amb comprensió" entre d'altres.

Al principi de la classe, ens va explicar que la vida ha de ser lúdica, que aquest component lúdic és la principal diferencia entre el joc i el treball. Va ser realment confortant sentir això d’una persona que s’ha dedicat a l’educació infantil durant tants anys.

També vam realitzar una activitat molt interessant, la qual consistia a tancar els ulls i intentar recordar els sentiments que podíem tenir en el moment que algú ens explicava el nostre conte preferit, cosa que em va agradar moltíssim, ja que vaig recordar quan la meva àvia m’explicava el conta de la caputxeta vermella, i després m’explicava la història de la Bella i la Bèstia. Em va entrar un sentiment d’enyorança i tendresa, un sentiment que volia fer desaparèixer tornant a viure aquesta experiència tan maca i tan agradable. 

Vam escoltar contes coneguts, així com d'altres no tan coneguts, tots, això si, amb un motiu de ser explicats, ja fos pels temes que tractava (que podien ser complicats de parlar-ne) o potser pels valors que volien transmetre, tots molt importants com ara compartir. Un altre efecte també molt important que volia transmetre era el poder d'imaginar, aquesta obvietat que comporta imaginar uns personatges i unes situacions, però alhora la importància que això pot tenir en els infants perquè puguin desenvolupar la seva imaginació, expressivitat i creativitat.

Els contes que ens va explicar una mica per sobre de què anaven i quina era la seva moralitat, van ser:

* El gat amb botes: s’ha de ser astut i emprenedor.

* El camaleón variopino: ens explica el camaleònic que ha de ser un professor, el conte de somiar. Els docents no tenim un guió (tot i tenir una programació), moltes vegades tot és improvisat.

* Amb tot el cor: parla d’estimar-se.

* La història de l’Emma: l’Emma és adoptada, és un bon llibre sobre com tractar aquests temes que se’ns fa tan difícils amb els infants.

* No és fàcil petit esquirol: aquest conte tracta d’un esquirol que perd a la seva mare.

* On és la lluna: desperta la creativitat i re inventa el món amb aquest conte!

Per acabar la classe ens ha fet  un regal. Ens ha regalat un conte. Ens ha començat a explicar un conte anomenat “la sopa de pedres”. Després d’explicar gairebé tot el conte, hi ha un moment que el protagonista diu:

- Clar que està bona aquesta sopa! ¿Sabeu per què? Perquè està feta amb...

I cadascú de la classe llegia el paper que, a principi de classe, ens va repartir. Em va semblar un conte genial, fantàstic, meravellós. Em va agradar un munt. La veritat és que hem d’agrair de tot cor la visita que ens ha fet a l’aula i la xerrada que va explicar, perquè no només va ser interessant i dinàmic, sinó que a més a més, ens servirà per a un futur dur-ho a terme a la classe amb infants una mica grans, o si més no, que sàpiguen llegir. Tot i que també es pot amollar amb imatges de les verdures que els nens tiren a la sopa.