La comunicació i el llenguatge parlat – Isabel Ferrer i Sunta Sogas

La comunicació i el llenguatge parlat – Isabel Ferrer i Sunta Sogas 

Paraules clau: comprensió, comunicació, llenguatge, mirada, veu.

Idees claus

⦁ La manera de parlar del mestre o de la mestra incideix directament en l’evolució comunicativa i lingüística dels nens i de les nenes. 

⦁ El mestre o mestra ha de parlar amb claredat, vocalitzant, amb una tonalitat adequada. Per tant, ha de ser un llenguatge precís que faciliti a l’infant la seva comprensió.

⦁ La mirada és fonamental per transmetre’l seguretat afectiva i a més l’ajuda a comprendre millor el significat del missatge que li volem donar. 

⦁ Evitar les generalitzacions com mai, sempre perquè poden ser molt devastadores. 

Breu resum

Les autores d’aquesta lectura, ens parlen del llenguatge parlat i la comunicació a Educació Infantil. Ens divideixen la lectura en set punts, en els quals ens parlen de com hem de parlar-li a l’infant, quines eines podem fer servir per millorar la nostra comunicació vers els i les alumnes, la mirada...

Així doncs, en el primer punt, ens parla d’una sèrie de recursos per facilitar la comunicació en els infants que els hi costa, ja que hi ha infants que no tenen cap dificultat a l’hora d’expressar-se i entendre, però hi ha d’altres que si. Per tant, hem de tenir en compte com recollim la seva intenció comunicativa, com mantenim la mirada i la proximitat física, com  l’escoltem globalment i el convidem amb la nostra actitud a desenvolupar les seves capacitats lingüístiques. En el segon punt, ens enllaça amb com la parla de la mestra incideix en els alumnes. És important, que parli amb claredat, vocalitzant i amb una tonalitat adequada, i alhora, amb un llenguatge precís per tal de facilitar la comprensió als infants. I a més a més, de com la mirada ajuda a que se senti segur o segura i l’ajuda a entendre el missatge. Per tant, hem de donar-li importància a la nostra manera de parlar i per això, en la lectura, ens donen un recurs: la filmació. Ens permet fixar-nos en com ens comuniquem i en quins aspectes podem millorar per tal de que el nostre missatge arribi millor. Tot seguit, en el punt tres i quatre, ens parla de la veu de la mestra, ha de ser una veu que transmeti seguretat, tranquil·litat... que sigui acollidora. Així doncs, amb la veu es transmeten les emocions en cada moment que ens adrecem als infant, és per tant, que hem de fixar-nos en si hi ha dissociació entre el que dic amb les paraules i el que dic amb la veu, perquè l’infant ho rebrà d’una manera o d’una altre. Un altre punt del qual ens parla la lectura sobre la veu, són les difonies, referint-se als sorolls ambientals, la música a classe... 

D’altra banda, en el punt cinc, ens parla de la mirada a l’hora de llegir un conte. És millor triar un conte amb imatges i anar explicant-lo poc a poc mirant a cada infant i en alguns moments al llibre, que no mirar i llegir estrictament el que posa al llibre. 

I per últim, el punt sis i set, ens parlen de què en el cas de trobar-nos amb el cas d’un infant que no desenvolupa el seu llenguatge com els altres, comunicar a la família, sempre molt respectuosament, de quin és el desenvolupament del nen o nena. I finalment, el set, ens parla dels qualificatius que fem servir i les generalitzacions que en moments donats poden ser devastadors. 

Preguntes a l’autora

⦁ De quina forma i com comunicaries la dificultat en la parla d’un infant?

⦁ Com podem fer que un infant tímid, desenvolupi la seva capacitat lingüística com els altres? 

Reflexió personal

Amb aquesta sisena lectura, he tingut problemes al trobar-la perquè en un primer moment vaig descarregar-me l'article en el qual només la Isabel Ferrer parlava sobre la comunicació. Però, quan ho vaig comentar amb una altre companya vam veure que hi havia dues que s'assemblaven però no eren exactament iguals. Així doncs, vaig llegir primer una i després l'altre. Pel que fa a aquest article, he de dir que m'ha estat senzill llegir-lo ja que està estructurat per punts segons el tema que parla: recursos, veu, mirada... Alhora que té un vocabulari i una redacció que fa que sigui fàcil d'entendre i d'anar pensant en el que hem fet nosaltres treballant o bé de pràctiques. A mi m'ha fet pensar en com jo parlo i actuo, i d'aquí un temps grabar-me per veure en quins aspectes puc millorar i quins reforçar encara més. 

Per una altra banda, trobo que aquest article té relació amb les altres tres lectures, ja que en totes elles es tracta la comunicació d'una manera o una altre. Per exemple, amb la lectura dos, de Sogas del 2013, on exposen els seus pensaments o bé sentiments en la rotllana. O també amb la lectura quatre, de Zugazaga i altres de 2013, en la qual s'expossa la idea de fer grups i que interactuin a classe. I la lectura número u, de Roig del 2013, en la qual ens parla de l'estona de llegir i com la famili ha de crear un ambient de lectura i comunicació.

I per últim, relacionat amb el punt sis de la lectura he trobat aquest article, el qual tracta diferents propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.

Lectura comunicació i llenguatge

Lectura (5) I Entrevista Soler-Gallart

IDEES CLAU

Enllaç Web

- Els infants necessiten interaccions per construir l'interès per la lectura i aprendre a descodificar els codis i a donar sentit als símbols escrits.

- L'aprenentatge de la lectura no s'ha de fomentar només a l'escola, la família, per exemple, també té un paper molt important.

- Els infants haurien de poder manipular i experimentar amb les lletres, els sons i les paraules escrites des de ben petits. És important introduir la lectura en edats primerenques.

RESUM

Aquesta lectura és una entrevista a Marta Soler que se centra a demostrar que els infants són capaços d'aprendre, conèixer i realitzar mecanismes per saber llegir i escriure. L'article està fet per Cristina Elorza i Francisco Luna i va ser publicat a la revista Guix Infantil al juliol del 2013.

Marta Soler defensa la importància de les interaccions durant el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura posant èmfasi en la implicació de les famílies. Considera que les interaccions són importants perquè les criatures esdevinguin lectores.

Marta Soler Gallart

Marta Soler considera important per aprendre a llegir la formació i la interacció amb les famílies cosa que l'especialista afirma perquè diu que una persona lectora és aquella capaç de parlar i compartir coneixements sobre el que està llegint, entre altres aspectes.

A més, Marta Soler especifica que hi ha molts centres que organitzen espais de lectura per a les famílies i els infants i que aquestes propostes són molt beneficioses tant per a les famílies no lectores com per a les famílies lectores.

La lectura explica que els infants menors de 6 anys també tenen la capacitat d'adquirir el llenguatge, i si el seu context fos ric en la lectoescriptura, milloraria la seva predisposició a aprendre. D'altra banda hi ha una opinió diferent: els nens han d'aprendre a llegir quan tinguin la motivació per aquest aprenentatge.

Per tant, no hi ha una clara opinió sobre si s'ha de potenciar un entorn lector des de petits o no i com a docents, cadascú fa el que creu convenient o el que es consensua en cada escola. Tot i això, en els primers anys de vida dels infants és la família la que fa que l'infant se situï en un entorn lector o en un no lector, i, per tant, si potencien l'aprenentatge del llenguatge.

PREGUNTES PER A L'AUTOR

- Els serveis per a famílies que s'esmenten a l'article estan presents en totes les escoles espanyoles? S'ofereixen de forma gratuïta?

- Si ens trobéssim amb el cas d'una família analfabeta, quin recurs els hi oferiríem?

REFLEXIÓ PERSONAL

Crec que és important el tema que es tracta en la lectura, ja que l'ensenyament de la lectoescriptura és molt important per al desenvolupament de l'infant, ja que actualment, la lectura i l'escriptura són essencials per integrar-se en el món social.

Penso que no és necessari començar a ensenyar als infants des de ben petits, ja que cada infant té el seu propi ritme d'aprenentatge i cadascú aprèn diferent. Per tant, haurien d'aprendre segons el seu ritme.

Tot i això, sí que és cert que hi ha una pressió social per aprendre a llegar i escriure, ja que des de les escoles ja introdueixen els llibres i, per tant, els infants han d'arribar a cicle inicial ja havent après alguna cosa de lectura i escriptura per tal de no enrederir-se en els llibres i per seguir el currículum que especifica que a cicle inicial s'ha de tenir un bon nivell de lectura i escriptura. Aquest argument és un dels més utilitzats per a desmuntar el tòpic que els infants han de tenir coneixements previs de lectura i escriptura a cicle inicial, tal com s'especifica en el llibre de Montserrat Fons "Llegir i escriure per viure".

Lectura 5 (II): Nascuts per llegir...es neix lector o se'n fa?

Ana Viera i J. Lino Barrio (2012) Nascuts per llegir... es neix lector o se'n fa? Guix d'infantil 67, 17-21

Paraules clau 

- Llegir - Escriure - Experiència - Capacitats - Ritmes d'aprenentatge - Maneres diferents d'ensenyar -Interacció -Mestre/a com a guia de l'aprenentatge

Resum i idees clau

El text parla sobre la importància de la llengua escrita en l'educació infantil; per tant, parla de dues competències essencials, que han de ser potenciades, com són llegir i escriure. 

Llegir i escriure és essencial per tal que els infants es desenvolupin de manera correcta i plena. Són dues competències necessàries per: primerament, construir i ampliar el coneixement sobre el món i, en segon lloc, per accedir al patrimoni cultural compartit. Hem de dir que són dues competències molt necessàries al nostre entorn. 

Cada infant és únic: presenta diferents capacitats, estils i ritmes d'aprenentatge i, per tant, una experiència diferent sobre la llengua escrita. No podem dir que tots els infants parteixen des d'una mateixa base; cadascú ha viscut coses diferents i, per tant, ha après coses diferents. Per això, necessitem que el professorat ensenyi de forma diferent a cada infant, ja que cadascun té unes necessitats i unes característiques que el fan únic. 

Els infants aprenen en interacció amb el món que els envolta i gràcies al suport dels docents i els adults; és a dir, els infants aprenen a llegir i escriure interaccionant de manera intel·ligent amb l'objecte d'aprenentatge (llengua escrita) en un medi organitzat per fer-ho i, a més, aquests descobreixen, demanen suport a l'adult i aquest els presenta nous terrenys per descobrir. 

A més, és molt important saber que el mestre o la mestra ha de ser un/a guia en l'aprenentatge dels infants, per tal d'acompanyar-los i ajudar-los. No n'hi ha prou a deixar els infants que facin ells sols, sinó que és necessari que els i les mestres posin els recursos addients a l'abast dels infants i que els ofereixin el suport que necessita cadascun. 

Per últim, podem dir que és important és redescobrir diàriament amb els infants el sentit de llegir i escriure perquè continuin el seu camí al llarg dels anys i no hem de tenir pressa per tal que els infants aprenguin aaquestes dues competències, ja que cadascun ho aprendrà quan estigui preparat.

Preguntes als autors/es 

-Com es desperta la curiositat de l'infant en llegir i escriure? 
-Quins mètodes proposaries per tal que els docents fomentin aquest gust per la lectura? 

Reflexió personal 

Aquesta lectura m'ha semblat molt interessant, ja que parla de la importància de la lectura i l'escriptura, tot i que ho fa de forma massa teòrica. He trobat a faltar alguna situació real (alguna pràctica de lectura i escriptura) en la qual es puguin observar les estratègies que usaria el mestre o la mestra per tal d'ensenyar als infants.

Penso que la lectura i l'escriptura no són només tècniques o procediments, sinó que ens ajuden a participar en la societat, ens ajuden a acostar-nos al món, al nostre entorn. És important que els infants es trobin amb moltes situacions riques de lectura i escriptura, ja que això els ajudarà en un futur a l'hora de produir o comprendre textos. 

La lectura defensa que no és suficient deixar als infants, sinó que els mestres i les mestres hem de ser guies en l'aprenentatge dels infants; hem d'acompanyar als infants en aquest procés. Crec que és molt necessari, ja que tot i que els infants estiguin predisposats a aprendre i estiguin interessats en el món lletrat, els adults sabem com funciona aquest món i el que hem de fer és peoporcionar moltes situacions relacionades amb la lectura i l'escriptura. 

A més, a partir d'una pregunta del Xavier Fontich, que ens ha dit que si creiem que els infants aprenen el mateix sigui quina sigui la metodologia emprada, hem pogut reflexionar i negar la seva qüestió, ja que cada infant és diferent; per tant, necessitarà diferent metodologia i aprendrà coneixements i habilitats diferents. Aquesta idea lde fa podem veure al llibre de la Montserrat Fons, anomenat "Llegir i escriure per viure". És un llibre molt complet, que inclou les estratègies que ha de tenir el mestre o la mestra per tal que els nens i nenes atinguin interès en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, entre d'altres aspectes molt rellevants. Seria una molt bona ampliació d'aquest article.

És un llibre molt interessant de llegir i et fa tenir una idea més clara de la importància de llegir i escriure. Deixo el link per tal que pugueu veure quin llibre és.

Llibre "Llegir i escriure per viure", Montserrat Fons.





He trobat un link que es tracta d'una eina digital per tal de treballar la lectura i l'escriptura a l'aula.

Edu365

Lectura 6. Grups interactius al final de l'etapa

Idees principals:

·         Els grups interactius poden atendre millor les necessitats individuals, els infants poden ajudar-se entre iguals i compatir coneixements

·         Per portar a terme grups interactius és necessària l’ajuda de persones externes, que en aquest cas són pares i mares

·         Hi ha diferents fases per poder portar a terme els grups interactius a l’aula: planificació, organització, avaluació, formació...

Resum:

Aquesta lectura ens mostra una manera diferent de realitzar les classes a l’escola. En aquest cas han presentat els grups interactius amb els quals fomenten la interacció entre iguals per millorar el rendiment de l’alumnat.

Per poder instaurar aquesta nova manera d’agrupació, s’ha de tenir en compte el context i les característiques generals del centre, és a dir, no a qualsevol centre i ciutat es pot posar en marxa els grups interactius perquè es necessita que els mestres i famílies modifiquin alguns aspectes de l’educació.

Les transformacions que han suposat implementar aquesta nova manera d’aprendre han estat: implementar noves pràctiques docents basades en l’aprenentatge dialògic; i una participació més gran dels agents de la comunitat educativa.

Per una banda, les noves pràctiques docents han donat lloc a què l’aprenentatge sigui interactiu a partir del treball cooperatiu dels infants i aquesta nova manera de fer per part dels docents s’ha après amb una formació continuada que ha portat a terme l’escola.

Per una altra banda, han aconseguit més implicació d’adults de la comunitat educativa perquè els han fet partícips en l’educació dels infants. És a dir, les pors d’obrir les aules han estat superades.

Les fases per desenvolupar els grups interactius: la mestra/e organitza i planifica les tasques que realitzaran a les mares/pares voluntàries, posteriorment realitzen aquestes activitats en grups. Al final de la sessió, les dinamitzadores avaluen el treball, l’actitud i la interacció. A més, tant mestres com dinamitzadores realitzen un procés de formació amb la intenció de millorar.  

Com a resultat de l’experiència, expliquen que els grups interactius afavoreixen una resposta a la diversitats dels infants, ja que tots s’enriqueixen al comunicar i aprendre altres maneres de fer.

Preguntes a l’autora:

ü  Es podria fer amb agrupaments individuals per tal de treballar la reflexió personal o el treball individual? Jo modificaria aquests grups interactius afegint espais on els infants puguin estar en parelles o individualment per aconseguir que els infants que tenen més dificultats es puguin tenir més confiança per expressar-se i a la vegada ajuda a què cada infant reflexioni personalment.

ü  Si no hi ha disponibilitat dels pares/mares, aquests grups interactius com funcionarien i qui desenvoluparia el paper de dinamitzador?

ü  Aquests grups interactius es porten a terme a altres cursos de l’escola?

Comentaris personals:

Aquesta nova manera d’agrupar és una bona idea perquè ajuda a què els infants que tenen més dificultats es puguin enriquir d’altres punts de vista i a poder compartir coneixements entre igual perquè moltes vegades, com a alumnes, entenem més a una persona que està en la mateixa situació que jo (alumne) que no una altra que està a un altre nivell (mestre/a).

Els inconvenients que veig serien: per una banda, que només hi ha un tipus d’agrupament i no deixa l’oportunitat a què nens que prefereixen treballar individualment ho puguin fer; i per una altra banda, aquests grups no es podrien portar a terme a qualsevol escola perquè no totes tenen tanta implicació de la comunitat educativa i no hi hauria personal suficient per atendre a tots els infants de manera individualitzada; per tant, aquesta planificació de les classes es podria realitzar depenent del context en què es trobi l’escola.

En relació a altres articles que han llegit les companyes, aquesta lectura podria anar relacionada amb la primera i segona lectura, ja que ambdós promouen l’ús de la llengua i la implicació de les famílies per dedicar temps a desenvolupar la parla.

Per últim, he trobat a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya una pestanya que diu “projectes” on s’expliquen actuacions d’èxit i hi ha diversos exemples on s’han portat a terme grups interactius. Considero que és interessant per a les escoles que ho volen implantar i no tenen molt clar com fer-ho: enllaç

Lectura Pérez Esteve, Pilar

Llegir a la pantalla

Idees principals

·         Ens hem d’adaptar a la nostra societat canviant.

·         Hem d’ensenyar als infants a aprendre a través de les noves tecnologies.

·         Hem d’aprendre i ensenyar a diferenciar les fonts fidedignes de les que no ho són.

Resum:

Inicialment cal dir que la Pilar Pérez Esteve no es posiciona a favor o en contra de cap de les dues opcions que ens presenta, únicament realitza un text descriptiu sobre el tema: Llegir a la pantalla.

A grans trets, l’autora ens parla sobre les dificultats que suposa aprendre a llegir a l’aula. Antigament el recurs utilitzat era el paper, és a dir, els llibres, però actualment el recurs didàctic més utilitzat són les pantalles digitals. Ens explica que ambdós recursos tenen coses positives i negatives, i que cap opció és millor que l’altre. Per la Pilar, aprendre a llegir és qüestió de discutir, d’interactuar, de parlar, de relacionar-se amb els nens i no de si aquest aprenentatge es realitza de manera tradicional (en paper) o de manera digital.

Per tant, tot i que fins ara els llibres han sigut la base dels nostres aprenentatges i ens han ensenyat a viure altres vides i a entendre els nostres sentiments,  ens hem d’adaptar al present, en l’actualitat, i aprendre a utilitzar les noves tecnologies. Els infants cada cop tenen més a l’abast la informació a través d’internet, per tant els hem d’ensenyar a buscar-la i a destriar quina és la realment important. Hem d’ensenyar-los a adaptar-se a la societat actual en la qual estem envoltats de, cada cop, més tecnologia.

Preguntes:

·         ¿Els llibres, en l’ensenyament, acabaran desapareixent?

·         ¿És més fàcil treballar amb la pantalla digital que amb llibres? ¿O a la inversa?

Reflexió personal:

Aquesta lectura ens proporciona informació que realment vivim de primera mà, perquè ja no cal conèixer a nens petits per adonar-te’n d’aquesta realitat. Anant en transport públic, veus com l’infant que vol aconseguir quelcom que no pot obtenir, de seguida els adults els faciliten pantalles com tauletes o mòbils,  perquè estiguin distrets i no facin una rebequeria. Més endavant sorgeix una controvèrsia amb el tema dels telèfons mòbils (a quina edat s’han de regalar), i és realment una controvèrsia, ja que si cada vegada que estan avorrits o la seva única distracció i distracció són les pantalles, normal que més endavant vulguin un telèfon mòbil com abans millor. Deixant de banda aquest tema, crec que si se saben utilitzar bé, les noves tecnologies ens poden permetre molts avantatges que els papers i llibres no ens permetien, com l’exemple que ens descriu la Pilar, quan ens parla que als llibres ara podem sentir la veu de l’Alícia o la xerrameca d’en Polzet.

També és ben cert, que hem d’educar als infants en relació a l’avenç del nostre voltant, estem en una societat líquida, una societat canviant, on tot evoluciona per moments, i més encara en àmbits de tecnologia.

Si haig de posicionar-me en algun parer, no sabria ben bé amb què quedar-me, perquè les possibilitats de les eines TIC són infinites, però personalment penso els llibres són més reals. El tacte, l’olor, el sentiment... només ho comparteixes amb aquell llibre, amb una tauleta en canvi, compartiràs molts tipus d’emocions perquè llegiràs molts tipus de llibres, per tant en aquest sentit opino que crees la nostàlgia amb el conjunt de les pàgines, el protagonista, el context, fins i tot l’autor... però no només amb la història. Per tant, no hauríem de deixar de banda aquests magnífics trossos d’arbres amb ànimes, històries, colors, sentiments i personatges.

Articles relacionats:

Fent clic aquí, podreu accedir a un article, publicat per la mateixa autora, anomenat “pàgina 10. Exercici 3. Analitza sintàcticament i morfològicament” Fins quan? En aquest article menciona al professor d’aquesta assignatura, en Xavier Fontich. És un article realment molt recomanable per tots aquells companys/es que se’l vulguin mirar.

Lectura Alonso, Pilar

:

Potenciar la comunicació en el primer cicle d’educació infantil. Criteris i pautes d’actuació.

Idees clau:

·         La importància de la qualitat de la comunicació

·         Els contes com a mitjà interactiu entre infant i adult
      
      Resum

En primer lloc, la Pilar Alonso ens posa en situació referent al contacte entre infants i adults, sobretot entre l’infant i la seva figura d’afecció. Ens explica la importància de mantenir una comunicació amb l’infant, ja que li permet interactuar i comunicar-se amb altres éssers humans, sigui quin sigui el nivell cognitiu en el qual es troba. Ens explica que els infants, en els seus primers mesos de vida, interactuen amb els adults a través de xerroteigs, ganyotes, manifestacions de sorpresa, etc. És per això que són molt útils els jocs del tipus repetitius, com per exemple: “cu, cu... tras”, perquè ajuden a l’infant a construir-se com a persona i construir els seus propis esquemes d’interacció social. Més endavant, però, ens diu que el que inicialment és un procés clarament asimètric va canviant a poc a poc.  L’infant comença a agafar les regnes i comença a anticipar-se, fet que provoca que l’infant vagi començant un camí cap a una interacció oral a través del llenguatge adult.

Font

La qualitat de la comunicació és quelcom molt important (sigui des de casa o des de l’escola), ja que quan l’adult ofereix a l’infant un estil comunicatiu tranquil, relaxat, pacient, amb frases curtes, amb pauses, etc. l’infant s’anima a participar en aquesta interacció.  Una situació d’interacció privilegiada entre els adults i els infants és la lectura de contes. Al principi, els infants, només escolten mentre l’adult els llegeix, la comunicació en aquest cas és unidireccional, i l’infant té un paper més aviat passiu. Però a poc a poc van adoptant un paper cada cop més rellevant, on participen en l’explicació del conte, fan preguntes, etc. Les respostes passen de ser simples a ser complexes, i la motivació dels infants cada vegada és més elevada gràcies a la representació mental que adquireixen amb les imatges del conte juntament amb l’explicació d’aquest.

Preguntes a l’autora:

·         Com es pot treballar una comunicació de qualitat des de casa?

·         Requereix una actitud pacient i un temps que moltes vegades a casa no existeix. Es pot treballar de manera puntual o requereix temps i constància per part de tots els adults?

Reflexió personal

Personalment crec que el conte és una bona eina per treballar l’oralitat a l’aula, però trobo que hi ha altres mètodes que també poden ser igual o més útils que l’estratègia que ens presenta aquesta autora. Els infants més petits els encanten els contes, les històries de princeses, de prínceps, de monstres, d’animals... Però també trobo una bona eina que escoltin música, però no qualsevol. Amb aquest “qualsevol” no em refereixo al fet que només han d’escoltar música infantil, destinada a infants d’aquella edat, sinó que han d’escoltar de tots els estils possibles, amb lletres maques, agradables i ritmes melodiosos i tranquils. Als més grans també els agrada escoltar com expliquen contes, de fet, moltes vegades, són ells mateixos els que se’ls expliquen els uns als altres, però no ens hem de quedar aquí, a través del conte es poden fer titelles,  poden inventar-se històries, canviar les que ja coneixen, o inclús poden explicar la seva pròpia història com si fos un conte més. Per concloure crec molt important i molt útil l’aprenentatge de la llengua oral, ja no només per tenir coneixements de les llengües (que també), sinó per socialitzar-se amb altres persones.

Lectura Freire, Tamara

Una experiència d’hort escolar ecològic

Idees principals:

·         Importància de trobar activitats que motivin als infants (en aquest cas construir un hort en un centre urbà).

·         Importància de valorar el medi natural.

·         Els aprenentatges entre iguals són més significatius.

Resum

Aquest article està basat en un projecte a l’escola infantil O Areal, al municipi de Baiona (Galícia). Aquest projecte es basa en la realització d’un hort ecològic dins l’escola perquè els infants treballin moltes coses, entorn a uns aprenentatges experimentals i vívids, sobretot, a través de la pràctica. La metodologia que utilitzen es basa sobretot en aprenentatges reals, significatius i vivencials: cada setmana hi dediquen una sessió a fer treballs específics de l’hort (si toca regar, reguen), també realitzen tasques d’investigació dins la mateixa aula en cas de no poder sortir a l’hort presencialment per temes meteorològics, i també treballen a partir de grups mixtos, és a dir, amb infants de diferents edats, d’aquesta manera els aprenentatges són més significatius.

En aquest hort s’hi treballen moltes més coses que els fruits que es poden treure de segons quines plantes, o de fer un cicle de reg per obtenir una hortalissa. En aquest hort no només s’aprenen coneixements teòrics, sinó que també ajuda a desenvolupar certs valors entre els infants: l’interès n’és un exemple, si els infants estan allunyats d’un medi més rural i a l’escola s’ofereix aquest hort, als infants els cridarà més l’atenció; la participació és un altre pilar fonamental per treballar a partir d’aquest projecte, ja que els infants són part activa del procés de manipulació de l’hort; també aprenen en educació ambiental i en respectar el medi natural que ens envolta. En aquest projecte es pot avaluar: el treball del professorat, el projecte en si i l’alumnat, pel qual es pot treure molt profit a l’hora de fer una pràctica reflexiva de tot el conjunt. I per acabar, la finalitat de plantar és obtenir aliments i promoure una alimentació saludable a tots els infants i les seves famílies.

Pregunta

-          Tota la comunitat educativa ha participat de la mateixa manera en aquest projecte?

Reflexió personal

Particularment m’ha semblat una lectura molt senzilla de seguir i molt interessant. Crec que l’hort és un dels projectes educatius dins l’educació infantil més interessants que es poden dur a terme, ja que a les grans ciutats no se solen veure gaires zones verdes on poder gaudir de la natura, mentre que l’escola està oferint als seus infants gaudir d’una experiència única. A més de tots els coneixements que els infants poden aprendre, de tots els valors que es poden treballar a partir d’aquest projecte i dels records que poden guardar els infants en la seva memòria, considero essencial el fet de trobar un tema d’interès per la gran majoria de l’alumnat de l’escola. Fer un hort escolar ecològic en una escola enmig de zones urbanes és un projecte on, possiblement, la gran majoria d’infants presentin una motivació sublima i transcendent.

Com a lectura ha estat molt amena i fàcil de seguir, però potser hi ha una carestia d’informació respecte a la metodologia a emprar a l’hora de treballar l’hort, però no puc jutjar-ho per desconeixement, ja que potser l’autora Tamara Freire tenia un màxim d’espai limitat i s’ha centrat a explicar el funcionament de l’hort a grans trets.

Lectura 5 (III). Llegir en família, Gema Paniagua (2013)

Idees principals:

• Actitud de la família essencial perquè els infants s’interessin per la lectura.
• Fonamental que els infants vegin la funció del llenguatge escrit en la vida quotidiana.
• Adaptar-se als interessos dels infants per motivar-los.

Resum del text:

Aquest text parla sobre el desinterès per la lectura per part dels  infants en general, i com la família té un paper fonamental en ajudar a crear un interès per aquesta activitat. Per a combatre aquest problema dóna diferents estratègies: totes relacionades amb la col·laboració amb la família per fer que els infants estiguin motivats a l’hora d’emprendre aquesta activitat. Aquestes estratègies són adaptar-nos als interessos dels infants i a allò que els agrada llegir, i també mostrant-los que és una activitat social que està implícita en diverses situacions de la vida quotidiana.

Preguntes a l'autora:

• Com involucrar a les famílies?
• Com traslladar això a l’escola sense que llegir sembli una tasca de deures?

Reflexió:

He trobat que aquesta lectura és molt amena i interessant de llegir, ja que com a mestres hem de saber com podem motivar als nostres alumes a fer-ho. És essencial que col·laborem amb les famílies en aquest aspecte, i en molts d'altres, per tal de fomentar el bon desenvolupament dels nostres infants. Però com les podem involucrar? No totes les famílies disposen del temps necessari per a dedicar-ho a això, i d'altres no comparteixen la mateixa opinió.

Doncs, centrant-nos en els seus interessos dels nostres protagonistes, podem despertar aquest interès en la lectura. Sovint, a l'escola es presenta aquesta activitat com una obligació, on els nens i nenes han de llegir-se llibres que probablement ni els interessin. Per tant, l'única cosa que s'aconsegueix amb això és que els infants tinguin una visió negativa sobre la lectura. Si els deixéssim escollir a ells els llibres que volen llegir o els recomanem algun d'acord als seus interessos individuals, probablement aquesta idea sobre llegir canviaria totalment. Però quins altres recursos podríem utilitzar per a traslladar aquesta activitat a l'escola sense que sembli una tasca de deures? A continuació, us facilito un enllaç molt interessant que complementa la lectura de Gema Paniagua: http://criatures.ara.cat/Encomanar-gust-lectura_0_845915405.html

Pel que fa a la connexió amb els altres articles, veiem que el fil conductor de tots ells és la lectura. Tot i així, veiem més vincle amb unes que amb d'altres en diversos aspectes concrets, especialment amb l'entrevista "Les interaccions són clau per aprendre a llegir" a la Marta Soler. També fa referència a la importància de la col·laboració de les famílies en aquesta activitat, de manera que quan les famílies llegeixen amb els infants, els hi estan potenciant la lectura. Per tant, l'aprenentatge no s'ha de fomentar només a l'escola sinó que també a casa. En darrer lloc, és important destacar un altre punt en comú entre totes dues lectures: hem de saber trobar els interessos de cada infant. D'altra banda, la nostra lectura també es relaciona bastant amb l'article "Nascuts per llegir... es neix lector o se'n fa?" dels autors Viera i Barrio. En aquest text, ens comenta que tot i que necessitem una base per a ser lectors, és el mestre qui proporciona eines i espais adequats per a desenvolupar l'activitat de llegir. A més a més, afegeix que aprenem mitjançant la interacció, igual que afirma Gema Paniagua en la nostra lectura.

Llegir és un aspecte indispensable al nostre dia a dia, i no hem de forçar als nens i nenes perquè n'aprenguin sinó que el que hem de fer és despertar les seves ganes i aconseguir que ho vegin com una necessitat diària. D'aquesta forma, aconseguiríem motivar-los molt més, i per tant, obtindríem millors resultats. 

GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L'ETAPA

Idees clau

• Cal fomentar l’aprenentatge cooperatiu i dialògic entre els infants.
• La formació constant de tots els agents educatius és molt beneficiosa per a l’assoliment dels objectius educatius plantejats.
• Els grups interactius permeten oferir una atenció molt més individualitzada cap a l’infant.

Síntesi

El text de Zugazaga i altres parla dels grups interactius al final de l’etapa d’educació infantil, concretament d’un exemple real sobre una comunitat d’aprenentatge situada al País Basc.

Aquests grups interactius pretenen aconseguir un aprenentatge cooperatiu mitjançant el diàleg entre iguals. Aquest projecte consisteix en que cada grup d’infants, agrupats de manera heterogènia i amb la possibilitat constant de ser modificats quan s’escaigui, realitizi totes les activitats dissenyades per la tutora.

Aquestes tasques han de poder ser efectuades autònomament pels infants i tenen l’objectiu de fomentar la interacció entre iguals i de treballar les àrees curriculars, l’autonomia, els valors, la convivència, etc.

A més, cada grup està en contacte amb una dinamitzadora diferent a cada activitat. Cal remarcar que aquests dinamitzadors són professors i familiars voluntaris.  Aquests avaluen el treball, l’actitud i la interacció de cada grup en cada activitat mitjançant una plantilla, que serà analitzada posteriorment per la tutora.

Però aquest projecte no s’acaba aquí, ja que els tres agents implicats reben un procés de formació durant el curs. Els mestres assisteixen sessions formatives on aprenen de l’anàlisi de grups interactius i de les pròpies experiències. Les persones voluntàries també assisteixen a sessions formatives per poder millorar la seva intervenció i, finalment, l’alumnat també se'l forma per a què aprengui a ajudar-se mútuament i a aplicar la dinàmica dels grups interactius en qualsevol moment del seu dia a dia escolar.

Preguntes i dubtes

• S’ha implementat a altres cursos o només a P5?
• Amb quines dificultats es van trobar durant la implementació dels grups interactius abans d’aconseguir que tot funcionés sense problemes?
• Aquesta pràctica també podria combinar-se amb petits espais d’individualitat per a donar moments de reflexió personal a cada infant, per després compartir-les amb la resta de companys.

Comentari personal

M'ha semblat una lectura molt interessant perquè penso que els grups interactius són una pràctica molt escassa actualment als centres escolars i molt enriquidores pels infants, ja que fomenten l'aprenentatge entre iguals i permet una major facilitat per atendre la diversitat. A més, penso que obra la porta a la transversalitat perquè amb una dinàmica d'aquest tipus es poden treballar tant coneixements com processos i actituds.

Per altra banda, la organització que requereix aquesta pràctica permet fàcilment que entrin en joc les famílies, potenciant així la seva participació a l'escola i erradicant el desconeixement cap a la mateixa institució. 

Tot i així, un dels possibles problemes que hem detactat és que la dinàmica requereix d'uns voluntaris, de manera que si l'escola no disposa d'un nombre suficient d'aquests, la realització d'aquesta dinàmica pot ser complicada. És a dir, hem vist que segons quin sigui el context en què es trobi submergida la institució educativa, pot ser impossible dur a terme aquesta pràctica. 

Per últim, també penso que afavoreix a l'assoliment d'un bon clima entre les famílies i al desenvolupament de l'empatia per part d'aquestes cap als mestres. Evidentment, és una eina de participació per als familiars que vulguin implicar-se en el món educatiu i, conseqüentment, és una eina d'accés als coneixements pedagògics desconeguts per a moltes famílies. 

NASCUT PER LLEGIR. PROJECTE DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA PER A LA PRIMERA INFÀNCIA – MARTA ROIG

IDEES CLAUS:

•          Llegir és una bona eina per potenciar el desenvolupament integral dels infants.
•        La lectura compartida fomenta no només l’amor i l’afecte dels fills cap als pares sinó que ajuda a la desconnexió d’aquests de la quotidianitat.
•         És molt important la coordinació entre diferents serveis com ho poden ser: les biblioteques, les famílies, els centres d’atenció primària i els centres d’EI.

Paraules clau: coordinació, lectura, vincles, compartir, serveis. 

És un programa de salut i cultura que promou el gust per la lectura entre les criatures de 0 a 3 anys que promou experiències entre fills i pares per aconseguir despertar el gust per la lectura des del primer mes de vista. Per a aconseguir-ho es coordinen  les famílies, biblioteques i els centres d’atenció primària amb l’ajuntament i es signa un conveni. Aquest projecte es va iniciar l’any 2005 gràcies al patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat i a la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de Girona.

Dins dels centres de salut d’atenció primària, es fan presentacions i s’habiliten espais amb pòsters sobre el projecte i, a més els pediatres i infermeres informen sobre el projecte. A la biblioteca, es troben racons de pares, fons de Nascuts per llegir, materials d’orientació i un calendari d’activitats per fomentar el projecte. Finalment, quan a l’ infant se li dóna “’alta” se’ls lliura un diploma a la biblioteca que els acredita com a infants lectors. En relació a amb els centres d’EI, s’han començat vies de treball conjuntes amb les biblioteques.

A través d’aquesta lectura compartida es fomenta no només la lectura sinó la percepció per part de l’infant de l’afecte i l’amor dels seus pares així com la possibilitat de que aquests puguin desconnectar de la realitat.

Actualment, aquest programa és una realitat a 37 municipis de Catalunya i d’Andorra. 

PREGUNTES

- Per què no se li dóna un "paper principal" a l'escola bressol i sí a els serveis d'atenció primària, a les biblioteques i a l'ajuntament?

- Seria possible que aquest projecte s'integrés en altres municipis?

- Com es pot captar l'atenció de més famílies perquè formin part d'aquest projecte?

REFLEXIÓ

Aquesta lectura m'ha estat més complicada de llegir perquè crec que és molt més fàcil l'enteniment dels objectius que es volen assolir a través d'exemples i experiències. Crec que és molt important el fet de, no només mostrar teories que es volen utilitzar per propiciar la lectura sinó de mostrar vivències reals que mostrin "l'efectivitat" d'aquests projectes o propostes. També, cal dir, que m'ha sorprès moltíssim la interacció que es dóna amb altres institucions com ho són la biblioteca i els serveis d'atenció primària i com es deixa en un segon pla a l'escola bressol. Per tant, penso que també seria interessant donar un paper més rellevant a l'escola bressol ja que, d'aquesta manera, aquest projecte podria arribar  a més famílies.

En relació a la meva experiència personal, mai havia sabut que existien aquest tipus de projectes. Per tant, penso que és molt interessant que projectes com aquest, que uneixen l'entorn amb les famílies a trvés de la lectura.

Fent referència a les lectures de la resta de companyes, em va costar trobar la relació. Tot i això, després d'haver debatit amb les companyes i amb el professor, penso que a més de que totes estan enfocades en la lectura de la franja d'edat de 0 a 3 anys, busquen propiciar aquesta lectura a través de la interacció, on aquesta és ha de ser la "més natural". No ens hem de prendre la interacció com a una estratègia en sí, sinó que hem de saber buscar estratègies que ajudin a donar un bon entorn als infants per a poder fer activitats com la lectura.

A través de youtube, he trobat un projecte que es va dur a terme a l'Eixample al 2014, el qual s'anomena "suport a la lectura": https://www.youtube.com/watch?v=oLR1_QzeD50

http://www.llegircruilla.cat/consells-per-llegir-amb-els-petits/

Visita Ana Costa

El 10 de març va venir l’Ana Costa, una professora procedent de Portugal, que va oferir una conferència sobre els sistema educatiu de Portugal. Jo, personalment, no vaig poder assistir aquell dia a classe, però m’hagués agradat.

Gràcies a la presentació power point que ens va facilitar en Xavier i al testimoni de les meves companyes, m’he pogut fer una idea del que va passar aquell dia a classe.

En un primer lloc, m’agradaria dir que una de les coses que més m’han sorprès és el fet que l’educació infantil no sigui formal ni obligatòria, encara que en el nostre sistema educatiu no és obligatòria però sí formal. Tot i així, es comparteix el pensament sobre la importància de l’educació en aquesta primera infància, ja que influeix en el desenvolupament dels infants.

L’Ana també va parlar sobre la importància de la oralitat dins de l’educació, sent un procés bàsic per poder comunicar-se de manera correcta i saber expressar-se. Per tant, s’ha de tenir en compte a l’infant com el protagonista del seu propi aprenentatge, parlant sobre temes de manera natural, guiant-se pels seus interessos, ja que sinó no es realitza un aprenentatge significatiu i, a més, si s’imposen els temes, els infants perden l’interès i mostren rebuig. Així doncs, enlloc d’imposar temes, s’han de buscar estratègies per motivar-los i despertar el seu interès, tenint en compte la individualitat de cada infant, i que per tant, les temàtiques poden ser de tota mena.

Pel que ho pogut veure, és un sistema on es fomentaria l’oralitat de manera senzilla i significativa, però la realitat escolar majoritàriament no es correspon amb això. A més, m’han dit les meves companyes que els hi va ensenyar el conte Una candela amarela, que tracta temes curriculars a través de la l’oralitat. 

Lectura 6 - Cristina Campos

Nascuts per llegir: projecte de promoció de la lectura per a la primera infància, Marta Roig

Resum global

L’article d’avui ens presenta un programa anomenat “Nascuts per llegir” impulsat fa uns quants anys i que té com a objectiu principal fomentar hàbits de lectura dins les famílies amb infants d’entre 0 i 3 anys i que fonamenta el seu tarannà en els múltiples beneficis que té la lectura en el desenvolupament integral dels nens i les nenes.

A través d’uns quants paràgrafs, l’autora de l’article ens explica que el projecte consisteix a oferir un espai, uns materials i unes orientacions concretes per tal de potenciar la lectura amb infants en edats primerenques. Se’ns explica com, en tot aquest procés, està implicada no només la família sinó també l’ajuntament del municipi on s’imparteix el programa, les biblioteques públiques del mateix i els serveis d’atenció primària.

Els impulsors d’aquest programa (diferents entitats del món del llibre i de la salut) es van unir per crear-lo partint de la importància que té la lectura en el desenvolupament integral dels infants i han creat una metodologia de treball que necessita de la implicació dels tres factors clau anomenats anteriorment: l’ajuntament del municipi que s’encarrega de signar un compromís per dur a terme el projecte durant tres anys, els serveis d’atenció a la infància que promouen l’ús d’aquest programa amb diferents cartells i amb l’assessorament dels pediatres que aconsellen formar-ne part i les mateixes biblioteques on s’imparteixen els projectes.

El programa, en definitiva, està pensat per fomentar el gust per la lectura en petits i grans i en la introducció d’aquesta en els primers mesos de vida i compta amb la col·laboració d’una bona part de la comunitat, cosa que promou el seu èxit i l’acompliment del seu objectiu principal que és sensibilitzar a la població dels beneficis d’esdevenir lectors.

Paraules clau

Lectura, programa, família, primera infància, biblioteques, recursos per lectors, beneficis de llegir.

Preguntes per l’autor

1. Aquest programa sembla estar molt ben acceptat i sembla funcionar mot bé en els municipis on es duu a terme: per què no es fomenta la seva implantació en d’altres pobles o ciutats?

2. A banda dels ajuntaments, les biblioteques i els centres d’atenció primària, no seria també interessant implicar a d’altres serveis educatius (com són les escoles bressol, per exemple) en la promoció del programa?

Comentari personal

Aquest article m’ha semblat molt interessant perquè no coneixia l’existència del programa “Nascuts per llegir” i saber-ne d’ell m’ha agradat molt. Penso que la iniciativa que han tingut els impulsors del projecte ha sigut molt positiva i els fonaments en els que es basen també: penso que la lectura té molt a oferir i impulsar hàbits que la fomentin en famílies amb infants en edats molt primerenques em sembla molt interessant i enriquidor.

Considero que aquesta lectura se m’ha quedat una mica curta en el sentit que esperava saber més del projecte com, per exemple, com es gestionen les admissions, com funcionen exactament les propostes que es realitzen, etc., però és cert que l’article detalla els aspectes més generals i els trets més rellevants a tenir en compte. Per saber-ne més, he cercat informació a la web i he trobat un link on detalla una mica més el tarannà del projecte i on s’explica més detalladament alguns aspectes més concrets del mateix. L’enllaç es pot trobar aquí.

Destaco, per acabar, que com he qüestionat a les preguntes als autors, m’agradaria molt saber per què un projecte tan interessant com aquest no es duu a terme a més municipis i perquè no es promou quelcom semblant des de altres serveis educatius com poden ser les escoles bressols que podrien també, des del meu punt de vista, estar implicades en ell.