Nascuts per llegir… Es neix lector o se’n fa?

Idees clau

- Cada infant és diferent i únic i hem de respectar el seu ritme d’aprenentatge.

- La lectura i l’escriptura són dues habilitats que s’aprenen i el context i les característiques d’un infant són factors claus per a l’adquisició d’aquests aprenentatges. 

- Importància d’oferir als infants un aprenentatge de la lectura i la escriptura basat en la interacció constant amb el seu entorn per garantir un aprenentatge significatiu.

Resum

En aquesta lectura els autors Ana Viera i J. Lino Barrio ens expliquen que la lectura i l'escriptura són dues competències necessàries per accedir al patrimoni cultural de la humanitat i de la societat en què vivim, ja que això ens permet construir i ampliar el nostre coneixement. A més ens plantegen el dubte de si els infants neixen lectors o es converteixen el lectors amb el pas del temps.

Al llarg de la lectura, però, ells mateixos es decanten en una direcció concreta: els nens es fan lectors amb el pas del temps. Expliquen que la interacció continua amb el mon que els envolta i les situacions comunicatives a les que s’exposen al llarg dels primers anys de vida els ajuda a aprendre un conjunt d'habilitats, entre aquestes llegir i escriure. Això és així perquè aquestes habilitats resulten imprescindibles per conviure en entorns socials.

A més a la lectura es remarca que cada infant és únic. Tots presenten diferents capacitats, estils i ritmes d'aprenentatge i això fa que cadascun d’ells necessiti un suport diferent per part del professorat. Cadascun dels infants que hi ha en un aula ha tingut, té i tindrà una experiència diferent sobre la llengua escrita, perquè tot el que els envolta, el seu context social, definirà la relació que l’infant establirà amb la lectura i l’escriptura. Precisament per aquest motiu és essencial que el professorat i l’escola en general s’adapti a aquestes diferencies, necessitats i característiques que fan de cada infant una persona única.

Per acabar el resum cal destacar les tres pràctiques educatives de les quals ens parlen els autors:

• Les pràctiques situacionals: les produccions autònomes realitzades per mitjà d'aprenentatges contextualitzats són la part més important.
• Les pràctiques institucionals: es centren en l'aprenentatge del codi i a la instrucció dels productes d'aprenentatge.
• Les pràctiques multidimensionals: en elles es tenen en compte totes les bases de les pràctiques anteriors.

Preguntes per l’autor

• Tot i que ja sabem que és necessari canviar el model educatiu. Tenint en compte el model actual que ens marca un currículum d’infantil que hem d’assolir, com podem respectar els ritmes d'aprenentatge i la maduresa de cada infant?
• Donant que no hi ha dos nens iguals, com podem fer per a treballar l’aprenentatge de la lectura en un aula d’infantil de manera individualitzada amb una sola mestra a l’aula?

Reflexió

La veritat es que mentre llegia ha donat moltes voltes a la pregunta que l’autor formula en el títol, és a dir un nen neix lector o es fa lector. He estat pensant sobre el tema una llarga estona sospesant dues visions totalment diferents. D’una banda es pot pensar que els nens neixen lectors, perquè neixen amb les eines per adquirir l’habilitat de la lectura, és a dir tots naixem sent lectors en potencia. Però per un altre banda crec que ser lector implica molt més que saber llegir; ser lector implica que t’agradi llegir, fer-ho per plaer a les teves estones lliures i implica valorar la lectura i l’escriptura. Per tant, finalment, he acabat arribant a la conclusió de que els nens es fan lectors amb el pas del temps. Un infant ha de recórrer un llarg camí per a ser lector, ha d’aprendre a llegir, llegir un munt de llibres, articles i històries fins a trobar aquell gènere que l’apassioni i li faci voler llegir a cada moment del dia. I amb el pas dels anys i després d’haver llegit i escrit molt arribarà el dia en que comenci a valorar totes les formes d’escriptura. Serà llavors quan podrem dir que aquell infant és lector.