SÍNTESI
Segons Chomsky i la seva
visió cognitiva sobre el desenvolupament del llenguatge, en néixer
venim predeterminats per aprendre el llenguatge natural, ja que segons ell
disposem d'un mecanisme mental genèticament transmès que ens permet fer-nos
ràpidament amb la llengua -les llengües- del nostre entorn immediat. Aquest hipotètic
mecanisme és el denominat LAD (Language Acquisition Device),
el qual disposaria de les dades necessàries per distingir la parla d'altres
sons de l'ambient, i vindria dotat de les regles bàsiques que permetrien a la
cria humana descobrir les pautes que organitzen la llengua natural que escolta,
els mecanismes fonològics i sintàctics amb els quals està construïda. El
mecanisme bàsic sobre el qual la parla es desenvolupa entorn de tres grans
eixos:
- L'existència i el caràcter dels
mecanismes lingüístics innats.
- La relació entre
desenvolupament del llenguatge i desenvolupament cognoscitiu.
- La importància en el procés
d'adquisició del llenguatge de les relacions adult-nen.
El que es discuteix és fins a
on el que diu el nen és resultat dels seus mecanismes innats -lingüístics o
intel·lectuals- o, per contra, fruit de la pràctica sociocultural a la
qual està sotmès des que neix. Fins i tot els innatistes més convençuts
reclamen l'imprescindible concurs del mitjà social perquè el llenguatge es
desenvolupi; un nen a qui ningú li parla, no aprèn a parlar.
No obstant això, segons la visió
constructivista de Piaget, la intel·ligència és el mecanisme que disposem
els humans per adaptar-nos al mitjà, la manera que ens permet organitzar la
nostra experiència. El coneixement resultant d'aquesta experiència ho guardem
en la ment organitzat en esquemes. Així construïm, entre altres
coses, la llengua. Dit d'una altra manera, per Piaget (1967) el llenguatge
no disposa de cap òrgan especial, de cap mecanisme específic; és, simplement, el
resultat del desenvolupament de la intel·ligència.
Els estudis de Vigotsky (1934)
defensa el desenvolupament intel·lectual com a resultat de processos de
socialització, d'interacció amb un medi que selecciona els coneixements que desitja
transmetre a les generacions següents i que, amb l'auxili del llenguatge, ajuda
a la cria humana a incorporar-se a la cultura; per tant, la influència del
medi és determinant en el desenvolupament lingüístic de les criatures.
La comunicació primerenca entre
mare i bebè va acompanyada de llenguatge oral (Vila, 1983). La clau del
desenvolupament lingüístic es troba en l'adult, el qual ha d'oferir-li el mapa
que guiï la seva construcció sintàctica.
El que la dotació genètica
s'activi i es desenvolupi al màxim de les seves possibilitats, sembla
determinat per les oportunitats que els nens tenen d'interactuar amb adults;
per tant, aquests són els encarregats d'oferir models de pensament i
llenguatge. L'escola rep al nen dotat dels rudiments del llenguatge i assumeix
la responsabilitat de desenvolupar-ho.
PARAULES CLAU
Visió cognitiva, visió sociocultural, constructivisme,
desenvolupament, adquisició del llenguatge.
PREGUNTES A L’AUTORS
- Totes
aquestes teories o visions plantejades fins ara, tenen en compte als infants
amb qualsevol tipus de discapacitat psíquica?
- Els “mètodes”
presentats són aplicables a tots els infants per igual?
REFLEXIÓ PERSONAL
Ha estat per a mi,
aquesta vegada, una lectura feixuga plena de tecnicismes que m’he hagut de
rellegir unes quantes vegades fins a acabar d’entendre tot allò que volia transmetre
l’autor de l’article sobre les teories relacionades amb el desenvolupament del
llenguatge plantejades. Però, finalment, comparteixo la idea que “La explicación actual de la adquisición del lenguaje
combina factores innatos y culturales” de l’Uri Ruiz Bikandi (2002).
He pogut confirmar que l’escola
i la figura de l’adult o expert tenen un paper fonamental en el desenvolupament
del llenguatge. Els infants necessiten la interacció amb un adult que guiï els
seus passos en el desenvolupament de la llengua i la comprensió del món. Aquest
aprenentatge és llarg; comença a casa i aviat s’amplia a altres espais socials,
entre els quals l’escola resulta central.
El que està clar és que el llenguatge dóna llibertat:
llibertat de pensament i llibertat d’expressió. És impressionant l'originalitat, la rapidesa i l'enginy que demostren els
petits en fer-se amb alguna cosa tan complexa com és la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada