Lectura Pérez Esteve, Pilar

Llegir a la pantalla

Idees principals

·         Ens hem d’adaptar a la nostra societat canviant.

·         Hem d’ensenyar als infants a aprendre a través de les noves tecnologies.

·         Hem d’aprendre i ensenyar a diferenciar les fonts fidedignes de les que no ho són.

Resum:

Inicialment cal dir que la Pilar Pérez Esteve no es posiciona a favor o en contra de cap de les dues opcions que ens presenta, únicament realitza un text descriptiu sobre el tema: Llegir a la pantalla.

A grans trets, l’autora ens parla sobre les dificultats que suposa aprendre a llegir a l’aula. Antigament el recurs utilitzat era el paper, és a dir, els llibres, però actualment el recurs didàctic més utilitzat són les pantalles digitals. Ens explica que ambdós recursos tenen coses positives i negatives, i que cap opció és millor que l’altre. Per la Pilar, aprendre a llegir és qüestió de discutir, d’interactuar, de parlar, de relacionar-se amb els nens i no de si aquest aprenentatge es realitza de manera tradicional (en paper) o de manera digital.

Per tant, tot i que fins ara els llibres han sigut la base dels nostres aprenentatges i ens han ensenyat a viure altres vides i a entendre els nostres sentiments,  ens hem d’adaptar al present, en l’actualitat, i aprendre a utilitzar les noves tecnologies. Els infants cada cop tenen més a l’abast la informació a través d’internet, per tant els hem d’ensenyar a buscar-la i a destriar quina és la realment important. Hem d’ensenyar-los a adaptar-se a la societat actual en la qual estem envoltats de, cada cop, més tecnologia.

Preguntes:

·         ¿Els llibres, en l’ensenyament, acabaran desapareixent?

·         ¿És més fàcil treballar amb la pantalla digital que amb llibres? ¿O a la inversa?

Reflexió personal:

Aquesta lectura ens proporciona informació que realment vivim de primera mà, perquè ja no cal conèixer a nens petits per adonar-te’n d’aquesta realitat. Anant en transport públic, veus com l’infant que vol aconseguir quelcom que no pot obtenir, de seguida els adults els faciliten pantalles com tauletes o mòbils,  perquè estiguin distrets i no facin una rebequeria. Més endavant sorgeix una controvèrsia amb el tema dels telèfons mòbils (a quina edat s’han de regalar), i és realment una controvèrsia, ja que si cada vegada que estan avorrits o la seva única distracció i distracció són les pantalles, normal que més endavant vulguin un telèfon mòbil com abans millor. Deixant de banda aquest tema, crec que si se saben utilitzar bé, les noves tecnologies ens poden permetre molts avantatges que els papers i llibres no ens permetien, com l’exemple que ens descriu la Pilar, quan ens parla que als llibres ara podem sentir la veu de l’Alícia o la xerrameca d’en Polzet.

També és ben cert, que hem d’educar als infants en relació a l’avenç del nostre voltant, estem en una societat líquida, una societat canviant, on tot evoluciona per moments, i més encara en àmbits de tecnologia.

Si haig de posicionar-me en algun parer, no sabria ben bé amb què quedar-me, perquè les possibilitats de les eines TIC són infinites, però personalment penso els llibres són més reals. El tacte, l’olor, el sentiment... només ho comparteixes amb aquell llibre, amb una tauleta en canvi, compartiràs molts tipus d’emocions perquè llegiràs molts tipus de llibres, per tant en aquest sentit opino que crees la nostàlgia amb el conjunt de les pàgines, el protagonista, el context, fins i tot l’autor... però no només amb la història. Per tant, no hauríem de deixar de banda aquests magnífics trossos d’arbres amb ànimes, històries, colors, sentiments i personatges.

Articles relacionats:

Fent clic aquí, podreu accedir a un article, publicat per la mateixa autora, anomenat “pàgina 10. Exercici 3. Analitza sintàcticament i morfològicament” Fins quan? En aquest article menciona al professor d’aquesta assignatura, en Xavier Fontich. És un article realment molt recomanable per tots aquells companys/es que se’l vulguin mirar.