diumenge, 2 d’abril del 2017

Lectura 4 (I) Blanch i March

IDEES PRINCIPALS

  • L’experimentació i l’exploració dels elements per tal que els infants tinguin interès per aprendre com a mètode per fomentar la seva autonomia.
  • La importància de l’ambient per condicionar l’aprenentatge de l’infant, així com l’apreciació de l’error per desenvolupar la motivació i l’ interès de  per a millorar la seva pràctica dels mateixos.
  • La llibertat per poder aprendre és essencial , encara que s’han de consensuar unes normes de convivència i respecte. Cal remarcar que l’autocontrol és un dels primers aprenentatges dels infants i a més desenvolupa la capacitat de respectar el treball dels altres.
RESUM DE LA LECTURA
La lectura publicada en la revista Guix infantil s’anomena “ El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys”. Aquest article va ser escrit per Dolors Blanch i Leonor March.
El tema principal del text és la metodologia per treballar l’autonomia a l’aula. Pràcticament en tota la lectura se centra en l’escola Montessori-Palau (Girona), un centre dedicat exclusivament a l’educació a partir del mètode Montessori.
Per saber com treballar l’autonomia, l’autora es basa en quatre grans blocs clau per poder explicar-ho. Aquests blocs són els següents: “ L’experimentació a l’aula”, “ Materials autocorrectius”, “ La llibertat i l’autocontrol” i “ El factor temps”.
Per fomentar l’autonomia a l’aula és molt important que hi hagi un ambient adequat i que els infants disposin de material adequat pel seu aprenentatge. Aquest material els ha de permetre poder experimentar, ja que sorgiran conflictes i l’infant prendrà interès per resoldre-ho per si mateix.
Pel que fa als materials autocorrectius, trobem l’apreciació de l’error,  perquè estimula a l’infant per fer i refer la tasca i millorar-la. També, el fet de sentir-se alliberats de l’aprovació de l’adult, els hi provoca una motivació intrínseca per fer tot allò que vulguin per si mateixos.
Quant a la llibertat i l’autocontrol,  cal esmentar que els infant de l’escola en qüestió gaudeixen de la llibertat necessària per expressar-se. Encara que, existeixen unes normes de convivència i de respecte per mantenir un ambient serè. L’autocontrol incideix en el respecte de treball entre iguals.
El factor del temps es relaciona amb els moment que l’infant vol dedicar al seu treball. Això inclou el temps per repetir, millorar i assolir concentració en allò que realitza.
En aquesta escola, els infants són perceps com a essers capaços i lliure d’escollir allò que olen fer.  Per aquest motiu, l’escola els hi proporciona professors com a guies per ajudar i orientar a l’infant, així com materials adaptat a les seves capacitats i pensats per motivar-los. 
PREGUNTES PELS AUTORS

  • Als infants se’ls hi atorga llibertat per aprendre a través de joc lliure que els motivi i prenguin interès, però en algun moment esmenta que  també hi han activitats organitzades i dirigides pel professorat. Com són proposades aquestes activitats dirigides? Els infants també presten atenció i concentració en aquestes activitats així com també en les lliures?
  • Si es deixa temps a l’infant per realitzar tasques lliure i ells mateixos s’autocontrolen i respecten als altres, quin és el paper de l’adult? Com ha de ser el comportament del professor/a a l’aula?
REFLEXIÓ
Aquesta lectura és una de les que més m’ha agradat, ja que m’interessa el mètode Montessori i  m’agradaria engrandir els meus coneixements sobre aquest tema.
Per arribar a crear infants amb pròpia autonomia, autocontrol i llibertat, penso que abans ha d’haver-hi un treball previ per tal que els infants s’adaptin a aquest mètode. Des de el meu punt de vista, em manca la informació precedent per arribar a tenir una classe tant organitzada com la que s’esmenta en el text i mantenir aquest ambient serè i adequat pels infants.
Una de les frases que m’ha cridat l’atenció de l’article, és la següent: “ El més sorprenent és que nosaltres també aprenem de les criatures i mai pleguem de l’escola sense haver adquirit un nou saber”.
És cert que a la societat actual  denomina al professorat com a persona que imparteix coneixements i a l’alumne com a aprenent. Aquesta fita és certa, però en alguns moments es poden canviar els rols, ja que els infants són persones molt competents i capaces i tenen més coneixements dels que ens podem imaginar.
Per entendre més a fons com va sorgir el mètode Montessori, podem visualitzar la pel·lícula que s’anomena “ Una vida dedicada a los niños” on la protagonista és l’educadora Maria Montessori. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada