Lectura Alonso, Pilar

:

Potenciar la comunicació en el primer cicle d’educació infantil. Criteris i pautes d’actuació.

Idees clau:

·         La importància de la qualitat de la comunicació

·         Els contes com a mitjà interactiu entre infant i adult
      
      Resum

En primer lloc, la Pilar Alonso ens posa en situació referent al contacte entre infants i adults, sobretot entre l’infant i la seva figura d’afecció. Ens explica la importància de mantenir una comunicació amb l’infant, ja que li permet interactuar i comunicar-se amb altres éssers humans, sigui quin sigui el nivell cognitiu en el qual es troba. Ens explica que els infants, en els seus primers mesos de vida, interactuen amb els adults a través de xerroteigs, ganyotes, manifestacions de sorpresa, etc. És per això que són molt útils els jocs del tipus repetitius, com per exemple: “cu, cu... tras”, perquè ajuden a l’infant a construir-se com a persona i construir els seus propis esquemes d’interacció social. Més endavant, però, ens diu que el que inicialment és un procés clarament asimètric va canviant a poc a poc.  L’infant comença a agafar les regnes i comença a anticipar-se, fet que provoca que l’infant vagi començant un camí cap a una interacció oral a través del llenguatge adult.

Font

La qualitat de la comunicació és quelcom molt important (sigui des de casa o des de l’escola), ja que quan l’adult ofereix a l’infant un estil comunicatiu tranquil, relaxat, pacient, amb frases curtes, amb pauses, etc. l’infant s’anima a participar en aquesta interacció.  Una situació d’interacció privilegiada entre els adults i els infants és la lectura de contes. Al principi, els infants, només escolten mentre l’adult els llegeix, la comunicació en aquest cas és unidireccional, i l’infant té un paper més aviat passiu. Però a poc a poc van adoptant un paper cada cop més rellevant, on participen en l’explicació del conte, fan preguntes, etc. Les respostes passen de ser simples a ser complexes, i la motivació dels infants cada vegada és més elevada gràcies a la representació mental que adquireixen amb les imatges del conte juntament amb l’explicació d’aquest.

Preguntes a l’autora:

·         Com es pot treballar una comunicació de qualitat des de casa?

·         Requereix una actitud pacient i un temps que moltes vegades a casa no existeix. Es pot treballar de manera puntual o requereix temps i constància per part de tots els adults?

Reflexió personal

Personalment crec que el conte és una bona eina per treballar l’oralitat a l’aula, però trobo que hi ha altres mètodes que també poden ser igual o més útils que l’estratègia que ens presenta aquesta autora. Els infants més petits els encanten els contes, les històries de princeses, de prínceps, de monstres, d’animals... Però també trobo una bona eina que escoltin música, però no qualsevol. Amb aquest “qualsevol” no em refereixo al fet que només han d’escoltar música infantil, destinada a infants d’aquella edat, sinó que han d’escoltar de tots els estils possibles, amb lletres maques, agradables i ritmes melodiosos i tranquils. Als més grans també els agrada escoltar com expliquen contes, de fet, moltes vegades, són ells mateixos els que se’ls expliquen els uns als altres, però no ens hem de quedar aquí, a través del conte es poden fer titelles,  poden inventar-se històries, canviar les que ja coneixen, o inclús poden explicar la seva pròpia història com si fos un conte més. Per concloure crec molt important i molt útil l’aprenentatge de la llengua oral, ja no només per tenir coneixements de les llengües (que també), sinó per socialitzar-se amb altres persones.