Nascuts per llegir... es neix lector o se'n fa?

Idees claus:

- Cada infant és un món i té un ritme d'aprenentatge personal.

- A través de la interacció constant amb el que ens envolta, aprenem a llegir i escriure, habilitats imprescindibles en el nostre entorn (polític, social, cultural, econòmic...).

Resum:

L'article "Nascuts per llegir... es neix lector o se'n fa?" de l'Ana Viera ens parla principalment de l'adquisició de la lectura en els infants.

Una cosa tenim molt clara i és que llegir i escriure són dues competències necessàries al nostre entorn, ja que estem envoltats de lletres i textos. El text ens explica que els infants no aprenen a llegir i escriure des de zero amb l'educador/a a segon cicle, sinó que durant la seva curta, però intensa vida ha anat creant un desenvolupament ampli de la llengua oral gràcies a la interacció constant amb el medi que l'envolta. Aquest interès pel qual els envolta els fa fixar-se en les lletres de les paraules i a reconèixer-les en altres contextos.

El text ens diu que no s'aprèn la lectura i l'escriptura de cop, sinó que es necessiten alguns aspectes que potenciïn aquest aprenentatge com: interlocutors vàlids, analitzar les normes de funcionament de manera compartida, descobrir les funcions, similituds i diferències, regularitats, normes, excepcions, significats de les paraules... Tots aquests requisits poden donar lloc a un aprenentatge significatiu i funcional, és a dir, han d'aprendre amb sentit, entendre el sistema i interpretar-ne els codis i no solament associar-los, memoritzar-los i reproduir-los.

A més, es planteja un tema molt interessant sobre les causes de l'aprenentatge la lectura i l'escriptura, sent aquestes no només els factors biològics que condicionen als infants, sinó també les activitats funcionals i guiades que els docents ofereixen als alumnes.

També ens parla de tres models de pràctiques docents a l'aula dels mestres de l'estat espanyol:

o Pràctiques situacionals: presenten freqüència d'escriptura autònoma i d'aprenentatge significatiu.

o Pràctiques instruccionals: instrucció explícita del codi i als productes d'aprenentatge.

o Pràctica multidimensionals: els altres dos en conjunt.

Com a conclusió, crec que l'autora vol reflectir la importància de crear activitats que despertin la curiositat dels infants per la lectura i l'escriptura i a partir d'allà potenciar-ho amb la relació del món que els envolta per despertar aquestes ganes per aprendre.

Preguntes:

- Si considerem que cada infant és un món, com podríem respectar-lo en l'escola per iniciar lectoescriptura quan ell tingui la necessitat i no quan estigui establert pel currículum.

- Qui ha marcat que els infants a aquesta edat, la majoria ja saben llegir o escriure o estan preparats per aprendre-ho?

- Tenim un nen que s'ha passat dos cursos sencers omplint fixes de lectoescriptura i no aconsegueix llegir bé perquè diu que s'avorreix. Què podríem fer per "enamorar-lo" de llegir i escriure?

REFLEXIÓ:

Aquest article l'hem elaborat entre tres membres del grup que pertanyem a la lectura dos. Ens ha resultat fàcil posar-nos d'acord, ja que anàvem redactant i ens anàvem millorant unes a altres les propostes a escriure. Fins i tot, a vegades les companyes ens ajudàvem quan algú tenia la idea però no trobava les paraules adequades. Crec que almenys per a mi ha sigut molt enriquidora aquesta nova manera de treballar.

Pel que fa al text, hem reflexionat sobre coses molt interessants. Totes estàvem d'acord que per fomentar la lectura a l'aula s'ha de crear una situació interessant i un context adequat, perquè tot i que creiem que aprendre la llengua i comunicar-nos és innat, si no es crea un context adequat, no es podrà desenvolupar amb èxit.,

Aquesta relació amb el context, ho remarca molt la Montserrat Fonts en el seu llibre "llegir i escriure per viure", justament el que ens estem llegint a l'assignatura de llenguatges i currículum de primària. "Per viure autònomament i responsablement en la nostra societat no solament necessitem llegar i escriure, sinó que també necessitem ser lectors i escriptors" (Font,1999, p. 28)

Amb relació a les lectures de les companyes, com sempre amb la lectura 1 hem tingut en comú que les dues remarquen la importància de la interacció i el context. També amb la lectura 4 hi havia la relació de conduir a l'infant, no deixar-lo sol en un acte tan complicat, sinó facilitar-li a través de les accions i context per poder potenciar les ganes de llegir i aprendre.

Per últim, vull acabar amb una gran frase que vam extreure les tres companyes i crec que és molt interessant:

DE PETITS APRENEM A LLEGIR I DESPRÉS LLEGIM PER APRENDRE

referència:

Font, M. (1999) Llegir i escriure per viure. Barcelona. La Galera Sau Editorial