Sisena lectura
Resum
Aquest article d’Isabel
Ferrer analitza els inicis i l’evolució del llenguatge parlat, quelcom que és
inseparable de l’anàlisi de la vivència comunicativa de l’infant en els seus
primers anys de vida.
En aquest sentit, l'article se
centra en la idea que escoltar, entendre i parlar és un paradigma que
constitueix l’adquisició del llenguatge verbal. Alhora, en aquest paradigma
conflueixen les capacitats perceptives, cognitives, motrius, relacionals,
emocionals i comunicatives dels infants.
L’autora ens diu que per a una
criatura petita, parlar és la manera més elaborada que té per comunicar-se i
aquesta vivència està íntimament relacionada amb el vincle emocional. És a dir,
no es tracta d’un conjunt d’articles desvinculats entre ells. Sobretot al llarg
de la lectura s’emfatitza en la necessitat de tenir en compte l’escolta global de
cada infant perquè ell pugui, alhora, obrir la seva escolta cap a l’entorn i
cap a les paraules que les persones adultes properes li ofereixen. L’escriptora
també ens parla del profit de les rotllanes com a estructura afavoridora en què
es dóna cabuda a totes les individualitats i s’afavoreix a l’expressió
lingüística i emocional de cada infant. Per aquests motius, és tan important
que a l’escola es pugui gaudir de vivències i d’espais motivadors. La mestra o el mestre sempre ha d’enriquir
amb les seves aportacions i ha de donar cabuda a tot allò que l’infant ha
viscut fora de l’espai escolar.
Finalment,
destacar la importància del
diàleg com a únic i autèntic punt de trobada entre persona adulta i infant. El
diàleg és l’espai relacional que fa possible una comunicació adequada i que,
alhora, és capaç de generar llenguatge verbal.
Paraules clau
Escolta, diàleg, llenguatge, comunicació, emocions.
Preguntes
Aquest article d’Isabel
Ferrer analitza els inicis i l’evolució del llenguatge parlat, quelcom que és
inseparable de l’anàlisi de la vivència comunicativa de l’infant en els seus
primers anys de vida.
En aquest sentit, l'article se
centra en la idea que escoltar, entendre i parlar és un paradigma que
constitueix l’adquisició del llenguatge verbal. Alhora, en aquest paradigma
conflueixen les capacitats perceptives, cognitives, motrius, relacionals,
emocionals i comunicatives dels infants.
L’autora ens diu que per a una
criatura petita, parlar és la manera més elaborada que té per comunicar-se i
aquesta vivència està íntimament relacionada amb el vincle emocional. És a dir,
no es tracta d’un conjunt d’articles desvinculats entre ells. Sobretot al llarg
de la lectura s’emfatitza en la necessitat de tenir en compte l’escolta global de
cada infant perquè ell pugui, alhora, obrir la seva escolta cap a l’entorn i
cap a les paraules que les persones adultes properes li ofereixen. L’escriptora
també ens parla del profit de les rotllanes com a estructura afavoridora en què
es dóna cabuda a totes les individualitats i s’afavoreix a l’expressió
lingüística i emocional de cada infant. Per aquests motius, és tan important
que a l’escola es pugui gaudir de vivències i d’espais motivadors. La mestra o el mestre sempre ha d’enriquir
amb les seves aportacions i ha de donar cabuda a tot allò que l’infant ha
viscut fora de l’espai escolar.
Paraules clau
Escolta, diàleg, llenguatge, comunicació, emocions.- Què podem fer amb aquells infants que els costa més parlar i que sovint no participen perquè ja hi ha altres infants que ho fan? És a dir, com incitem a un infant al qual li costa o li fa vergonya parlar a què ho faci?
Comentari personal
La lectura d’aquesta setmana m’ha semblat molt ràpida i amena. Tot i així, veig que parla d’un tema molt abstracte i no acaba de concretar quines haurien de ser les nostres actuacions davant d’infants i és quelcom que m’hauria agradat per tenir-se més recursos. Alhora, considero molt rellevant el tema de què parla i la importància que li concep a escoltar als infants i la forma que té de relacionar això amb les emocions, de les quals sovint ens oblidem.
D'altra banda, pel que fa a les altres lectures que hem estat comentat en el seminari, de l'article de Roig (2012) destaco la promoció per la lectura amb nens de 0-3 anys a partir d'experiències positives vinculades als llibres, de la mateixa manera que en l'article esmentat anteriorment. Respecte al segon article de Sogas (2013) cal remarcar la similitud amb la idea que es proposa en la nostra lectura entorn de la rotllana com a estructura afavoridora en què es dóna cabuda a totes les individualitats. Finalment, segons la lectura de Zugazaga i altres (2013)es proposa fer grups heterogenis interactius per fomentar la interacció i inclusió entre ells.
La conclusió final que trec de totes les lectures és que la interacció és una perspectiva sobre les persones, no un mètode. El mètode és com organitzar els recursos perquè es doni un fet, l'activitat és la base i per això hi ha mètodes i estratègies.
A continuació us deixo la font de la imatge i informació interessant per aprofundir en el tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada