Idees clau:
- Rellegir el sentit i la funcionalitat de las interaccions comunicatives primàries que els adults (especialment la mare) estableixen amb els infants, amb intenció de traslladar el més positiu d’elles al treball intencional que es porta a terme a l’escola infantil.
- Els infants, des de una edat molt primària, senten interès per mantenir una interacció amb l’entorn que l’envolta.
- La mare de l’infant serà la persona que prepari el camí del nen o nena perquè és doni una comunicació més plena i eficient, perquè en un futur l’infant pugui desenvolupar el seu llenguatge.
Resum:
El text ens parla
de la importància de la interacció entre adult – infant, des de unes edats molt
primàries. Per una banda, l’adult desenvoluparà una seria de conductes
comunicatives que afavoriran el desenvolupament comunico- lingüístiques de
l’infant. Per l’altre banda, aquestes conductes comunicatives que l’adult
utilitza s’anirà adaptant a mida que l’infant compti amb més capacitats
lingüístiques.
Perquè aquestes
interaccions siguin efectives, el text ens proporciona una sèrie d’estratègies
naturals que les mares practiquen amb els seus fills. L’afectivitat és una peça
clau per afavorir el desenvolupament de l’infant. L’autor també ens parla de la
importància de donar significat al que els nens i nenes de ben petits ens
comuniquen, per aquest motiu, l’infant no deixarà de repetir l’acció i
apareixeran els primers esquemes de interacció social entre mare i fill.
A partir d’aquest
fet, es va traspassant un paper més actiu a l’infant, fins que comença a
prendre iniciativa. Aquesta comunicació serà efectiva si la interacció amb la
mare és de qualitat (frases curtes, entonació suau i afectiva, etc). L’objectiu
de les escoles és dur a terme una treball educatiu, on els infants se sentin
dins d’un clima de confiança i seguretat (semblant al que es troben dins del
seu context familiar) amb ajuda d’unes estratègies.
Un cop ens trobem
dins de l’aula, caldrà intervenir tenint en compte una sèrie de criteris i
pautes d’intervenció:
1. Qualsevol moment es bo per potenciar la comunicació.
2. Interacció en els moments més “assistencials” (situacions pròximes al
context familiar).
3. Atribuir intenció comunicativa als gestos infantils.
4. Potenciar la capacitat de comprensió dels infants a través del conte.
5. Adequar un estil educatiu que estimuli i animi a l’infant al intercanvi
de torns i iniciatives.
6. Crear un clima de confiança, seguretat i tranquil·litat per fomentar la
comunicació a l’aula.
Preguntes:
- Quina proposta d’actuació portaries a termes dins del context educatiu?
- És podria utilitzar les cançons, les titelles i altres elements educatius com a estratègies per potenciar la comunicació?
- Com adaptaries aquestes estratègies comunicatives amb infants amb necessitats educatives especials?
Reflexió:
Els infants des de
que neixen són essers socials que necessiten comunicar-se, per tant, hem de
potenciar aquesta necessitat perquè l’infant pugui comptar amb un bon
desenvolupament sociolingüístic.
Des de el nostre
paper com a futures educadores, hem de crear un clima de confiança i seguretat
perquè es porti a terme la interacció entre adult – infant. Però la aquesta tasca no és fàcil, ja que,
dins l’aula has de vetllar per el benestar i seguretat de un grup d’infants i
no sempre pots oferir-los l’atenció individualitzada que aquests reben dins el
seu context familiar. Per això els nens i nenes des d’una edat primerenca
estableixen vincles molt efectius amb la mare, que fomenten els primers
esquemes d’interacció social. Des de l’escola bressol, haurem de fer servir una
sèrie d’estratègies per aconseguir un desenvolupament de la comunicació
efectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada