Alonso, P. (2012) Potenciar la comunicación en el primer ciclo de educación
infantil: criterios y pautas de actuación, Aula de infantil, 10, 1-4
1.Tres idees clau que
destacaríeu del text
1.Els adults que interaccionen i estan a prop de l’infant, de forma
espontània, desenvolupen una sèrie de conductes comunicatives que ajuden a
facilitar el desenvolupament comunicatiu-lingüístic de l’infant.
2.Els infants mantenen una interacció amb els seus, i sobretot amb la
mare, d’aquesta manera prepara el camí per a una comunicació més rica i
eficient, i finalment pel desenvolupament del llenguatge.
3.És molt important actuar de forma intencional i sistemàtica per
intentar crear a l’aula un clima d'interaccions que s’assembli molt al que
s’estableix al context familiar.
2.Resum global i al màxim
de detallat possible però de només 300 paraules
La lectura es basa principalment a descriure quines són les conductes
comunicatives dels infants durant el seu primer cicle, i sobretot en com són
les relacions comunicatives, posant èmfasi en la interacció amb la mare.
Finalment, destaca el més positiu per poder treballar-ho a l’aula.
Així doncs, els nadons tenen unes conductes que afavoreixen la
interacció amb els altres, i els adults interpreten aquestes conductes
donant-les un significat. Per tant, en el text ens parla de les diverses
estratègies comunicatives que es creen d’una mare cap al seu nadó. Però també
ens determina unes pautes que hem de seguir per poder treballar-ho a l’escola.
Pel que fa al desenvolupament de la lectura, podem observar que dóna
molta importància a la interacció amb la mare. Així doncs, manifesta que en el
context escolar s’hauria de poder crear un clima que s'assemblees al context
de familiar. És per aquest motiu, que descriu uns criteris i unes pautes d’intervenció
a seguir, com ara; que durant tot l’horari escolar és un bon moment per
potenciar la comunicació; els moments assistencials són els més importants; la
comunicació es potencia a través dels contes, però sobretot si es fa a través
de la comprensió lectora, etc.
Per acabar, m’agradaria destacar que crec que no hi ha un model concret
ni ideal per comunicar-se, sinó que el més important és que s’estableixi una
interacció favorable tant a casa com a l’escola. Així doncs, gràcies a aquests
models els infants podran anar adquirint un llenguatge ric.
3.Dues preguntes que
formularíeu a l’autor o autora del text sobre aspectes que considereu que requeririen més explicació
- A part dels contes, quins altres elements educatius com a estratègies
es podrien portar a terme a l’aula per potenciar la comunicació?
-Com podríem adaptar aquestes estratègies comunicatives als infants amb
necessitats educatives especials?
Comentari personal:
En relació a la lectura puc dir que no ha sigut una lectura molt
interessant, ja que moltes de les qüestions que s’han esmentat ja les sabíem
del curs passat. A més, tot el que descriu és molt teòric, i crec que falta més
descripció per com posar-ho a la pràctica a una aula. Tot i això, m’ha agradat
que faci èmfasi a les mares, ja que normalment a moltes lectures es critica a
la família i es beneficia l’escola. Així doncs, en aquest cas és tot el
contrari, per tant crec que també hem de poder confiar amb les famílies, i
encara que no tinguin una base teòrica, de la mateixa experiència se n'aprèn
molt més.
Finalment, després de posar-ho amb comú amb les altres companyes, hem
pogut relacionar aquesta lectura amb la lectura de Roás, ja que és molt
important la implicació i el treball en xarxa dels pares i mares per potenciar
aquest desenvolupament de l’infant. I per acabar amb la lectura de Ruiz-Bikandi
, perquè manifesta que diversos autors van descriure que els nens i les nenes
ja venen al món amb una predisposició innata de viure en comunitat, i que per
tant, si un infant no es troba en interacció constant, no es podrà desenvolupar
comunicativament correcta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada