Lectura 5 Grup II

NASCUTS PER LLEGIR... ES NEIX LECTOR O SE'N FA? - ANA VIERA, J. LINO BARRIO

Idees claus:

-         -  Cada infant és un món i té un ritme d’aprenentatge personal.

-         -  A través de la interacció constant amb el que ens envolta, aprenem a llegir i escriure, habilitats imprescindibles en el nostre entorn (polític, social, cultural, econòmic...).

Preguntes:

-          - Si considerem que cada infant és un món, com podríem respectar-lo en l’escola per iniciar lectoescriptura quan ell tingui la necessitat i no quan estigui establert pel currículum.

-          - Qui ha marcat que els infants a aquesta edat, la majoria ja saben llegir o escriure o estan preparats per aprendre-ho?

-          - Tenim un nen que s’ha passat dos cursos sencers omplint fixes de lectoescriptura i no aconsegueix llegir bé perquè diu que s’avorreix. Què podríem fer per “enamorar-lo” de llegir i escriure?

Síntesi:

L’article “Nascuts per llegir... es neix lector o se’n fa?” de l’Ana Viera ens parla principalment de l’adquisició de la lectura en els infants.

Una cosa tenim molt clara i és que llegir i escriure són dues competències necessàries al nostre entorn, ja que estem envoltats de lletres i textos. El text ens explica que els infants no aprenen a llegir i escriure des de zero amb l’educador/a a segon cicle, sinó que durant la seva curta, però intensa vida ha anat creant un desenvolupament ampli de la llengua oral gràcies a la interacció constant amb el medi que l’envolta. Aquest interès pel qual els envolta els fa fixar-se en les lletres de les paraules i a reconèixer-les en altres contextos.

El text ens diu que no s’aprèn la lectura i l’escriptura de cop, sinó que es necessiten alguns aspectes que potenciïn aquest aprenentatge com: interlocutors vàlids, analitzar les normes de funcionament de manera compartida, descobrir les funcions, similituds i diferències, regularitats, normes, excepcions, significats de les paraules... Tots aquests requisits poden donar lloc a un aprenentatge significatiu i funcional, és a dir, han d’aprendre amb sentit, entendre el sistema i interpretar-ne els codis i no solament associar-los, memoritzar-los i reproduir-los.

A més, es planteja un tema molt interessant sobre les causes de l’aprenentatge la lectura i l’escriptura, sent aquestes no només els factors biològics que condicionen als infants, sinó també les activitats funcionals i guiades que els docents ofereixen als alumnes.

També ens parla de tres models de pràctiques docents a l’aula dels mestres de l’estat espanyol:

o   Pràctiques situacionals: presenten freqüència d’escriptura autònoma i d’aprenentatge significatiu.

o   Pràctiques instruccionals: instrucció explícita del codi i als productes d’aprenentatge.

o   Pràctiques multidimencionals: els altres dos en conjunt.

Com a conclusió, crec que l’autora vol reflectir la importància de crear activitats que despertin la curiositat dels infants per la lectura i l’escriptura i a partir d’allà potenciar-ho amb relació del món que els envolta per despertar aquestes ganes per aprendre.

Reflexió personal:

Penso que aquesta lectura és molt interessant i que planteja un dubte que ens fa pensar i reflexionar sobre si realment tenim alguna cosa que ens faci néixer lectors o passem a ser-ho més tard. Aquesta qüestió no queda massa clara en el desenvolupament del text, ja que es limita a aportar informació però sense consensuar una resposta, el que provoca que el lector és creí la seva pròpia idea sobre aquesta temàtica. 

A banda del text, penso que el fet d'haver treballat l'entrada del blog conjuntament amb altres companyes dins del grup d'experts m'ha fet poder entendre molt més fàcilment la lectura perquè, encara que en totes les altres sessions amb els altres articles també els hem comentat i cadascuna ha dit la seva opinió, haver de posar-nos totalment d'acord per elaborar el redactat concret en aquell moment m'ha ajudat a assolir les idees d'una manera més profunda, ja que tu havies de dir el que consideraves essencial justificant perquè pensaves que ho era i, per tant, era necessari que hi fos al escrit.