LECTURA 5: NASCUTS PER LLEGIR

LECTURA 5: NASCUTS PER LLEGIR

IDEES CLAU

·      La importància d’oferir als infants un aprenentatge de la lectura i la escriptura basat en la interacció constant amb el que els envolta, aprofitant la curiositat que tenen per descobrir, i perquè l’aprenentatge esdevingui quelcom interesant i significatiu.

·      S’ha d’ensenyar als infants a llegir i a escriure mitjançant pràctiques diferents adequades a cada infant i a cada circumstància.

·      La importància de despertar l’interès dels infants pel món de la lectoescriptura perquè després cadascú aprengui al seu ritme i a la seva manera.

SÍNTESI

La lectura avarca un tema molt discutit al llarg dels anys, ens parla de l’ensenyament de la lectoescriptura. Aquesta és una competència molt necessària actualment amb la que encara avui dia hi ha divergències pel que fa al seu ensenyament. L’Ana Viera ens mostra la seva visió de com hauria de ser la iniciació a la llengua escrita i ens justifica la seva postura.

Ella assenyala la polèmica qüestió de quan és millor començar a ensenyar als nens i nenes a aprendre la llengua escrita, tenint en compte la maduresa o els prerequisits pel que fa a les capacitats que haurien de per poder aprendre. Algunes persones estarien d’acord en esperar a que els nens i nenes desenvolupin la consciència fonològica per poder relacionar els sons amb les lletres; ella argumenta que la maduresa i el desenvolupament són dues cosses que s’influencien una a l’altra i que, per tant, a mesura que els infants coneixen les lletres tenen un suport per anar adquirint la consciència fonològica, que poden anar desenvolupant a la par.

D’altra banda,  l’Ana ens vol remarcar la importància que els nens i nenes aprenguin a llegir i a escriure tal i com fan amb la resta de cosses que els envolten, de manera natural i no forçada, percebent la lectura i la escriptura com una cosa més que forma part del seu entorn i que pot ser interessant aprendre. Per tant, a segon cicle d’educació infantil l’objectiu no hauria de ser adquirir un nivell estàndard i forçat d’aquesta habilitat, sinó contribuir a que els nens i nenes li trobin un sentit i la utilitat al llegir i escriure. Per aconseguir això, no se’ls han de donar fitxes ni cal·ligrafies, sinó que s’ha d’intentar vincular la lectura i l’escriptura al seu món per despertar-los les ganes d’aprendre.

Per tant, partint de la base que els infants no tenen la mateixa experiència sobre la llengua escrita ni aprenen igual, i que ho fan mitjançant la interacció amb l’objecte d’aprenentatge, atribuint-li un sentit personal i a través de l’experiència, els educadors som els encarregats de plantejar als alumnes pràctiques diferents, adequades a cada un d’ells i a cada circumstància. Dit amb altres paraules, som els encarregats de presentar-los oportunitats diferents per prendre contacte i endinsar-se en en el descobriment de la llengua escrita, a part de donar-los suport, i fer que la iniciació de la lectoescriptura esdevingui una aventura.

DUBTES

-He trobat a faltar l’explicació d’una bona pràctica d’ensenyament de llengua escrita que exemplifiques allò del que ens parla el text.