IDEES CLAU
- L’infant té una predisposició innata pel desenvolupament del llenguatge,
però alhora depèn de l’adult per a anar incrementant valors verbals i no
verbals cada cop més rics. Si no s’estimula suficient, el seu desenvolupament
lingüístic i comunicatius es tornarà pobre.
- La manera com l’adult es dirigeix a l’infant determinarà el seu
desenvolupament del llenguatge.
- Les dificultats que se l’imposin a l’infant pel que fa al llenguatge,
anirà en funció de la seva edat i del seu procés evolutiu.
RESUM
L’infant ve predisposat al llenguatge. Tots els aspectes lingüístics que
desenvolupi seran majors o menors en funció de les reaccions i interpretacions que
l’adult faci dels primers intents comunicatius amb el nen o nena.
L’adult, a més, ha d’oferir una interacció relaxada i ha de donar suport,
per exemple, en jocs de rutina o de falda per a què l’infant vagi adquirint de
mica en mica més fluïdesa en el llenguatge.
El tipus de llenguatge que empri l’adult, també ha de ser adaptat a l’edat
de l’infant. En aquest sentit es parla d’estil comunicatiu, que no només fa
referència a la variable dels anys que tingui el nen o la nena, sinó que, a
més, inclou la forma de dir les coses (amb calidesa, fredor, afecte, enuig...).
En un principi, les interaccions adult-infant són més senzilles o
simplificades. A partir de l’any i mig,
s’exigeix més a aquest infant i es duen a terme activitats més complexes
(contes, preguntes de resposta explicativa...).
Per últim, a les escoles es pot i s’ha de potenciar la comunicació.
Qualsevol horari és bo i l’activitat
també. És a dir, que cada moment del dia, sigui quin sigui, es converteix en
una ocasió perfecta per a crear una interacció. Aquesta interacció dins l’àmbit
escolar té una funció molt clara: el reforç del llenguatge.
PREGUNTES
- No tots els infants tenen els mateixos temps d’aprenentatge, ni el mateix
ritme de desenvolupament cerebral. Per tant, què passa al posar en pràctica
tota aquesta teoria amb infants diferents?
- Com podríem adaptar a l’escola un infant que sabem que té dificultats en
el desenvolupament del llenguatge? I en el cas de que no pugui desenvolupar-lo
mai?
COMENTARI PERSONAL
La lectura ha estat molt interessant i he vist com les idees que jo tenia
han cobrat vida en paraules d’una altra persona.
Tanmateix, jo no hi puc estar del tot d’acord, perquè la meva experiència
personal em diu que no tots anem pel mateix camí. Per exemple, en el meu cas,
de petita no parlava amb gairebé ningú i la gent es pensava que no havia fet
desenvolupament del llenguatge. Però era justament al contrari: la meva
hiperlexia va provocar que jo parlés com un adult gairebé des del principi. El
meu ritme d’aprenentatge lingüístic no va ser el comú, però no per retard, sinó
per avenç... I això també és una dificultat.
De fet, en el meu cas, el to i el volum dels altres em passaven
indiferents, no els sabia identificar o els intensificava massa – sovint pensava
que estaven enfadats, per exemple, i no ho estaven –. D’altra banda, que
empressin un llenguatge adaptat al que parla la majoria de la meva edat, em
feia sentir malament i no m’ajudava pas.
Sé que hi ha molts més casos com el meu. Val a dir que, a casa meva, quan
jo era un nadó, els pares no em parlaven gaire perquè sabien que no respondria.
Tenia molt poc estímul en aquest sentit i tot així vaig desenvolupar més
llenguatge que altres infants de la meva edat. Aleshores, mirant-ho des d’aquesta
perspectiva, no puc negar totes les seves paraules, però sí que em trontollen
una mica perquè penso que generalitza... I tots els infants no són iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada