Idees clau:
- Els infants neixen amb predisposició a la interacció i la comunicació amb els adults.
- Importància de les estratègies comunicatives de la mare amb el fill/a i com això ha de servir d’exemple per a la pràctica educativa.
- No hi ha un model de comunicació universal.
Resum:
La lectura “Potenciar la comunicación en el primer ciclo de educación infantil. Criterios y pautas de actuación” ens parla sobre les
conductes que utilitzen els infants quan es comuniquen durant els primers
moments de vida, explicitant les estratègies naturals de les mares amb els seus
fills i filles, i ens dóna pauta sobre criteris i recomanacions per potenciar
el desenvolupament comunicatiu dels alumnes dins d’una aula.
L’autora ens
explica que els nadons tenen unes conductes comunicatives que afavoreixen el
contacte i la interacció amb els altres, i que els adults interpreten, donen un
significat i donen resposta. Concretament, el text parla de les diverses
estratègies naturals que es creen en la relació mare-fill/a i de com aquests “diàlegs”
entre ells ajuden a l’infant a construir els seus primers esquemes d’interacció
social i a la seva construcció com a persona. Però d’altra banda, exposa pautes
que es poden posar en pràctica a l’aula d’una escola.
Durant la lectura
es dóna molta importància a aquesta interacció que es crea entre mare i infant,
i fa referència al fet que els adults són subjectes actius durant el procés. A
més, explicita que la qualitat de la comunicació és un aspecte molt important a
tenir en compte. Així doncs, exposa que és de molta importància el fet de tenir
en compte aquestes estratègies dins del treball educatiu per intentar crear a l’aula
un clima d’interaccions molt semblant al que s’estableix en el context
familiar. Per aquest motiu s’estableixen
criteris i pautes d’intervenció on s’explicita que qualsevol moment de l’horari
escolar és bo per potenciar la comunicació, que els moments més “assistencials”
són molt educatius i rics, o la importància d’explicar contes (concretament
sobre la capacitat de comprensió lectora), entre d’altres.
Com a mode de
conclusió, l’autora expressa que no hem de pensar en què hi ha un únic model
idoni de comunicació, però que aquells que es consideren més adequats són els
que estimulen i animen a l’intercanvi de torns i iniciatives, i els que menys
els que segueixen un esquema directiu o controlador.
Preguntes a
l’autor:
- Què ha passat quan això s’ha portat a terme a la pràctica? Com s’ha posat a la pràctica?
- Passa el mateix amb infants que són molt diferents o tenen necessitats especials?
Comentari
personal:
Aquesta ha estat
una lectura que m’ha recordat molt a la teoria que donàvem l’any passat a l’assignatura
Desenvolupament de la personalitat de 0 a
6 anys. Penso que és una lectura pràctica per saber-ne conceptes i teoria
clau sobre la comunicació en els infants, però que falten exemples reals en els
quals es pugui veure la posada en pràctica d’aquesta teoria. Una mancança que
trobo és la falta d’exemples d’intervencions que es poden realitzar a l’aula
per potenciar la comunicació i interacció entre els infants, més enllà de la
lectura de contes.
Una de les coses
que més m’ha agradat és el fet d’agafar a la mare i les estratègies naturals
que utilitza per comunicar-se com a exemple a tenir en compte des de l’educació,
perquè en moltes ocasions l’actuació de les famílies s’infravalora i en aquest
cas, queda molt potenciada. Referent a aquest tema, penso que és de vital
importància no únicament agafar aquestes actuacions com a exemple, sinó que a
més s’ha de treballar conjuntament entre el context familiar i l’educatiu, per
crear un clima adequat que fomenti un bon desenvolupament de l’infant.
Pel que fa a la
relació entre les quatre lectures, durant el seminari hem arribat a la
conclusió que l’oral és molt transversal, i que l’autonomia també fa que els
nens parlen entre ells. En la lectura de la Pilar Alonso potser hi ha massa
intervenció per part de l’adult, i en canvi, en la lectura de Blanch i March no
hi ha tanta interacció i es dóna pas a l’autonomia dels infants, deixant-los
que es comuniquin entre ells de manera natural. Hem de tenir en compte que
sempre hi ha interacció i que la importància rau en la preparació del context,
ja sigui amb unes estratègies molt pautades, o amb una metodologia més
relacionada a l’aprenentatge lliure. Penso que el més adequat és no ser
extremistes en un aspecte o un altre, sinó que hem de buscar l’equilibri entre
ambdues pràctiques. Amb les altres
lectures trobar la relació ha sigut molt fàcil, ja que la lectura de Bikandi fa
referència a la construcció de la llengua oral a través de la teoria de Piaget
i Vigotsky, i la lectura de Roás ens parla sobre una pràctica educativa a
través del centre d’interès sobre els animals i de com això fomenta el
llenguatge dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada