La comunicació i el llenguatge parlat – Isabel Ferrer i Sunta Sogas

La comunicació i el llenguatge parlat – Isabel Ferrer i Sunta Sogas 

Paraules clau: comprensió, comunicació, llenguatge, mirada, veu.

Idees claus

⦁ La manera de parlar del mestre o de la mestra incideix directament en l’evolució comunicativa i lingüística dels nens i de les nenes. 

⦁ El mestre o mestra ha de parlar amb claredat, vocalitzant, amb una tonalitat adequada. Per tant, ha de ser un llenguatge precís que faciliti a l’infant la seva comprensió.

⦁ La mirada és fonamental per transmetre’l seguretat afectiva i a més l’ajuda a comprendre millor el significat del missatge que li volem donar. 

⦁ Evitar les generalitzacions com mai, sempre perquè poden ser molt devastadores. 

Breu resum

Les autores d’aquesta lectura, ens parlen del llenguatge parlat i la comunicació a Educació Infantil. Ens divideixen la lectura en set punts, en els quals ens parlen de com hem de parlar-li a l’infant, quines eines podem fer servir per millorar la nostra comunicació vers els i les alumnes, la mirada...

Així doncs, en el primer punt, ens parla d’una sèrie de recursos per facilitar la comunicació en els infants que els hi costa, ja que hi ha infants que no tenen cap dificultat a l’hora d’expressar-se i entendre, però hi ha d’altres que si. Per tant, hem de tenir en compte com recollim la seva intenció comunicativa, com mantenim la mirada i la proximitat física, com  l’escoltem globalment i el convidem amb la nostra actitud a desenvolupar les seves capacitats lingüístiques. En el segon punt, ens enllaça amb com la parla de la mestra incideix en els alumnes. És important, que parli amb claredat, vocalitzant i amb una tonalitat adequada, i alhora, amb un llenguatge precís per tal de facilitar la comprensió als infants. I a més a més, de com la mirada ajuda a que se senti segur o segura i l’ajuda a entendre el missatge. Per tant, hem de donar-li importància a la nostra manera de parlar i per això, en la lectura, ens donen un recurs: la filmació. Ens permet fixar-nos en com ens comuniquem i en quins aspectes podem millorar per tal de que el nostre missatge arribi millor. Tot seguit, en el punt tres i quatre, ens parla de la veu de la mestra, ha de ser una veu que transmeti seguretat, tranquil·litat... que sigui acollidora. Així doncs, amb la veu es transmeten les emocions en cada moment que ens adrecem als infant, és per tant, que hem de fixar-nos en si hi ha dissociació entre el que dic amb les paraules i el que dic amb la veu, perquè l’infant ho rebrà d’una manera o d’una altre. Un altre punt del qual ens parla la lectura sobre la veu, són les difonies, referint-se als sorolls ambientals, la música a classe... 

D’altra banda, en el punt cinc, ens parla de la mirada a l’hora de llegir un conte. És millor triar un conte amb imatges i anar explicant-lo poc a poc mirant a cada infant i en alguns moments al llibre, que no mirar i llegir estrictament el que posa al llibre. 

I per últim, el punt sis i set, ens parlen de què en el cas de trobar-nos amb el cas d’un infant que no desenvolupa el seu llenguatge com els altres, comunicar a la família, sempre molt respectuosament, de quin és el desenvolupament del nen o nena. I finalment, el set, ens parla dels qualificatius que fem servir i les generalitzacions que en moments donats poden ser devastadors. 

Preguntes a l’autora

⦁ De quina forma i com comunicaries la dificultat en la parla d’un infant?

⦁ Com podem fer que un infant tímid, desenvolupi la seva capacitat lingüística com els altres? 

Reflexió personal

Amb aquesta sisena lectura, he tingut problemes al trobar-la perquè en un primer moment vaig descarregar-me l'article en el qual només la Isabel Ferrer parlava sobre la comunicació. Però, quan ho vaig comentar amb una altre companya vam veure que hi havia dues que s'assemblaven però no eren exactament iguals. Així doncs, vaig llegir primer una i després l'altre. Pel que fa a aquest article, he de dir que m'ha estat senzill llegir-lo ja que està estructurat per punts segons el tema que parla: recursos, veu, mirada... Alhora que té un vocabulari i una redacció que fa que sigui fàcil d'entendre i d'anar pensant en el que hem fet nosaltres treballant o bé de pràctiques. A mi m'ha fet pensar en com jo parlo i actuo, i d'aquí un temps grabar-me per veure en quins aspectes puc millorar i quins reforçar encara més. 

Per una altra banda, trobo que aquest article té relació amb les altres tres lectures, ja que en totes elles es tracta la comunicació d'una manera o una altre. Per exemple, amb la lectura dos, de Sogas del 2013, on exposen els seus pensaments o bé sentiments en la rotllana. O també amb la lectura quatre, de Zugazaga i altres de 2013, en la qual s'expossa la idea de fer grups i que interactuin a classe. I la lectura número u, de Roig del 2013, en la qual ens parla de l'estona de llegir i com la famili ha de crear un ambient de lectura i comunicació.

I per últim, relacionat amb el punt sis de la lectura he trobat aquest article, el qual tracta diferents propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.

Lectura comunicació i llenguatge