LES INTERACCIONS SÓN CLAU PER APRENDRE A LLEGIR – Cristina Elorza, Francisco Luna

IDEES CLAU

-     El fet que les famílies llegeixin amb els infants potencia l’escriptura i la lectura.

-     Els infants necessiten interaccions per construir l’interès per la lectura i aprendre a descodificar els codis i a donar sentit als símbols escrits.

-     L'aprenentatge de la lectura no s'ha de fomentar només a l'escola, la família, per exemple, també té un paper molt important.

-     Els infants procedents de famílies lectores solen demanar per llegir, molt abans que els infants que procedeixen de famílies on la lectura es mostra absent.

-     Els infants haurien de poder manipular i experimentar amb les lletres, els sons i les paraules escrites des de ben petits. És important introduir la lectura en edats primerenques.

RESUM

Aquesta lectura és una entrevista dirigida a Marta Soler, doctorada a Harvard i professora de la Universitat de Barcelona. L’article està fet per Cristina Elorza i Francisco Luna i va ser publicat a la revista Guix Infantil al juliol del 2013. L’entrevista se centra a demostrar que els infants són capaços d’aprendre, conèixer i realitzar mecanismes per saber llegir i escriure.

En aquest article, Marta Soler defensa la importància de les interaccions (de la mateixa manera que Vigotsky) durant el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura posant èmfasi en la implicació de les famílies. Considera que les interaccions són un dels aspectes claus perquè les criatures esdevinguin lectores. Per tant, l’aprenentatge lector no és un procés individual, sinó que mostra aspectes individuals i d’altres que s’han d’aprendre de forma col·lectiva, a través de la interacció.

Marta Soler considera, també, com aspectes claus per aprendre a llegir la formació i la interacció amb les famílies. Quan fem referència a la interacció familiar és important esmentar que els infants procedents de famílies lectores solen demanar per llegir molt abans que els infants que procedeixen de famílies on la lectura es mostra absent. Segons l’especialista una persona lectora és aquella a la qual li agrada llegir, però que, a més és capaç de parlar i compartir coneixements sobre el que està llegint.

A més, la Marta Soler especifica que hi ha molts centres que organitzen espais de lectura per a les famílies i els infants com, per exemple, biblioteques tutoritzades o clubs de mares i pares que donen suport acadèmic i també diu que aquestes propostes són molt beneficioses tant per a les famílies no lectores, ja que les ajuda a potenciar aquest hàbit com per a les famílies lectores per a enriquir-lo. El projecte del qual més parla la Marta Soler és el projecte INCLUD-ED que intenta identificar estratègies pedagògiques per a l’èxit en l’educació i la inclusió i promou la cohesió social.

La nostra lectura ens explicava que els infants menors de 6 anys també tenen la capacitat d’adquirir el llenguatge, i si el seu context fos ric en la lecto-escriptura milloraria la seva predisposició a aquest aprenentatge. D’altra banda hi ha molts autors amb una opinió diferent: els nens han d’aprendre a llegir quan tinguin la motivació per aquest aprenentatge.

Per tant, no hi ha una clara opinió sobre si s’ha de potenciar un entorn lector des de petits o no i com a docents, cadascú fa el que creu convenient o el que es consensua en cada escola. Tot i això, en els primers anys de vida dels infants és la família la que fa que l’infant se situï en un entorn lector o en un no lector, i, per tant, si potencien l’aprenentatge del llenguatge des que són nadons o no.

PREGUNTES PER A L’AUTOR:

-         Els serveis per a famílies que s’esmenten a l’article estan presents en totes les escoles espanyoles? S’ofereixen de forma gratuïta?

-         Si ens trobéssim amb el cas d’una família analfabeta, quin recurs els hi oferiríem?

REFLEXIÓ

Aquest article m’ha fet reflexionar, de nou, sobre a enorme influència que tenen les famílies en l’educació dels seus fills. La majoria d’infants se senten atrets per allò que veuen a casa o per les actuacions que tenen els referents del seu entorn. Segons aquest article, el mateix succeeix amb la lectura. Si un infant pot experimentar a casa la passió per la lectura, segurament s’interessarà per saber llegir molt abans que un infant que a casa seva no comparteixen aquesta afició.

A més, aquest article afegeix que una persona es pot considerar lectora quan es capaç de compartir els coneixements que n’ha extret de la lectura que ha dut a terme.

Considero que tots aquests aspectes esmentats amb anterioritat són encertats i importants per poder treballar la lectura amb els infants. No obstant això, em plantejo que també s’hauria de respectar la decisió personal d’escollir si llegir ens agrada, o pel contrari, ens avorreix i ho detestem. Penso que la lectura és molt bona pel desenvolupament dels infants, i fins i tot dels adults, però, hi ha persones que no els agradar llegir i també s’hauria de respectar.

Jo, per exemple, em costa llegir, no perquè no m’agradi, sinó perquè em costa trobar llibres que m’interessin, em cridin l’atenció i em despertin les ganes de seguir llegint. A més, cada cop tinc menys temps per dedicar a la lectura.

En definitiva, penso que s’ha de potenciar la lectura des de l’escola, i especialment des de casa, però sempre atenent a la diversitat de gustos i entenent que no ens ha d’agradar el mateix a totes les persones. A més, cal destacar i acceptar que cada família és un món i s’ha de conèixer i no jutjar.