GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L'ETAPA

Idees clau

• Cal fomentar l’aprenentatge cooperatiu i dialògic entre els infants.
• La formació constant de tots els agents educatius és molt beneficiosa per a l’assoliment dels objectius educatius plantejats.
• Els grups interactius permeten oferir una atenció molt més individualitzada cap a l’infant.

Síntesi

El text de Zugazaga i altres parla dels grups interactius al final de l’etapa d’educació infantil, concretament d’un exemple real sobre una comunitat d’aprenentatge situada al País Basc.

Aquests grups interactius pretenen aconseguir un aprenentatge cooperatiu mitjançant el diàleg entre iguals. Aquest projecte consisteix en que cada grup d’infants, agrupats de manera heterogènia i amb la possibilitat constant de ser modificats quan s’escaigui, realitizi totes les activitats dissenyades per la tutora.

Aquestes tasques han de poder ser efectuades autònomament pels infants i tenen l’objectiu de fomentar la interacció entre iguals i de treballar les àrees curriculars, l’autonomia, els valors, la convivència, etc.

A més, cada grup està en contacte amb una dinamitzadora diferent a cada activitat. Cal remarcar que aquests dinamitzadors són professors i familiars voluntaris.  Aquests avaluen el treball, l’actitud i la interacció de cada grup en cada activitat mitjançant una plantilla, que serà analitzada posteriorment per la tutora.

Però aquest projecte no s’acaba aquí, ja que els tres agents implicats reben un procés de formació durant el curs. Els mestres assisteixen sessions formatives on aprenen de l’anàlisi de grups interactius i de les pròpies experiències. Les persones voluntàries també assisteixen a sessions formatives per poder millorar la seva intervenció i, finalment, l’alumnat també se'l forma per a què aprengui a ajudar-se mútuament i a aplicar la dinàmica dels grups interactius en qualsevol moment del seu dia a dia escolar.

Preguntes i dubtes

• S’ha implementat a altres cursos o només a P5?
• Amb quines dificultats es van trobar durant la implementació dels grups interactius abans d’aconseguir que tot funcionés sense problemes?
• Aquesta pràctica també podria combinar-se amb petits espais d’individualitat per a donar moments de reflexió personal a cada infant, per després compartir-les amb la resta de companys.

Comentari personal

M'ha semblat una lectura molt interessant perquè penso que els grups interactius són una pràctica molt escassa actualment als centres escolars i molt enriquidores pels infants, ja que fomenten l'aprenentatge entre iguals i permet una major facilitat per atendre la diversitat. A més, penso que obra la porta a la transversalitat perquè amb una dinàmica d'aquest tipus es poden treballar tant coneixements com processos i actituds.

Per altra banda, la organització que requereix aquesta pràctica permet fàcilment que entrin en joc les famílies, potenciant així la seva participació a l'escola i erradicant el desconeixement cap a la mateixa institució. 

Tot i així, un dels possibles problemes que hem detactat és que la dinàmica requereix d'uns voluntaris, de manera que si l'escola no disposa d'un nombre suficient d'aquests, la realització d'aquesta dinàmica pot ser complicada. És a dir, hem vist que segons quin sigui el context en què es trobi submergida la institució educativa, pot ser impossible dur a terme aquesta pràctica. 

Per últim, també penso que afavoreix a l'assoliment d'un bon clima entre les famílies i al desenvolupament de l'empatia per part d'aquestes cap als mestres. Evidentment, és una eina de participació per als familiars que vulguin implicar-se en el món educatiu i, conseqüentment, és una eina d'accés als coneixements pedagògics desconeguts per a moltes famílies.