1. Idees claus:
- Llegir i escriure són competències necessàries al nostre
entorn perquè es construeix i s’amplia el coneixement que es té sobre el món i
es pot accedir al patrimoni cultural compartit.
- La iniciació a la lectura ha de ser una invitació pels
infants i per les seves famílies per tal que participin d’una forma dinàmica i
motivadora.
- En el procés d’ensenyament – aprenentatge no només se li
ha de donar importància a les pràctiques docents que s’utilitzen per ensenyar l’escriptura
i la lectura, sinó també els valors educatius que s’ofereixen, com l’autonomia,
responsabilitat, col·laboració, etc.
2. Resum:
Aquest article tracta sobre com els infants quan arriben
al centre docent ja tenen certa experiència sobre la llengua escrita. Trobem
que quan arriben al segon cicle d’educació infanti ja tenen un desenvolupament
ampli de la llengua oral, a més a més gràcies a la interacció constant amb el
que els envolta adquireixen més aprenentatges. Així doncs una part del seu món
està relacionat amb la llengua escrita que es converteix en una font de
coneixement.
Els infants aprenen a llegir i escriure interaccionat amb
la llengua escrita en un medi organitzat relacionant les informacions que reben
amb les seves experiències. Cal tenir en compte que aquest aprenentatge no
consisteix a memoritzar ni repetir determinades lletres, síl·labes i paraules
associant-les amb determinades grafies, sinó que necessiten relacionar-se amb
la llengua escrita amb diferents suports i formats posant en marxa les seves
habilitats cognitives.
Aquesta tasca d’ensenyament i aprenentatge no és fàcil,
ja que l’infant necessita persones més capaces que li aportin eines per tal
d’aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional. En aquesta mateixa línia
s’ha de tenir en compte que no tots els infants tenen les mateixes capacitats,
ni els mateixos estils i ritmes d’aprenentatge, per aquest motiu és important
que la iniciació sigui com una invitació als infants i a les seves famílies per
tal que participin en aquest procés d’aprenentatge en la lectura i l’escriptura
d’una forma dinàmica. Cal insistir en el fet que no només són importants les
pràctiques docents que s’utilitzen per ensenyar l’escriptura i la lectura, sinó
també els valors educatius que s’ofereixen. També que aquestes pràctiques no
poden ser aplicades mecànicament, ja que s’han d’adequar a les necessitats de
cada infant.
Actualment continuem amb el conflicte sobre la maduresa
per a la lectura, però la maduresa no només depèn dels infants, sinó també de les
tasques que se’ls planteja. També hi ha un debat que se centra en la necessitat
de desenvolupar la consciència fonològica abans de començar l’ensenyament, ja
que és important per poder establir una relació amb les grafies.
Finalment, considero que es comença molt d’hora amb l’escriptura
i la lectura. A més a més, es fa d’una forma mecànica sense ajudar als infants
que trobin un sentit a la tasca que estan realitzant. Per tal que aquest
aprenentatge sigui significatiu s’ha de partir de les seves necessitats tenint
en compte els seus ritmes de treball.
3. Preguntes:
- Com podríem fer perquè els infants tinguin interès per la
lectura d’una forma dinàmica?
- Quins mètodes serien els adequats per aconseguir captar l’interés
dels infants en la lectura i escriptura?
4. Reflexions:
Actualment trobem que les escoles
comencen a ensenyar números i lletres deixant de banda la creativitat i fent
que aprenguin coses abans d’estar preparats. Això passa perquè es tendeix a
pensar que si els infants assisteixen a escoles amb perfils formals i rígids
obtindran un millor rendiment en el seu futur escolar. Penso que podem trobar infants que pel seu desenvolupament sí que estan
motivats i preparats per llegir i escriure, però hi ha d’altres que no. Per
tant, són recursos que s’han d’oferir però no exigir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada