Lectura V. Pérez-Esteve (2013): Llegir a la pantalla

Idees claus:

• Llegir ens permet aprendre, viure unes altres vides, entendre els nostres sentiments, aprendre com és el món,  com funciona  i ens permet potenciar la nostra imaginació.

• Nous formats d’alfabetització que permeten infinites possibilitats.

• Els infants es mouen molt fàcilment amb aquests formats, però els docents hem d’acompanyar-los en aquest procés perquè en facin un bon ús i puguin aprendre a través d’aquests, i així poder-se integrar a l’entorn on han de créixer, la societat de la informació i el coneixement.

Resum:

Aquesta lectura titulada Llegir a la pantalla ens parla de la importància de la lectura i el nou format de llibres que tenim actualment.

L’article de Pilar Pérez ens diu que la lectura és fonamental en les nostres vides i que durant aquest procés podem deixar corre la nostra imaginació. Quan som petits és important que algú ens condueixi en aquest procés. Per tant, acompanyar a les criatures en aquest recorregut és avui una tasca essencial de tots, i sobretot els mestres.

Abans del boom tecnològic, llegíem a través de llibres físics, és a dir, de paper. Un cop els dispositius tecnològics apareixien en les nostres vides, deixàvem de banda aquests llibres de paper per donar lloc a pantalles. És un nou format molt atractiu pels infants, que en definitiva els hi acaba enganxant.

Preguntes a l'autor:

• Quines propostes pedagògiques faries tu aplicables a l’aula per tal d’ensenyar a moure’s en aquest nou format digital? 
• Promouries introduir dispositius tecnològics en aules de parvulari o preferiries intentar mantenir la figura del conte tot i la imposició de les noves tecnologies?

Comentari personal:

Segons el que he pogut viure durant aquest any de pràctiques, és a dir basant-me en la meva pròpia experiència amb nens de dos i tres anys, considero que la lectura és una activitat que aborden amb molta excitació i motivació. Des del primer moment que entrava a l'aula em demanaven que llegíssim contes i moltes vegades, gaudien reconstruint i intentant expressar el que havien entès de la trama als seus companys. Tot i així, la totalitat de llibres que tenien al seu abast eren de paper i materials molt resistent, encara que a causa de la seva edat és comprensible. A les aules de primària a les quals he estat també existia una mena de reticència per part dels docents a les noves tecnologies. Jo, personalment considero que no tot l'aprenentatge ni el procés educatiu s'hauria d'amagar o acompanyar de pantalles. Igualment també opino que a vegades sembla que els docents tenen por de presentar i manipular tecnologies que potser ells no acaben de controlar tan bé com els seus propis alumnes... però no hauria de consistir en això les relacions educatives, en aprendre els uns dels altres? A més a més, el fet de tenir dues o més opcions de presentar la lectura i les activitats lingüístiques pot facilitar l'arribada d'aquesta informació a canals d'aprenentatge diferents. Cada infant és un món i per tant, tenir diversitat d'opcions per apropar-los a nou coneixement és sempre un benefici.