El passat 28 d’abril, vam rebre la visita del Pere Peris,
del qual sabem que ha treballat en el món de l’educació des del 1981. És doctor
en pedagogia, mestre d’educació infantil, catedràtic d’ensenyament secundari en
l’especialitat d’intervenció sociocomunitària i té un màster en psicoteràpia
analític grupal. Ha treballat 12 anys de mestre d’educació infantil.
Professor associat al Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat
Autònoma de Barcelona del 1993 al 2012. Ha fet formació per a habilitació
d’educadores en educació infantil, ha elaborat, en col·laboració les guies
d’evidències per l’Institut Català de les Qualificacions en l’àmbit de
l’educació infantil, i ha elaborat materials sobre promoció de l’autonomia
personal i social, per encàrrec del MEC.
Actualment és professor de Formació Professional, de la
família de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, en el Cicle Formatiu de
Grau Superior (CFGS) Integració Social i en el CFGS Educació Infantil.
Responsable de la formació en el centre de treball (pràctiques) d’aquests
cicles formatius. Col·laborador en l’assessoria al Grup de Treball per a la
Infància de Gavà; bé, tot un professional que té a l’esquena una llarga trajectòria
en l’àmbit educatiu. Un home savi ple d’experiències enriquidores per
transmetre. Després de conèixer (segur que molt per sobre) el seu camí, per a
mi, les seves paraules prenen un altre caire.
El Pere Peris va venir a fer una exposició,
la temàtica de la qual – en relació amb l’assignatura – són els contes. Va donar
especial importància a les emocions que una història ens pot transmetre i la
relació que tenen els contes amb el joc simbòlic dels infants i la influència
que té. Va preparar una activitat per a nosaltres que consistia a tancar els
ulls i recordar quins eren els contes que ens explicaven quan érem petits o els
contes que més ens agradava llegir. Realment, mai he sigut una apassionada de
la lectura. No recordo moltes ocasions en què algú m’ha llegit un llibre, però
si recordo que tenia una col·lecció de llibres Disney i que, de vegades, si no
em quedava adormida al sofà després de sopar, sempre llegia el mateix llibre: “Els
101 Dàlmates”; recordo aquell llibre amb una estima especial.
Realment, si faig un cop d’ull a la meva
etapa educativa en relació amb la lectura, crec que no ha tingut una influència
positiva. Sempre he associat la lectura a obligació: llegir dos llibres a estiu
que no podies escollir i uns altres tres durant al curs que escasses vegades
eren del meu interès. És ara quan començo a llegir per plaer i, sincerament, m’agrada.
M’agraden els moment d’evasió, de ficar-me dins de la història que m’estan
contant i fer-me la protagonista de la narració.
Tornant a la conferència del Pere, també va
aprofitar per presentar-nos una gran varietat de contes, però contes NO
populars; contes que treballaven les emocions i els valors, com ara: “El gat
amb botes” o “Amb tot el cor”. Com a futures docents hem de fer una bona selecció
d’allò que volem transmetre amb la lectura; les paraules tenen una gran
influència. Ell va escollir explicar-nos un conte no popular “La sopa de pedres”
(o semblant) amb el seu toc personal, autèntic i amb la nostra col·laboració,
el qual vaig gaudir molt. És important també allò que transmeten a l’hora de
narrar: les emocions, el llenguatge no verbal, etc. Això també forma part de l’experiència.
Per acabar, el convidat ens va obsequiar amb
un petit retall que ens presentava L’orella
verda, de Gianni Rodari, tot aprofitant per presentar-nos l’Espai BES
(Barcelona Espai Supervisió).
Gràcies per la teva màgia, Pere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada