dissabte, 27 de maig del 2017

LECTURA 9: LENGUA, ESCUELA E IMMIGRACIÓN. VILA (2006)

PARAULES CLAU: Bilingüisme, plurilingüisme, immigració adquisició de segones llengües, escola, atenció a la diversitat.

SÍNTESI:
Aquesta lectura s’anomena Lengua, escuela e inmigración, pertany a l’autor Ignasi Vila (2006). El tema principal d’aquest text és el plurilingüisme a les aules. En el text s'expliquen les diferènciens que hi ha entre els alumnes nadius i els immigrants a l'hora de desenvolupar l'aprenentatge de la llengua.

Hem pogut veure que varis estudis defensen que els alumnes immigrants triguen més en aprendre una llengua que els infants que són parlants d'aquesta. Aquesta desigualtat és deguda a l'atenció a la diversitat i les necessitats especials a l'aula. No podem aïllar als alumnes nouvinguts de l'aula i separar-los de la resta del grup classe per fer un reforç de la llengua vehicular. D'aquesta manera, només estem incrementant la desigualtat entre els propis infants, ja que si els separem de la resta mai podran aprendre la llengua de la mateixa manera que els seus companys, perquè no podran interactuar amb persones que són parlants nadius d'aquesta llengua.

En segon lloc, l'autor afirma que la varietat lingüística que hi ha actualment a les escoles i per tant a les aules és molt gran. Hi ha una concentració de múltiples llengües, cultures, nivells socioeconòmics i expectatives respecte l'educació dels nens i nenes. Aquest aspecte ha canviat molt comparat amb anys anteriors, ja que fa uns anys els mestres dominaven totes les llengües que parlaven els seus alumnes, però avui dia aquesta realitat no existeix ja que hi ha aules on hi ha moltes llengües maternes diferents i el mestre no les sap totes. Davant d'aquesta situació, és important que com a professionals tinguem en compte el ritme de comprensió d'una llengua. Hem de procurar que tots els alumnes aprenguin una mateixa primera llengua i una mateixa segona llengua. Només d'aquesta manera es podrà aconseguir una homogeneïtat.

Finalment, ens agradaria destacar que aprendre una llengua no és comprensió lingüística sinó que s'ha de participar en moltes activitats socials per poder fer una immersió real. Només gràcies a la interacció amb els altres s'aprendrà una llengua en la seva totalitat. És per això que com a mestres hem de tenir en compte quins programes d'immersió lingüística utilitzem ja que dependrà d'aquests que els alumnes immigrants tinguin un bon domini de la llengua autòctona o no.

PREGUNTES A L’AUTOR:
·         Quan els infants estrangers han d’aprendre la nostra llengua durant els tres mesos de vacances, per exemple, també se’ls oblida la llengua com a nosaltres la segona llengua com pot ser l’anglès?

·         A que et refereixes quan parles de que el domini d’habilitats lingüístiques és decisiu perquè l’ infant arribi a l’èxit o al fracàs? En quin termini de temps es pot esdevenir aquestes determinacions?

REFLEXIÓ PERSONAL

Personalment no ha sigut de les meves lectures preferides de les que hem realitzat, he trobat que tractava una temàtica molt interessant però de manera massa teòrica i a base de dades sense prou reflexió pràctica. Segurament, com a futura mestra em plantejo els casos més enllà d’un èxit o un fracàs com es planteja en el text. Penso que a banda de valorar els fets a través de dades hem de ser molt conscients de cada cas individualment i de la importància de motivar a tots els alumnes cap a un èxit, no de caire quantitatiu sinó qualitatiu.

D’altra banda, el contingut reflexiu que tracta sí que m’ha semblat molt interessant des d’un punt de vista de donar importància a la homogeneïtat de les cultures i a tenir en compte les activitats socials per a una total immersió. Estic molt a favor de no separar els alumnes perquè quan tenen la oportunitat d’aprendre és sentint-se còmodes en un entorn en el tenen la oportunitat de sentir la llengua al dia a dia i evitar qualsevol tipus de desigualtat.

Es tracta d’una col·lecció pedagògica que inclou deu publicacions que comparen la gramàtica del català amb la d’onze llengües de la immigració, amb l’objectiu de crear material perquè els mestres i el professorat de català per a persones estrangeres puguin conèixer algunes de les propietats gramaticals de les llengües dels alumnes i entendre les dificultats que tenen.

Finalement en relació amb la xerrada de la Maria José Lobo, trobo que fa molt d'ènfasi en la manera de transmetre les llengües estrangeres a l'aula. Aquest fet ens el va mostrat de manera molt pràctica amb una dinàmica i posteriorment reflexió a l'hora del seminari. Em sembla molt interessant afegir a la lectura la informació pràctica que ens va donar la professora per tal d'enriquir-me encara més i completar la meva visió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada