Lectura 8: El desenvolupament de l'autonomia i Montessori

Idees claus

1.Autonomia: És un dels pilars fonamentals de la pedagogia de Montessori, el fet d’aprofitar les potencialitats naturals del infants ( la curiositat, la creativitat , la opertura al aprenentatge) , per que ell sigui el protagonista dels seus propis aprenentatges . Per tant , es basa en distribuir l’espai de una determinada manera i amb un material didàctic útil i justificat , que permeti al infant desenvolupar-se de manera autònoma per l’entorn , i a través de l’experimentació amb aquest material , aconsegueixi adquirir coneixements. L’espai i el material per tant , han d’estar adaptats per als infants , és a dir , de manera que ells sóls puguin fer-ho tot.

2. Ment absorbent : És un dels conceptes que Maria Montessori va desenvolupar , i explica el perquè els infants aprenen. Ella es basa en que un infant té una plasticitat neuronal molt gran, i per tant té una gran capacitat d’aprenentatge , que amb l’adultesa es perd. Seria més o menys com considerar al infant una esponja que absorbeix. En el cas de la llengua , l’infant aprendria de manera inconscient la llengua, interioritzant mecanismes que li seran útils per la posterior parla i comprensió.

3. La observació : per tal de detectar les necessitats i interessos dels infants , el paper del educador en la pedagogia de Montessori és totalment d’observació . Els infants són els protagonistes i els que s’han de desenvolupar de manera autònoma per l’entorn . Però el preparar l’entorn de manera justificada necessita una exhaustiva observació prèvia per part dels educadors, aconseguint així , detectar tot allò que pugui ser possible objecte de reflexió i per tant, possible objecte a millorar.

Paraules claus

Observació

Autonomia

Ment absorbent

Llibertat

Ambients

Preguntes

-          Quins són els requisits per entrar en una escola amb pedagogia Montessori ?

-          Com es podria adaptar aquesta pedagogia , a un paper més actiu del educador ( més enllà de l’observació).

Reflexió

Com ja s’ha vist la pedagogia Montessori ha estat un abans i un després en l’Educació Infantil. Tot el que es adaptació de l’entorn perquè l’infant pugui desenvolupar-se amb autonomia; el treball a partir de material didàctic el qual hagi estat objecte de reflexió prèvia ( donar-li un sentit a allò que fem ); i inclús el posicionament del educador davant l’infant. D’aquest últim punt que s’ha heretat d’aquesta pedagogia és del que em qüestiono més coses: Per les experiències en els centres educatius on he estat , de vegades sembla que l’adult i el infant no convisquin en mateix entorn, que la interacció entre l’un i l’altre sembla estar castigada si es prolonga més de dos minuts. L’adult sembla mantenir-se distant, en un racó , observant als seus infants mentre els infants estan descobrint l’entorn . A cas no poden extreure re els infants de la interacció amb el seu educador ? No pot ser aquest qui dona peu a un aprenentatge? S’ha convertit el educador en horari lectiu en un observador que com a molt es converteix en mediador dels conflictes? Potser hem acabat passant d’un extrem a l’altre.