Lectura 8: El desenvolupament de l'autonomia i Montessori

IDEES CLAU

Proporcionar llibertat als infants dins d’uns límits marcats per un ambient preparat permetrà el desenvolupament de l’autonomia personal. D’aquesta manera els nens i nenes segueixen la seva guia interna, que els dirigeix cap al seu creixement i podran interaccionar amb el món de manera segura, conèixer-se a si mateixos i les seves limitacions (saber el que poden i el que no poden fer).

Cal respectar els drets i llibertats de cada infant, sense deixar de banda el ritme d’aprenentatge de cadascun d’ells. Per tant, a aquesta escola Montessori-Palau, dins l’ambient preparat els infants poden escollir quina activitat volen realitzar, d’un ampli ventall de possibilitats preparades i accessibles per a tots. Per tant, cada nen o nena pot seguir els seus propis interessos, curiositats, gustos i necessitats de saber.

L’observació és clau per a individualitzar l’aprenentatge i atendre a les necessitats de cada infant. L’observació és la base per conèixer profundament cada infant en particular. Per tant, el paper del mestre o la mestra ha de ser d’observador, guia i acompanyant de l’infant, oferint-li una educació personalitzada. És a dir, que ha d’observar-lo, seguir les seves manifestacions espontànies i entendre en cada moment què necessita, què li interessa, com se sent, què li passa, què li aniria millor... Només d’aquesta manera l’infant arribarà a ser un ésser únic.

 PARAULES CLAU

1.       Llibertat

2.       Autonomia

3.       Límits

4.       Observació

5.       Guia i acompanyant

 PREGUNTES

Sempre es funciona per ambients o racons? Es garanteix, així, que els infants es relacionin entre ells i assoleixin els aprenentatges o correm el risc que només desenvolupin aquelles àrees que els interessin?

Com s’atén a les necessitats de cada infant i se’ls pot fer de guia i acompanyant si hi ha molts alumnes en una mateixa aula?

 REFLEXIÓ

Montessori és una pedagogia que m’interessa molt i li veig molts aspectes positius. Aquest text m’ha sintetitzat bastant les idees que ja tenia anteriorment més desendreçades i m’ho ha deixat més clar. Crec que és essencial que en tota educació s’atenguin a les necessitats i interessos dels infants individualment, que se’ls ofereixi una atenció individualitzada ja que cadascun és diferent i no poden aprendre de la mateixa manera ni necessiten les mateixes coses. El més important de cada persona és la seva personalitat i individualitat i no és just que a moltes de les escoles tradicionals es limitin aquestes característiques personals i s’obligui a tots els infants a ser iguals, a aprendre el mateix i de la mateixa manera. En definitiva, crec que l’educació està obsoleta i que molts centres haurien, almenys, d’agafar idees i pràctiques de Montessori per començar a deixar llibertat als nens i nenes i permetre’ls desenvolupar-se sense limitacions. Ja que aquesta és l’única manera que els infants aconsegueixin arribar a ser completament autònoms, capaços i competents en un futur.


Adjunto l'enllaç de la pel·lícula de Maria Montessori: Una vida dedicada a los niños. Ja que em va agradar molt i crec que és important veure-la per conèixer com era Montessori i entendre millor els mètodes que aplicava.
https://www.youtube.com/watch?v=lWeeJRL-UoY