dilluns, 22 de maig del 2017

FITXA DE LECTURA 9: Barragán, C. (2002). Lengua Oral en Aulas Multiculturales y Plurilingües en Educación Infantil

CONCEPTES CLAU: Llengua oral, plurilingüisme, multiculturalitat, dificultats comunicatives, actituds i estratègies.

RESUM:
Resultat d'imatges de multiculturalidadEl text de Catalina Barragán exposa la realitat actual de la llengua oral a les aules multiculturals i plurilingües, concretament en l’etapa d’educació infantil, fent referència a les dificultats comunicatives que es presenten a l’aula, tant pels infants com pels mestres. Un exemple d’aquestes dificultats és el moment en què la llengua materna de l’infant nouvingut no és la mateixa que la del país acollidor.  

Així doncs actualment veiem com, en les escoles hi ha una franja amplia d’alumnat d’orígens diversos, fet que comporta que aquests infants tinguin arrels lingüístiques, socials i culturals molt diferents entre sí. Per aquest motiu, Barragán ens proposa una sèrie d’actituds i estratègies que hauríem de mantenir per tal que el període d’adaptació d’aquests infants sigui el més fàcil i positiu possible, tot evitant l’exclusió de qualsevol índole, ja sigui lingüística, social, cultural o religiosa.

Les estratègies o actituds més rellevants de tot el text són: l’ínput comprensiu, que ens ajuda a fer-nos entendre de maneres diferents apart d'oralment; ser humils i suspendre el judici; fer saber als infants i les seves famílies que són importants en el procés d’aprenentatge; i observar i aprendre amb i dels altres.

Tot i així, abans de posar-les en pràctica a l’aula, hem d’ésser crítics i fer una revisió del sistema escolar i de tots els agents que hi estan vinculats, parant atenció als docents, als discents i als seus familiars, entre d’altres. Així, podrem valorar quina és la seva posició davant de l’aprenentatge de les llengües, ja sigui el català o qualsevol altra. Aquesta revisió és també rellevant pel fet que ens pot ajudar a analitzar l’entorn adonant-nos de l’existència d’estereotips i de prejudicis socials, per després sistematitzar estratègies o accions per allunyar-los del procés educatiu, evitant així la creació d’expectatives en relació a un infant o col·lectiu determinat.


PREGUNTES A L'AUTOR:

- Com a educadors/es hi ha alguna manera de tractar els estereotips i prejudicis dins l’aula?

- Quines propostes o actuacions es podrien fer amb un infant de 1-2 anys nouvingut a l’aula?

- Quines estratègies es poden emprar per intervenir a l’aula quan un infant nouvingut distorsiona el funcionament de la classe?


REFLEXIÓ:

Crec que la multiculturalitat i, per tant, el plurilingüisme són aspectes rellevants a tenir en compte de l’aula, puix que sostinc que aquests enriqueixen el procés d’ensenyament-aprenentatge dels infants i de tots els agents educatius, tant dels que provenen d’altres països o regions com pel que són originaris del lloc on se situa l’escola. Penso que aquesta és una realitat social que cada vegada es dóna en major grau i que, per tant, la manera més natural de tractar-la és incorporant-la a les aules, no pas rebutjant-la o menystenint-la, ensenyant als infants valors de respecte i tolerància cap a aquesta nova realitat.

Resultat d'imatges de prejuicios noA més, penso que per tal d’aconseguir aquesta fita hem d’eliminar els prejudicis socials o culturals que puguem tenir, a més de deixar de banda els estereotips. Una comparació de tot plegat seria que si mantenim aquests prejudicis i estereotips, mirarem a través d’unes ulleres de vidre opac que no faran res més que desdibuixar la realitat i no ens deixaran adonar-nos de la riquesa que té allò que estem rebutjant pel simple fet de no saber com veure-ho o tractar-ho. I aquest també crec que és un dels problemes més freqüents, com que no se sap com abordar o treballar es rebutja utilitzant justificacions absurdes.

Tot i així, és clar que no és una tasca fàcil, puix que implica dedicació i actituds molt positives (deixar de banda estereotips i prejudicis, veure la multiculturalitat com una oportunitat d’aprenentatge, tractar a les persones d’orígens distints al nostre de la mateixa manera i donant-los els mateixos drets...). En relació a aquesta tasca crec que com a mestres sempre hem de contextualitzar les activitats que realitzem, per tal que els infants puguin veure la seva funcionalitat i significativitat per la vida en societat. Això podem aconseguir-ho emprant les estratègies de la que ens parlava Catalina Barragán en el text.

També vull relacionar aquests text amb la classe que va impartir la Maria José. En aquesta ens va parlar sobre la importància de la incorporació de la llengua estrangera en les aules, tot raonant en relació a les següents preguntes: per què, qui, què i com. En el seminari la Maria José ens va parlar en Danès, fet que va ajudar a que ens poséssim en la pell de les persones nouvingudes, les quals no entenen el nostre idioma. Així, penso que és important saber buscar els recursos adequats i necessaris per fer-los la seva arribada al centre escolar el més fluïda possible, la Maria José va emprar la relació de paraules o ordres simples amb moviments bàsics (saltar, córrer, tocar la porta, seure a la cadira...).

Finalment, deixo l’enllaç del documental “Una nana para Hamza”, el qual tracta de la multiculturalitat i el plurilingüisme a l’aula, tot veient com aborden aquesta realitat en diversos països, com a la Gran Bretanya o a Bèlgica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada