Per començar, ens va deixar a l'aire una reflexió molt important com a mestres, i és que si realment estem estudiant magisteri és per vocació. Hem de gaudir tot allò que fem, i més en un aspecte tan important com és la nostra professió en la qual no només entra en joc el nostre futur sinó el de molts infants.
Ja endinsant-nos en el tema de la literatura infantil, ens va fer pensar en algun record que tinguéssim de quan erem petites, quan ens explicaven contes, a casa o a l'escola. Vam tenir un temps per pensar i després vam posar en comú aquests records tan especials per nosaltres. Personalment, vaig tenir molt clar quin era el millor record que tinc sobre això: quan era petita, tenia molts problemes per anar al lavabo i el meu pare va estar anys i anys acompanyant-me cada cop que anava, seient al meu costat i explicant-me el conte de "La papallona pipi", un conte que s'anava inventant cada dia a la vegada que l'anava definint i que encara perdura a la meva memòria. De fet, després d'aquesta sessió vaig demanar al meu pare si se'n recordava i me'l va escriure perquè mai m'oblides d'ell. Encara que sembli una tonteria, per mi és un record molt especial ja que em sentia recolzada i estimada en moments en què ho passava malament.
Un cop vam acabar de parlar en petits grups, el Pere ens va ensenyar un seguit de contes entre els quals es troben Il camaleonte Variopinto, El gat amb botes, Amb tot el cor, No és fàcil petit esquirol, La història de l'Emma, El regal i, finalment, On és la lluna?.
Hem pogut comprovar que hi ha contes per moltes ocasions diferents, i que com a mestres hem de saber triar aquells que s'adapten més a què volem treballar en cada situació.
Per acabar, m'agradaria agraïr al Pere de la seva visita i del regal que ens ha fet al final d'aquesta. Són aquests detalls els que realment importen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada