Infància estrangera i coneixement de la llengua de l'escola – Ignasi Vila i Carina Siques

Paraules clau:

- Llengua

- Bilingüisme

- Infància estrangera

- Immersió lingüística

- Pràctica educativa

Resum:

Primer de tot, els autors discuteixen en aquest article, a partir d'un estudi empíric, a fer possible una pràctica educativa per a la infància estrangera per tal que permeti assolir l'èxit escolar en els programes d'immersió lingüística.

El fet d'haver-hi un augment en el sistema pedagògic de Catalunya envers els infants amb llengües familiars diferents crea nous reptes en l'organització escolar i en la pràctica educativa. En aquest punt els autors discuteixen sobre les bases de la immersió lingüística com a un bon procediment organitzatiu i metodològic per assolir competències lingüístiques tant a l'escola com a casa, com a un bon instrument per aconseguir que la infància estrangera assoleixi les competències lingüístiques adequades en català. Tanmateix, també comenten que la pràctica educativa ha de promoure que la institució escolar ha de tenir sentit per als alumnes i que ha de promoure contínuament la negociació dels significats implicats en el que es diu i es fa a l'aula.

Per altra banda, els mestres d'aquesta immersió lingüística són bilingües. Això fa possible que l'alumne se senti reconegut per la seva llengua i pensi que ell pot i (vol) aprendre la que utilitza el mestre. A més, també garanteix que hi hagi comunicació a l'aula. En relació a l'adquisició d'aquesta nova llengua els autors van estar dos anys anant un dia a la setmana a una classe del cicle inicial de primària i van veure els problemes que tenien els infants estrangers i com l'equip de professors va modificar l'organització per fer possible una pràctica educativa més individualitzada.

Per concloure, aquesta pràctica educativa implica sempre unes consideracions que sense elles no es podrien dur aquests programes d'escolarització. El primer que ha de reconèixer i fer present la llengua familiar de l'alumnat; el segon, que implica l'ús del llenguatge d'una manera més contextualitzada; el tercer, que ha d'optimitzar els recursos materials i humans que hi ha a l'escola per tal de fer una pràctica educativa més individualitzada; i el quart i últim, que la tasca cooperativa entre l'alumnat és molt important.

Preguntes a les autores:

- Quines serien les millors pràctiques educatives que podríem dur a terme per tenir diversitat lingüística a l'escola?

- Que es podria fer perquè les famílies amb diferents llengües participessin més amb l'escola per tal d'ajudar en aquests programes d'adquisició de llengües?

Comentari personal:

Aquest article m'ha semblat molt interessant pel fet que mai havia pensat en aquestes situacions que es donen quan venen infants estrangers a l'escola. És important conèixer el tema per poder-lo tractar a l'escola, hem de saber actuar en aquestes situacions per tal que com a bones mestres identifiquem les limitacions lingüístiques que tenen molts d'aquests alumnes.

M'hi ha fet reflexionar en què com a mestres hem de saber moltes llengües o si més no apropar-nos a les llengües dels nostres alumnes estrangers per tal que se sentin respectats per la seva llengua familiar i adquireixin interès per aprendre la nostra llengua.

En relació als altres articles m'han semblat molt vinculats a aquest. Tant el de Vila (2006) com el de Barragán (2002) parlen, un sobre atendre organitzativament respecte al coneixement de la llengua a l'escola i que és important la interacció i la immersió lingüística, i l'altre sobre les dificultats que tenen els mestres per entendre els diferents idiomes dels seus alumnes estrangers. Tots dos entren en el que parlen els autors d'aquest article tan bon punt parlen sobre les dificultats que tenim els mestres front els alumnes estrangers si no estem preparats i en com ens hem d'organitzar per poder fer front al coneixement de llengües a l'escola. Hem de saber que és molt important pel desenvolupament d'aquests infants estrangers i per l'èxit escolar d'aquests. 

Per últim, també ho relacionaria amb el que ens va explicar Maria José Lobo durant la seva xerrada. Aquesta mestra ens va fer la classe i el seminari en anglès, tot i que en el seminari un joc en holandès. Ens va parlar sobre la importància d'una tercera llengua a educació infantil i sobre l'ensenyament en aquesta etapa. Ens va comentar que era important ensenyar-los una tercera llengua, ja que quan són petits són com esponges  i tenen un gran ventall de capacitats per desenvolupar. Però per altra banda també un inconvenient que era que si els hi ensenyaves una llengua de petits i més endavant no l'entrenaven, l'acabarien perdent. Ens va explicar com són els infants (curiosos, actius, capaços...) i com ha de ser un bon professor (vocació, positiu, bon coneixement...).

Per concloure, em va semblar molt interessant també el joc que vam fer el seminari, ja que era un exemple d'una dinàmica per aprendre un nou idioma amb infants, s'anomena Total Physical Response. És una dinàmica on aprens de manera divertida un nou idioma i a còpia de repetir la paraula o paraules juntament lligades amb una acció provoca que la teva ment acabi relacionant aquells sons vocals (les paraules) amb aquella acció.