divendres, 24 de març del 2017

Natàlia Martínez - Lectura 4 (III): La construcció de la llengua oral

Lectura 4: La construcció de la llengua oral – Uri Bikandi


3 idees principals:
-          Piaget diu que el llenguatge es té gràcies a la intel·ligència.
-          Vigotsky diu que no, sinó que és gràcies al procés de socialització.
-          Actualment es diu que combina factor de ambdós: factors innats i culturals.
Resum 300 paraules:
Els infants aprenen la llengua d’una manera molt ràpida i original. No ens adonem i ja saben parlar. Són molt creatius a l’hora de parlar, ja que quan aprenen una paraula, anomenen a tot allò que veuen d’aquella manera, per exemple: dir “lluna” al mar o a una taula. Això ho van anomenar creativitat en el llenguatge humà.
Segons Chomsky, al néixer venir predeterminats a aprendre la llengua natural, és a dir, la del nostre entorn més immediat. Encara no sabem al 100% el funcionament de la ment humana i els mecanismes bàsics sobre com el desenvolupa la parla giren entorn a:
-          La existència i el caràcter dels mecanismes lingüístics innats.
-          La relació entre el desenvolupament del llenguatge i el cognitiu.
-          Importància en el procés d’adquisició del llenguatge de les relacions adult-infant.
Discuteixen sobre si els aprenentatges són innats o fruit de la pràctica sociocultural. Inclús els innatistes diuen que el medi social és imprescindible per a que el llenguatge es desenvolupi. Un nen al que ningú li parla, no aprèn a parlar.
En canvi, per Piaget el llenguatge no disposa de cap òrgan especial ni mecanisme específic; és el resultat del desenvolupament de la intel·ligència. Pel que fa a Vigotsky, diu que no es basa en la intel·ligència, sinó que és el resultat de processos de socialització, d’interacció amb un medi que selecciona els coneixements que es desitgen transmetre a les següents generacions i, amb l’ajuda del llenguatge, ajuda a la criança humana a incorporar-se a la cultura. La comunicació entre mare i fill va acompanyada de la parla fins que, poc a poc, es va tornant més complexa.
L’explicació actual de l’adquisició del llenguatge combina factors innats i culturals. Des de ben petits tenim una guia adulta que ens ajuda a comprendre tot el que passa la nostre voltant. Tenim models de pensament i llenguatge.
2 preguntes per l’autor:
-          Si Vigotsky i Piaget visquessin, creus que acceptarien la teoria que tenim ara, és a dir, que és una combinació entre el que deien els dos (socialització + innat)?
-          Si un dels nens és sords, què podríem fer?

Valoració personal:
La lectura m’ha semblat interessant i a la vegada repetitiva, ja que tots aquests aspectes de la llengua ho hem fet moltes vegades durant el que portem de carrera i es fa una mica repetitiu. Tot i això, em sembla un tema interessant de fer i d’aprendre perquè saber com aprenem la llengua és clau per educar a un infant. A més, el fet que aporti exemples reals és un aspecte positiu, ja que no ens quedem únicament en la teoria, sinó que passem a la pràctica.
Molts pares parlen de tot davant dels seus fills sense adonar-se que són esponges, és a dir, ho absorbeixen tot. Aprenen súper ràpid i d’una manera original, per tant hem d’anar amb compte amb el que diem davant dels infants, encara que siguin molt petits.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada