L’AVENTURA DE PENSAR- MARGA ORS
IDEES CLAUS
- - Aconseguir un espai en el qual els
infants poguessin pensar conjuntament i estimulessin el seu pensament
individual, aprendre a partir de les aportacions dels companys.
- - La imaginació és una part del nostre
pensament. Jo m’imagino que el cervell és una gàbia i allà hi ha els pensaments
i, quan imaginem, s’escapen.
- - Cal que la persona que faci les
sessions es mostri receptiu a les seves propostes i vagi creant una certa
complicitat.
Aquesta
autora relata una experiència amb el curs de tercer de primària, el qual es
descriu com a “mogut”, que ha començat un programa anomenat Kio i Gus. Es volia
aconseguir un espai en el qual els infants poguessin pensar conjuntament i
estimulessin el seu pensament individual, aprendre a partir de les aportacions
dels companys.
1a sessió: Van fer
ús d’una llum en forma de mussol, símbol de saviesa, es van asseure en rotllana
i van tenir de fons una música tranquil·la. Van tancar els ulls i quan els
obriren decidiren les normes de filosofia, justificant-les.
2a
sessió: es va fer una pluja d’idees sobre de què els semblava que aniria el
llibre de l’estudiant i llegeixen la introducció. A partir d’aquí, la
professora els fa justificar i reflexionar sobre la pluja d’idees que han
extret. La professora els pregunta què és la imaginació i ells responen de
maneres molt diverses.
3a sessió: La
mestra comença preguntant-los si recorden la sessió anterior i ells ho
recorden. A partir d’aquí, es presenta la diferència entre somniar i imaginar.
Aquesta sessió la van acabar amb una avaluació figuro analògica (els infants
havien de triar entre tres ampolles d’aigua, la que representés millor la
quantitat d’idees que havien aportat a la sessió). En aquest cas, quasi tots
van triar la més plena.
L’autora parla d’activitats a sessions
posteriors: es va debatre si imaginació i fantasia era el mateix.
Finalment, esmenta que els alumnes
en altres classes es mostren insegurs, a diferència d’aquestes en les quals es
mostres diferents i aporten idees “brillants”.
PREGUNTES
- - Quin paper ha de tenir la mestra
en aquest tipus de classes?
- - Com es podria donar una classe a
educació infantil així?
- - Com es pot aconseguir que, els
mestres que estan acostumats a una metodologia més tradicional, canviessin?
REFLEXIÓ
Crec que a partir d’aquesta
lectura tinc una visió molt diferent de com fer una classe en la que es fomenti
la reflexió i el pensament conjunt. Crec que per aconseguir això, no únicament
s’ha de tenir una predisposició sinó que s’ha d’intentar aconseguir un espai de
confiança i estabilitat i captar l’atenció de cadascun dels infants perquè
aquests tinguin interès per aprendre, a partir de les idees que ells mateixos
siguin capaços d’aportar, exercitant, així la seva imaginació i creativitat.
https://4prmsadako.wordpress.com/2016/10/21/kio-gus/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada