Idees claus
- Busca la serenitat amb els alumnes
- Escolleixen un tema intencional
- Responen els infants a través de les altres intervencions
Síntesi
L’article de
Marga Ors es centra en explicar una vivència acadèmica d’uns nens de tercer de primària
que han començat a treballar en el projecte de Filosofia 3/18 per a alumnes de
cicle mitjà. Està publicat a la revista Guix en Març del 2009.
Es van plantejar
proposar en una classe amb un grup difícil i moguda crear una comunitat de
recerca en què els alumnes fossin els protagonistes i pensar sobre un tema a
partir de les aportacions dels companys.
La mestra va encendre una llumeta, va apagar els llums i va posar música
molt tranquil·la per aconseguir un clima harmònic. En la primera sessió van
establir les normes de la filosofia per aquell curs i justificar-les. El segon
dia ja van fer una pluja d’idees a partir de la portada del llibre de l’estudiant.
A continuació, les mestres van fer algunes preguntes per introduir els temes
que els nens fossin dient. Van parlar de la imaginació en un diàleg que la
mestra transcriu. Per finalitzar les sessions i englobar l’aprenentatge que en
fan, fan una avaluació figuroanalògica. Els alumnes trien entre tres ampolles
(una casi buida, una a la meitat i l’altre casi plena d’aigua) segons el que
pensen que han après. Fan una avaluació de quantitat de les idees aportades a
classe.
Un cop llegit
aquest text podem veure que a partir d’un tema els alumnes són capaços d’exterioritzar
el seu coneixement si creem un clima de confiança i on l’alumne sàpiga que no
hi ha aprenentatge en l’error.
Reflexió
En la meva
opinió, penso que com a mestra has de partir d’un coneixement absolut de tots
els infants i saber les seves destreses i les seves limitacions. No has de
partir d’un currículum fixat sinó del seu nivell acadèmic, ja que si el tema no
es d’interès o no saben de que extreure’n idees, les aportacions cada vegada
seran menors . D’altra banda també s’ha de crear un clima de seguretat i
confiança amb molt de respecte mutu perquè els nens que són més insegurs també
puguin participar a les sessions, perquè hi ha molts cops que són les veus que
mai s’escolten no es tenen en compte i les sessions continuen si alguns
pregunten. Hem d’aconseguir, en sessions com aquestes, que tots puguin
participar d’una manera o altre perquè no se sentin exclosos.
A més, penso que
l’avaluació es té en compte el resultat quantitatiu, i està bé per avaluar les
aportacions de classe. Tot i així penso que cal una avaluació qualitativa que
vagi enfocada en allò que han aprés, han incorporat com a nou, el que ja sabien
i el que encara no entenen.
Preguntes
- Es van plantear una alternativa per si l'activitat no sortia com desitjaven?
- Si Tots els nens van participar, però algú es va quedar avergonyit, com fareu per conectar-lo amb el tema?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada