Paraules clau: família, escola, identitat, passat, diàlegs, infants
Idees clau:
La pedagogia sistèmica té cura de
la relació entre les famílies i l’escola per fer un bon acompanyament de l’infant.
L’escola, un sistema viu.
Els infants es pregunten quin
lloc ocupen a través d’investigar el seu passat i de donar-li un reconeixement
a les famílies.
Es generen espais per crear conversa
i diàleg entre alumnes.
Es reconeix a cada infant i a les
seves famílies.
Es te molt present i respecte a
les famílies.
S’acullen totes aquelles idees i
emocions augmentat l’autoestima dels infants.
Es genera una convivència
positiva i enriquidora
Breu resum:
L’article ens explica una
experiència enriquidora passa per tres nivells: infantil, primària i ESO. Totes
tres comencen a amb una sola pregunta: “Quan comença la nostra història?”. A partir
d’aquí els infants es van enriquint a través de conversa i d’indagar en el futur,
es pregunten “Qui sóc?”, “d’on vinc?” I per això és necessari la col·laboració
de les famílies (i el respecte cap a elles) amb l’escola per poder acompanyar
als infants i joves.
A través de tots aquests descobriments
es van creant nous coneixement compartits i significatius.
Preguntes:
La pedagogia sistèmica té en
comte als amics a la l’etapa de la ESO? Criem que tenen un paper molt
important.
Aquest treball que es fa a l’inici
de curs, perdura per tot el curs? Té una data de caducitat?
Reflexió:
Crec que la pedagogia sistèmica
es fa un lloc dins de les escoles per trencar amb lo establert. Deixa entrar a
les famílies a l’aula (tan de manera física com en pensaments) i les emocions
que aquest records i fets acompanyen.
Enllaç relacionat amb la pedagogia sistèmica:
Carles Parellada
ICE. Universitat Autònoma de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada