SÍNTESI
L’escola El Martinet té la intenció de ser un espai on
les relacions disposin d’un lloc propi en què cadascú sigui reconegut pel que
és i pel que pot arriba a ser; reconèixer-se com a iguals al mateix temps que
diferents. Tenen el propòsit d’un aprenentatge i creixement continu.
S’entén l’ésser
humà com a ésser relacional per naturalesa, biològicament predisposat a
comunicar-se, a ser en relació, a
viure i créixer en relació; educació en relació. Fugen de la unidireccionalitat
i això comporta adequar espais on els infants puguin explorar i transitar
lliurement, interactuar directament (sense intermediaris) amb els materials i
dedicar el temps que considerin necessari. El fet de treballar en petits grups d’infants que junts esdevé benestar, un benestar entès en
totes les dimensions possibles. Els infants s’adonen de la riquesa de ser
reconeguts, de compartir els seus límits i capacitats, els seus projectes i les
seves vivències amb altres. Com afirma Loris Malaguzzi, comparteixen el gust
per jugar i per estar junts.
S’aprèn a partir de les pròpies decisions i interessos,
des de l’alegria, en interacció amb l’entorn i amb altres persones. L’espontaneïtat ofereix una àmplia
varietat de possibilitats.
Importància del treball
en equip. Des de petits, els infants desenvolupen estratègies de
col·laboració a través d’un pensament
flexible, construint idees comuns, la qual cosa requereix pensament
col·lectiu productiu. Tothom pot oferir les habilitats, l’experiència i el
coneixement que té sobre un tema i sentir-se reconegut per això; però dóna també
l’oportunitat de fer brillar el que és
propi i únic de cadascú.
Quan acció i
conversa conviuen, els projectes es van enriquint. En aquest tipus de
situacions, normalment, troben dos tipus d’actituds per part dels membres del
grup i es crea un entramat més complex
de relacions: unes criatures treballen i altres miren, tot i que les dues
són maneres d’aprendre.
El contacte amb altres persones comporta també
conflictes, desacords i discussions que poden donar pas a negociacions
beneficioses per a cadascú i per al grup. Sovint, són les mateixes ganes de
compartir que afavoreix el camí cap a la resolució
de conflictes. Són moments que els aporten el coneixement dels mateixos
límits i d’aquests en relació amb els altres.
PARAULES CLAU
Treball en equip, relacions, comunicació, espais,
resolució de conflictes.
PREGUNTES ALS AUTORS
* En el cas que alguns dels membres del grup no sàpiguen
solucionar un conflicte, quina seria la postura del docent?
REFLEXIÓ PERSONAL
Després de realitzar la lectura del present article, hi
estic molt més d’acord amb el treball en equip i en el lema “Junts som més que
la suma de les parts”. Sabia que el treball en grup era beneficiós, però no
hagués sabut defensar aquesta postura amb uns arguments clars i precisos, però
ara estic segura que sí que ho sabria fer.
A mi, com a futura mestra, m’agradaria intentar inculcar
als alumnes que han de ser persones amb esperit crític, que han de tenir veu i
vot; vull afavorir o contribuir al fet que aquestes persones siguin lliure
pensadores. On comença aquest procés? Docs bé, una opció seria l’aula, on es
pot treballar en equip. Com diuen la Txell Fontanet i l’Olga Romera (2013): “A
la interacció en grup, prenen consciència, segurament per primera vegada, que
tenen punt de vista”, i això és el que considero que hem de fomentar que han de
tenir opinions pròpies i les han de fer saber.
Ha estat una lectura molt dinàmica a la vegada que
orientadora; molt profitosa pel meu futur.
Per finalitzar, m’agradaria fer una recomanació: una
publicació de Teresa Huguet i Comelles. (Abril 2006). Aprendre junts a l'aula.
Barcelona: Editorial GRAÓ. En un grup de diverses persones, sempre ens
trobarem amb diversitat d’opinions, però no hem d’oblidar que a les aules també
ens trobarem amb altres tipus de diversitats que hem de tenir en compte,
valorar i respectar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada