Lectura II. Vega, 1991. Un rincón el juego simbólico: El supermercado

1) BREU RESUM

A l’aula d’educació infantil podem trobar molts tipus de racons del joc simbòlic: les construccions, la perruqueria, la consulta del metge, la cafeteria... però en el cas de l’escola Bressol Bambi reprodueixen un dels establiments més representatius i possiblement freqüentats per la majoria dels infants de l’aula, es tracta del supermercat. En aquest racó, principalment, es poden treballar continguts com l’alimentació i les normes socials de la compra-venta. 


 

Silvia Vega, l’autora d’aquest article, explica de forma molt estructurada, tota una unitat de programació des de la idea inicial fins a l’anàlisi de la posada en pràctica a l’aula. Així doncs, la metodologia que se segueix per dur a terme aquesta activitat consisteix a  l’organització per racons d’activitat, l’observació del joc lliure i espontani dels nens i nenes, les intervencions puntuals de les mestres i l’organització d’alguna activitat dirigida per part dels/les docents. 

A continuació, Vega descriu la importància que van prendre les famílies a l’hora d’aconseguir els materials necessaris pel racó (ampolles buides de llet, pots de xampú...). A més a més, incideix en la consciència que prenen els pares i mares de l’interès que tenen aquestes activitats si se’ls fa partícips. Tanmateix, el material disposat al racó del supermercat ha d’estar presentat amb premeditació per tal que sigui atractiu per als infants. 

Finalment, és interessant destacar altres aspectes sobre els quals s’emfatitza:

• Deixar als infants que s’apropin al joc i experimentin amb els materials abans d’explicar les normes bàsiques. 
•   L’avaluació de l’activitat i dels infants durant el joc.
• L ’observació atenta del docent. Es tracta d’una observació prèvia i durant el transcurs de l’activitat. El/la educador/a observa al nen/a amb una  sèrie de consideracions: té una actitud observadora cap al racó?, és actiu i desenvolupa joc espontani? ...

2) TRES IDEES CLAU

• Quan l’educadora observa que hi ha infants aliens al joc i vol que entrin a jugar, no els obliga ni els persuadeix sinó que empra estratègies més subtils per a apropar-los. Per exemple, es posa a jugar ella també. 
• Participació dels pares de tot el procés que es viu a l’escola. Que les famílies no vegin el joc dels seus fills a l’escola com pur entreteniment sinó que siguin conscients de l’aprenentatge que els seus fills obtenen a través d’aquestes activitats.
• Observació constant per part del docent: per saber com orientar el joc, per a observar quan l’activitat deixa de tenir importància per als infants, etc.

3) PREGUNTES A L'AUTOR/A

• Quins recursos pot prendre el docent quan els infants no s’autoregulen i no respecten el material proposat?  

5)REFLEXIÓ PERSONAL

Des del meu punt de vista, aquesta lectura és realment útil ja que penso que és un bon exemple a considerar abans de fer una activitat de joc simbòlic a l’aula. M’ha agradat especialment com l’autora d’aquest article parla dels infants i el respecte que demostra cap a ells. Per exemple, quan els infants mostren desinterès per l’activitat, la/el educador/a busca estratègies subtils per tal que s’apropin pel seu interès i no pel del docent. Així mateix, Vega transmet la importància que té el joc simbòlic per a l’aprenentatge dels infants, i a més a més, intenta fer arribar aquest missatge als familiars (els quals podran involucrar-se en les activitats que es duen a terme a l’escola i valorar la seva necessitat i importància).