Resum:
D’aquesta lectura, he entès que la filosofia fa que el infants es preguntin
per tot allò desconegut, que aprenguin a argumentar mitjançant el llenguatge en
diàlegs interpersonals i que desvetllin en ells actituds socials i
intel·lectuals.
També m’he trobat amb l’opinió d’experts com Matthew Lipman, que opina que els
infants són filòsofs innats, perquè es fan preguntes i busquen respostes que
els satisfacin i perquè són capaços de raonar usant la lògica.
Per altra part, he vist que des de la UNESCO ja s’aposta per la filosofia a
les aules de primària i infantil, sempre que sigui un espai de pensament
lliure, crític i independent.
Per això, cal que el mestre sigui un guia, no un adoctrinador. Que els
infants aprenguin a dubtar, a malfiar-se de les certeses, a discutir les
evidències, que aprenguin a viure en la
incertesa, com bé diuen al text.
Cal considerar la filosofia com una proposta a tenir en compte, que està
recolzada i recolza, al seu cop, la convenció i els drets dels infants i, a
més, que és psicològicament possible per a ells, com ja s’ha demostrat en
altres articles i documents.
La filosofia en infants ajuda a aprendre a pensar per un mateix, a educar
per a que siguin ciutadans reflexius, fer que es desenvolupin i que sàpiguen
conceptualitzar. Per aquest motiu, el GrupIREF va traduir una part de Philosophy for Children i sumant
materials de creació pròpia, va idear el projecte de Filosofia 3/18.
El projecte Filosofia 3/18 s’ha estès ja en moltes escoles de parla
catalana i han vist que en aquests centres els alumnes i els docents tenen una
visió més àmplia i crítica de la tasca educativa en general, alhora que han
après a ser més reflexius, responsables i autònoms.
Si no oferim un espai per al diàleg a l’escola, no podem pretendre que els
estudiants aprenguin a dialogar (escoltar-se, argumentar, fer preguntes,
descobrir supòsits, etc.) de manera espontània.
Idees clau:
La
filosofia ha demostrat ser molt útil a les aules, alhora que beneficiosa, ja
que propicia l’esperit investigador, crític i pensant dels infants.
- Per a
que es pugui aplicar aquest canvi a les aules, fa falta una col·laboració
constant tant de docents com d’alumnes.
-
Filosofar
no té una definició clara i concisa sinó que pot entendre’s i interpretar-se de
moltes maneres diferents, de les quals totes són vàlides i respectables.
Preguntes clau:
- Si el
projecte Filosofia 3/18 ja s’ha provat en molts centres i s’ha demostrat la
seva utilitat, per què no aplicar-lo a les demés escoles del territori?
- Què
han de tenir en compte els mestres a les aules a l’hora de potenciar aquest
comportament i aprenentatge filosòfic?
-
Des
del punt de vista administratiu públic, es presenten problemes o inconvenients?
Reflexió:
Aquest text m’ha cridat força l’atenció i he pogut comprendre un nou tipus
punt de vista d’ensenyament-aprenentatge. Altrament al seminari, gràcies a la
participació de la Isabel, una companya de l’Ana Costa que va venir, en el nostre
grup de debat, vaig comprendre millor la lectura i interpretar-la de diferent
manera.
Així, vaig acabar per entendre que la filosofia és com descobreixo jo el
món, com l’analitzo, l’absorbeixo i l’interpreto. És una assignatura, una
competència, una eina... tant pel fet de raonar com pel fet de viure en
societat. La filosofia és descobrir el món i sentir-lo, això et dóna capacitat
i et converteix en un subjecte apte i autònom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada