De Puig, I. (2009) Filosofia i escola, Guix, 353, 11-17
Idees claus:
-La filosofia com a font de coneixement.
-La filosofia és l'única matèria que es relaciona amb les altres matèries.
-No es busca fer millors filòsofs, sinó millors ciutadans.
 |
| enllaç |
Resum:
El text "Filosofia i Escola" ens deixa una idea innovadora: Els infants són filòsofs innats perquè es pregunten tot allò que per a ells és nou i incomprensible. La filosofia té com a aspectes positius que la gent reflexiona i discuteix sobre diversos temes. Per tant, tota aquella persona que es faci preguntes, pot arribar a ser un filòsof i per tant aprendre a filosofar.
Segons Matthew Limpan, els infants i joves són filòsofs innats, ja que mai deixen de perseguir respostes. Aquesta afirmació ens recorda a certes etapes de la infància on els nens ens pregunten una vegada darrere d'altre "perquè".
La filosofia és la clau de volta per a una possible reforma educativa, ja que tenint aquesta idea de referència es creen, per exemple, les escoles per projectes, on els nens són els que es pregunten directament els "perquè".
Els infants per poder actuar, tenen una necessitat imperiosa d'entendre's i situar-se. I per tant, buscant les seves pròpies teories, els hi serà més fàcil arribar a les conclusions que són l'objectiu de la lliçó. Russell diu que si la filosofia no és apta per a respondre totes les respostes, almenys és apta per proposar problemes.
Ningú discuteix la importància de la filosofia a les aules, és més, segons l'informe de la UNESCO, la filosofia serveix per afavorir una cultura de pau, i no hi ha ningú millor per oferir-lo que les escoles.
Utilitzant la filosofia com a model central per l'educació, tindríem un sistema o institució, on l'educador ajudaria a respondre, a reflexionar, a discutir les evidències, etc. sent un guia i no un adoctrinador.
Els infants no necessiten veritats absolutes, sinó que han d'aprendre a dubtar. I això ens ho pot proporcionar aquesta matèria, que és la clau en l'ensenyament de la facultat de jutjar, critica i qüestionar, entre moltes d'altres. A més, la filosofia és l'única matèria que s'interrelaciona amb les altres matèries
Aprendre a filosofar amb els infants és una tasca nova en la història de la humanitat.
 |
| enllaç |
Reflexió:
Si ens posem a pensar el fet d'intentar presentar als infants la filosofia a una edat prompta resulta del tot innovadora. Tal com està l'educació avui dia, els nens no tasten aquesta matèria fins que no entren a l'institut, és a dir quan tenen uns 12 anys. Això no vol dir que abans, durant l'escola o el parvulari els nens i les nenes no tinguin preguntes simplement que no se'ls ensenya a dubtar sinó a assumir conceptes preestablerts.
Durant el seminari vam arribar a la conclusió que tot i ser una molt bona idea resultava molt difícil l'aplicació pràctica d'aquest concepte, és a dir, que tot i que estem d'acord en el fet que la filosofia hauria de ser explicada des dels primers anys els conceptes teòrics tenen una dificultat que no sabem com aplicar de manera directa a les aules. Amb els projectes, per exemple, els nens aprenen a crear les seves pròpies teories i a fer-se algunes preguntes però això és només un dels conceptes de la llarga llista que formen la filosofia.
Després a classe, amb la visualització d'algunes escenes de la pel·lícula francesa "Solo Es el Principio", vam poder observar un exemple de com dur a la pràctica aquesta teoria.
Preguntes:
-Com apliques aquestes teories en l'educació infantil?
-Si la filosofia és tan important, perquè no es dóna més èmfasi en ella?
-Com portar un bon projecte sobre filosofia a les aules?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada