Juntos es más que la suma de todos

 (Txell Fontanet, Olga Romera)

Idees clau:

- Riquesa en la relació de compartir moments entre els infants. (De la mateixa o diferent edat)

- Espais cuidats i material seleccionat cuidadosament per oferir un ampli ventall de possibilitats d’aprenentatge.

- Importància en valorar les pròpies capacitats i tenir una bona estima d’un mateix.

Síntesi i reflexió:

Primerament m’agradaria destacar la manera d’entendre la infància en El Martinet. Els nens i nenes són considerats individus capaços, competents i se’ls atorga autonomia per decidir que volen fer i en quin moment.

A més a més, és potencia la interacció entre els infants i es faciliten les relacions entre nens i nenes de diferents franges d’edat, ja que en cada interacció existeix una oportunitat d’enriquir-se els uns als altres, a més de conèixer-se en profunditat i aconseguir un benestar amb l’entorn escolar.

També parlen de la importància dels espais. Han de cridar l’atenció dels infants, que siguin lluminosos i agradables. El material està seleccionat minuciosament per proporcionar oportunitats d’aprenentatge als infants. L’ús dels espais i el material és de lliure elecció pels petits. Cadascú pot apropar-se al racó que més li vingui de gust i dur a terme les accions solitàriament o en grup.

Curiosament, la gran majoria de les vegades, les interaccions entre els infants es ve donada de manera accidental o casual. Per aquest motiu, s’han de fer propostes que condueixin a aquestes trobades casuals que, al mateix temps, aporten tants beneficis als infants.

Les relacions entre els infants, els ajuda a construir una idea més gran d’allò que estan fent o del que estan parlant. Això és així perquè cada infant aporta el que ha après a través de les seves experiències. El resultat de totes les experiències del grup, comporta una idea molt més desenvolupada que al principi. El fet de sentir-se reconegut pels seus coneixements i valorat per les seves habilitats, dona una major autoestima als infants i un major sentiment de pertinença al grup.

A través d’aquestes activitats en grup aprenen conductes de socialització de manera inconscient. Negocien,  busquen alternatives als imprevistos, son altruistes, s’elogien... A més a més, les destreses d’uns, poden servir de motivació per a uns altres que encara no ho saben fer. 

També em dona la sensació que disposen de bastants mestras per poder atendre a tots els infants en la seva totalitat de necessitats i demandes.

Preguntes sobre el text:

- Quin rol tindria la mestra en aquesta metodologia educativa? No hi parla prou.

- En quant als límits dels infants en aquesta escola, no queda clar si hi ha o fins a quin punt.

Reflexió:

És important que des de ben petits, els infants se sentin part d’un grup, d’una societat en que, inevitablement, estan submergits i formen part. Cal que sàpiguen tot el ventall de possibilitats que pot oferir la relació amb els demès, però, sense oblidar la individualitat de cadascú i considerant les diferències aspectes positius que ens fan únics.