LECTURA 5: Llegir a la pantalla. Pérez-Esteve, P.

LECTURA 5: Llegir a la pantalla. Pérez-Esteve, P. 

RESUM:

Aquesta lectura titulada Llegir a la pantalla ens parla de la importància de la lectura i el nou format de llibres que tenim actualment.

L’article de Pilar Pérez ens diu que la lectura és fonamental en les nostres vides i que durant aquest procés podem deixar corre la nostra imaginació. Quan som petits és important que algú ens condueixi en aquest procés. Per tant, acompanyar a les criatures en aquest recorregut és avui una tasca essencial de tots, i sobretot els mestres.

Abans del boom tecnològic, llegíem a través de llibres físics, és a dir, de paper. Un cop els dispositius tecnològics apareixien en les nostres vides, deixàvem de banda aquests llibres de paper per donar lloc a pantalles. És un nou format molt atractiu pels infants, que en definitiva els hi acaba enganxant.

Des del meu punt de vista, penso que la lectura és un element bàsic i fonamental per la persona, ja que ens aporta coneixement, ens crea un món imaginari, ens ajuda a viure unes altres vides, etc. Aquest article dóna molta importància al format, però jo vull preguntar: tant important és? Considero que el format és un aspecte rellevant per atraure i cridar l’atenció, però allò realment important és el que ens trobem a dins.

IDEES CLAUS:

·         Llegir ens permet aprendre, viure unes altres vides, entendre els nostres sentiments, aprendre com és el món,  com funciona  i ens permet potenciar la nostra imaginació.

·         Nous formats d’alfabetització que permeten infinites possibilitats

·         Els infants es mouen molt fàcilment amb aquests formats, però els docents hem d’acompanyar-los en aquest procés perquè en facin un bon ús i puguin aprendre a través d’aquests, i així poder-se integrar a l’entorn on han de créixer, la societat de la informació i el coneixement.

PREGUNTES A L’AUTOR/A:

·         Quines propostes pedagògiques faries tu aplicables a l’aula per tal d’ensenyar a moure’s en aquest nou format digital?

·         Promouries introduir dispositius tecnològics en aules de parvulari o preferiries intentar mantenir la figura del conte tot i la imposició de les noves tecnologies?

REFLEXIÓ:

Estic molt d’acord amb el que planteja l’autora, ens fa gracia que un nen de 2 anys pugui agafar una tablet i moure-s’hi amb molta facilitat. Però mica en mica quan es faci gran haurà d’anar aprenent a moure-s’hi perquè a la xarxa hi ha moltes coses i no totes elles són vàlides ni educatives. Per tant és i serà importantíssim fer un treball amb els infants ja des de ben petits.  Creiem que com que la tecnologia va sola els nens s’han d’adaptar i anar sols, però no és així, se’ls ha d’ajudar i guiar. L’autora es mostra neutra i no es posiciona però si que reconeix la importància de la tasca dels docents.