dimecres, 29 de març del 2017

EL TREBALL DE L'AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

IDEES CLAUS:
- Mètode Montessori.
- Infant com a protagonista del seu aprenentatge.
- Experimentació lliure.
- Mestra com a observadora.

SÍNTESI:
En aquest article anomenat El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys s'explica de quina forma s'hauria de treballar l'autonomia dels infants a l'aula. Per dur a terme aquestes explicacions es basa en les guies del centre Montessori-Palau.

El tema central d'aquest article és tractar el desenvolupament de l'autonomia de l'infant d'una forma lliure en la qual vagi experimentant amb el que necessiti en cada moment.


Les guies del centre Montessori-Palau ens expressen que l'infant ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge, i no l'adult que està a l'aula. Aquesta forma d'educar als infants defensa que cada infant és un individu únic, irrepetible, diferent i cal que, els adults de referència, li brindin un entorn o un ambient adequat perquè pugui aprendre i desenvolupar-se de manera autònoma.
Per tant, és important que la mestra els ofereixi recursos a materials útils pel desenvolupament del grup classe i en concret de cada infant. No obstant això, seran els mateixos infants els que decideixin usar-lo o no depenent dels seus interessos.

L'experimentació és bàsica perquè l'infant es troba davant de dificultats que ha de resoldre per ell mateix, ja que la mestra ha d'actuar com a observadora i com a model dels infants. 
Així doncs, hem de mantenir-nos al marge però exposar-los un model adequat per a ells.
Maria Montessori afirmava que tots els nens i nenes tenen les mateixes ganes d'aprendre i que passen per les mateixes estepes de desenvolupament. A més, considera que el coneixement que assoleixin els infants dependrà de l'ambient del seu entorn i de les persones que l'envoltin. Aquest interès per aprendre serà el que els portarà cap a aconseguir l'autonomia.


En conclusió, per a potenciar l'autonomia dels infants de 0 a 3 anys és important usar una metodologia lliure, on l'infant sigui el protagonista i pugui experimentar de forma autònoma. És important l'experimentació per a aconseguir l'autonomia, ja que aquesta experimentació els planteja dubtes que ells mateixos hauran de resoldre. La mestra, a l'aula, haurà d'actuar com a observadora. No obstant això, els pot ajudar a aprendre'n més.

PREGUNTES PER L'AUTOR:
- Podem corregir la conducta d'un infant si es comporta de manera inadequada o pronuncia una paraula de manera errònia?

REFLEXIONS:
El mètode Montessori el trobo realment interessant però, per la meva experiència personal, em presenta diferents controvèrsies.
Estic totalment d'acord amb la majoria d'aspectes que defensa aquesta metodologia lliure. Considero que veure a l'infant com el protagonista del seu aprenentatge és essencial pel seu desenvolupament integral d'aquests individus. A més, considero l'experimentació com la millor tècnica per aprendre de forma significativa, ja que són els nens i nenes els que duen a terme l'activitat de la forma que creuen més adient.
Altrament aquesta metodologia dóna el rol d'observadora i de guia, en certs moments, a la mestra. Aquests rols són interessants perquè d'aquesta forma els infants comencen a ser autònoms des de ben petits i la mestra pot dedicar-se a observar, i per tant, conèixer millor als infants que té a l'aula. No obstant això, la implantació d'aquests rols també em produeix cert neguit perquè entenc la part més teòrica però considero que a l'aula és difícil saber quan has de guiar a l'infant perquè consideres que et necessita i quan ha de fer-ho tot sol.
Malgrat aquests punts forts, considero que és difícil que tots els mestres interioritzin aquest rol quan ells han estat educats d'una forma molt diferent de la qual estem fent esment. Personalment, intento informar-me sobre metodologies diferents de les que jo he pogut experimentar com a mestre. A més, intento posar aquelles que considero més adequades en pràctica quan puc tenir contacte amb infants, però és difícil usar amb els infants una metodologia que mai han emprat amb tu.
Per tant, considero que al grau d'Educació Infantil s'haurien d'impartir les classes d'una forma més innovadora o si més no, posant en practica tot allò que ens recomanen fer a les aules. A més, a les pràctiques universitàries ens haurien de facilitar escoles amb aquestes metodologies que ens ensenyen a l'aula perquè si no és quan a les alumnes del grau ens sorgeixen dubtes sobre si podrem o serem capaces d'aplicar tot allò que ens ensenyen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada