LES INTERACCIONS SÓN LA CLAU PER APRENDRE A LLEGIR- MARTA SOLER

IDEES CLAUS:

1.       La clau per aprendre a llegir són les interaccions. Multiplicar les interaccions lectores amb altres persones sobre el material escrit que tenen als diversos entorns en què participen.

2.       L’aprenentatge de la lectura no és exclusivament un procés individual.

3.       S’ha de introduir la lectura entre els infants des de petits, no solament es tracta d’explicar contes. És així com s’ interacciona amb el procés de lectura.

4.       Obrir la porta de la literatura clàssica a edats molt primerenques repercuteix en aprenentatges futurs.

Marta Soler és experta en processos de lectura i dirigeix el centre d’investigació CREA (Centre d’Investigació en Teoria i Pràctiques Superadores de Desigualtats). Recentment ha participat en activitats amb professorat i pares i mares d’educació infantil a través de la Unió Europea INCLUD-ED.

Segons Marta, la consciència fonològica existeix molt abans dels tres anys. Els infants de 0-3 experimenten amb materials i també ho fan amb lletres (sons, paraules...). Montessori ja proposava activitats d’aquesta índole en edats primerenques.  Abans es creia que madurativament l’infant no estava preparat per llegir fins els 6 anys. Però això no és així, ja que molts infants són capaços abans de relacionar una paraula amb un significat.

L’element clau per aquest procés d’aprenentatge són les interaccions. Vigotsky deia que si es transformaven totes les interaccions que viu l’infant en relació amb la lectura, transformaríem aquest procés lector. Per tant, l’aprenentatge de la lectura no és exclusivament un procés individual. A més, que una persona sàpiga llegir no significa que sigui lectora. Per tant, ser-ho implica no només saber llegir sinó ser capaç d’interaccionar i compartir amb l’altra gent el que llegeix.

Per a poder aconseguir dur a terme aquest procés és indispensable la formació i implicació de les famílies. Per a poder promoure això es poden realitzar tertúlies literàries dialògiques amb les famílies. També es pot dur a terme l’extensió del temps escolar, és a dir, espais més enllà del temps acadèmic.

El projecte INCLUD-ED té com a finalitat identificar les estratègies pedagògiques que ajuden a promoure l’èxit en l’educació, la cohesió social i la inclusió. Aquest projecte és coordinat per CREA. Finalment, els elements claus per què les accions educatives assoleixin l’èxit segons aquesta investigació són: les diverses maneres d’agrupar els infants i l’aprofitament dels recursos humans i la participació de les famílies.

PREGUNTES

1. Com es pot captar l'atenció d'un infant que no vulgui ser partícip d'aquesta dinàmica pel motiu que sigui?

2. Com es pot promoure entre les famílies que no tenen interès per la lectura?

REFLEXIÓ PERSONAL

M’ha semblat molt interessant aquesta lectura ja que mai m’havia plantejat aquesta consciència fonològica de la que parla Marta Soler, tot i que és òbvia. Crec que aquesta entrevista té molta raó, ja que no hi ha forma més enriquidora per aprendre que les interaccions amb altres persones. I, si és així amb l’experimentació, la manipulació, amb altres aprenentatges... amb la lectura també ha de ser-ho.  També penso que és molt important implicar a tots els entorns de l’ infant ja que aquests són els que faran realment possible aquest aprenentatge. La implicació de les famílies, per tant, penso que és indispensable per a que els infants sentin aquest aprenentatge seu.  Un exemple d’aquest fet l’he vist a l’escola bressol on vaig dur a terme les pràctiques fa un mes. Infants de dos a tres anys que parlaven més era perquè es trobaven més estimulats, no únicament a l’escola, per parlar, sinó també a casa, amb la família. 

http://www.fapac.cat/ifamilies/llegir_creixer