Lectura IV: Potenciar la comunicación en el primer ciclo de educación infantil. Criterios y pautas de actuación. Pilar Alonso

1) BREU RESUM

En un primer moment, l'autora d'aquesta lectura ens situa i desenvolupa breument l'objectiu principal de l'article, es tracta de trobar-hi sentit i funcionalitat a les interaccions comunicatives dels adults (especialment la mare) amb els infants. Destaca que en algunes escoles no potencien suficientment la comunicació en tots els moments de la vida a l'aula.

Més endavant, Alonso afirma que les persones som essers socials i els nadons formen part d'aquest món des que neixen. Les primeres conductes comunicatives que manifesten els nadons afavoreixen el contacte amb els altres (moure les mans, fer ganyotes, mostrar sorpresa...). L'adult, instintivament, atorga significat a totes aquestes conductes. Al principi la mare és qui porta la iniciativa de la interacció però progressivament, a través de l'espera, la mare atorga un paper més actiu a l'infant. En aquest tipus de situacions l'infant comença a anticipar-se, a prendre iniciativa...Per tal que aquestes interaccions siguin adequades, l'adult (mare) ha de tenir un estil comunicatiu tranquil i pacient, utilitzar frases curtes i completes i fer canvis d'entonació. Així doncs, seria interessant que des de l'escola es pogués escollir allò essencial de les estratègies comunicatives i adaptar-les a les condicions i possibilitats escolars.

A contincuació, Alonso proposa una serie de criteris i pautes d'intervenció pels educadors i educadores que treballen al primer cicle d'educació infantil. L'autora destaca que és molt interessant adonarse'n que qualsevol moment de l'horari escolar és bo per potenciar la comunicació. També cal prendre consciència que els moments més assistencials també poden ser realment educatius.

Finalment, Pilar Alonso troba com a èssencial el treball comunicatiu que es fa a través dels contes, en aquest moment es bo realitzar preguntes, d'aquesta manera els infants s'inicien en el pocés de comprensió.

2) IDEES CLAU

• Els adults que interaccionen amb els infants en el seu desenvolupament comunicatiu desenvolupen, de manera espontània, un conjunt de conductes comunicatives i faciliten el seu aprenentatge comunicatiu-lingüístic.
  Les persones som essers socials

• Els primers diàlegs entre mare i fill/a s'inicien espontàniament i ajuden a l'infant a construir els seus primers esquemes d'interacció social. Les accions conjuntes entre adult i infant semblen ser un pas obligatori en el camí d'accés al llenguatge. 
• És molt important actuar de forma intencional i sistemàtica amb els infants.

3) PREGUNTES A L'AUTOR/A

• Quines altres vies de comunicació es poden emprar a l'aula, a part dels contes? Es podrien utilitzar cançons, titelles, i altres elements educatius com a estratègies per potenciar la comunicació?
• Aquestes estratègies comunicatives serien facilment aplicables amb infants amb necessitats educatives especials?
• És recomanable mostrar les imatges del conte mentre s'explica o no?

4) REFLEXIÓ PERSONAL

Crec que l'eina del conte és un element cabdal a nivell educatiu i considero que a les aules s'hauria de potenciar molt més, tant en el sentit comunicatiu, com per transmetre valors, transmetre valors i refelexionar sobre els coneixements. 

Des del meu punt de vista es tracta d'una lectura massa teòrica i crec que seria molt beneficiós que aportés eines per tal de poder emprar aquestes tècniques a l'aula. 

Després de posar en comú la nostra opinió sobre la lectura amb les nostres companyes hem arribat a la conclusió que podriem relacionar aquesta lectura amb la de Roás, ja que emfatitza en la implicació i el treball en xarxa de famílies i escola.