Tres idees clau:
-
Els centres d’interès es presenten com una forma vàlida del desenvolupament
del currículum i la professionalització docent, amb la que el mestre pot
millorar el seu propi art.
-
La informació cap als pares genera confiança i propicia una actitud
cooperativa.
-
El fet que cada nen tingui la responsabilitat d’exposar un animal diferent de
la resta de companys, els fa ser més autònoms i els fa sentir protagonistes.
Resum global:
En una escola d’un barri
dels afores de Sevilla, a la classe de nens i nenes de cinc anys es va portar a
terme una metodologia poc usual en aquelles aules: el centres d’interès.
Així doncs, gràcies a
l’interès dels infants, durant el tercer trimestre van començar a treballar els
animals. Prèviament, es va comunicar la proposta a les famílies, la seva
participació va ser indispensable durant l’organització i el desenvolupament de
la tasca.
A cada nen se li va
assignar un animal a l’atzar i, setmana rere setmana, anaven fent exposicions
on, de forma individual, presentaven l’animal. Aquest fet va fer agafar
protagonisme a tots i cada un dels nens d’aquella classe. A més a més, amb
l’ajuda d’un quadernet elaborat pel mestre, anaven recollint la informació més
imprescindible.
Així doncs, gràcies a la
col·laboració dels pares i l’interès dels infants van fer possible que aquella
nova metodologia fos enriquidora pels infants tenint en compte totes les
individualitats i els ritmes d’aprenentatge. A més a més, també va permetre
treballar alguns dels àmbits del currículum.
Preguntes per a l’autor:
- Tots els pares i mares s’impliquen de la
mateixa manera?
Comentari personal:
Penso que el fet de
treballar a partir de centres d’interès és una forma enriquidora per aprendre,
ja que sorgeix de la curiositat dels mateixos infants. Així que puc afirmar que
és una metodologia amb la qual apostaria.
Després de llegir la
lectura puc dir que alguns dels punts tractats no m’han acabat de quedar clars,
concretament la funció del quadernet. Tot i això, he vist que és molt important
que el tema que es treballi a classe motivi als infants, que els faci sentir
protagonistes i que sobretot gaudeixin del que estan fent.
Un altre punt a destacar
és que la col·laboració i la bona comunicació de les famílies és
imprescindible. Aquest ha estat un dels aspectes que hem parlat durant el
seminari amb el meu grup d’experts. Així doncs, ens hem plantejat el fet que no
totes les famílies col·laboren de la mateixa manera, és a dir, el grau
d’implicació d’unes i les altres és molt diferent i aquest fet repercuteix
directament als resultats dels infants.
Un altre dels aspectes que
hem parlat és que la lectura ens transmet tant els punts positius com els
negatius del procés. D’aquesta manera hem pogut veure que no tot és idíl·lic,
és a dir, sempre hi ha coses a millorar.
Tot i això, no ens ha explicat com portar-ho a terme i crec que, com a
futures mestres, ens seria molt eficaç i beneficiós per quan ens trobem davant
d’una classe.
Per acabar, quan hem
posat en comú les diferents lectures, m’ha cridat molt l’atenció la lectura 1,
la qual et parla d’un espai educatiu que té una metodologia molt lliure. A
partir d’aquí una de les companyes s’ha plantejat un dubte que mai m’havia
passat pel cap, però hi he estat totalment d’acord, i és que aquests llocs no
acaben de ser inclusius per a tots els infants. Per exemple, els nens autistes
són nens amb unes necessitats completament diferents de les nostres i aquesta
llibertat no els hi és beneficiosa pel seu desenvolupament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada