LECTURA 3. L'AVENTURA DE PENSAR

IDEES CLAUS:

•           Importància de la creació d’un clima tranquil i serè
•          Paper del mestre: fer preguntes perquè els infants pensin i, en certa manera, guiar-los.

RESUM:

Es tracta d’una lectura que proposa una manera d’apropar la filosofia als infants, concretament a un grup de tercer de primària. Segons l’autora de l’article, al principi del curs creien que era un repte, ja que es tractava d’una classe una mica ‘moguda’. Tot i això, juntament amb la tutora, sabien que era molt important crear un clima tranquil i serè per a aconseguir uns resultats satisfactoris. Així doncs, van voler crear les condicions més optimes perquè els infants poguessin pensar conjuntament, ja que creien que establint un diàleg filosòfic de manera col·lectiva, també estimulaven el pensament individual.

Aquesta comunitat de recerca, on aprenien a pensar a través de les diferents aportacions, va començar amb una sessió en la qual, la mestra, va portar una llum amb forma de mussol per a crear aquest clima de tranquil·litat que he comentat anteriorment. Un aspecte que m’ha semblat molt interessant és que el primer dia també van triar quines eren les normes de filosofia per a aquell curs, així doncs, els infants havien de triar-les, dir perquè les havien escollit i justificar la seva tria. Així doncs, els infants eren partícips de les normes, ja que eren ells mateixos els quals dialogaven sobre quines normes els semblaven més adequades per la classe.

A partir de la introducció del llibre, la mestra, preguntava que els havia cridat l’atenció i a partir de les respostes dels infants formulava altres preguntes perquè pensessin. Així doncs, el paper de la mestra es basava bàsicament a fer preguntes obertes, on cada infant podia donar la seva opinió. A més a més, al llarg de la conversa, un altre aspecte important és que amb la intervenció dels companys també apareixien noves paraules o idees que els feien reflexionar.

Finalment, a l’acabar la sessió, les mestres, proporcionaven tres ampolles (una de molt buida, una de mig plena i una de plena), de les quals havien d’escollir la que representes millor la quantitat d’idees que havien aportat. La majoria dels infants van triar la tercera, és a dir, la plena. A més, l’autora destaca un fet curiós de l’activitat, i és que alumnes que es mostren insegurs en altres classes i que, normalment, no hi participen, en aquest cas intervenen i fan bones aportacions. Tot i això, és necessari que perquè passi hi hagi interès pel qual diuen els infants i, sobretot, que es creí una certa complicitat.

PREGUNTES A L’AUTORA:

·          Com fas que l’espai sigui serè? Com s’ha d’actuar quan infant no vol participar?

·    A part del mètode de l’ampolla, hi ha alguna estratègia per a fer que els infants siguin conscients del que fan? Quina?

·    No seria més beneficiós pels infants si es fessin entre ells les diferents preguntes per a reflexionar? En el cas que ho fessin, no creus que les respostes serien més naturals i obertes?

·      En el cas que el mestre o la mestra faci les preguntes, que pot fer per a no cohesionar la resposta dels infants?

  

     COMENTARI PERSONAL:

    Durant el seminari hem plantejat que es tracta d'una lectura bastant superficial i que ens hagués agradat que donés més detalls en alguns moments concrets. A més, hem pogut veure algunes semblances amb les altres lectures, com per exemple amb 'Una plaça a l'escola, espais per a tothom i projecte de centre' de Mendebaldea (2016) o 'Junts és més que la suma de tothom' de Fontanet, T. i Romera, O. (2016), ja que en ambdós casos es fa referencia a la importància pels infants de comunicar-se.