Resum:
La Txell i l’Olga
ens presenten l’escola “El Martinet” de Ripollet. Aquesta, com moltes escoles d’avui
dia, dona al infant el protagonisme del seu propi aprenentatge. El Martinet, pretén
ser un espai d’ús autònom pels infants on les relacions que es produeixin de
manera espontània (tant amb l’entorn , com entre el grup d’iguals o els
professionals que hi han ) siguin la principal causa del seu propi
desenvolupament integral. És per això que se li dona tanta importància a crear
una comunitat amb una “cultura” pròpia, que permet el continu creixement entre
els tres sectors que la formen : els infants , les famílies i els professors.
Encara que tota
la estona parlem dels infants i les relacions , recordem que en tot moment cada
un dels infants són els protagonistes, per tant , un dels objectius del seu
desenvolupament integral és que es reconeguin com a individu igual a la resta i
a l’hora diferent. És per això que es tracta que cada infant creï una consciència
de la seva identitat que englobi un autoconeixement de les seves capacitats,
habilitats i interessos.
La seva manera de
treballar es basa en crear diferents espais amb els que els infants poden interactuar
a lliure elecció . En aquests ambients sorgeixen diferents experiència entre petits
grups d’infants els quals coincideixen en interessos , gènere,...
En conclusió , és
una escola que permet les relacions espontànies entre els tres sistemes que la conformen
(professors, infants i famílies), a través de la creació de diferents ambients
dintre del mateix espai . Les relacions que es produeixen són la base del
desenvolupament integral de l’infant , i per tant , són el mètode d’aprenentatge
col·lectiu i individual d’aquest.
Preguntes :
-Existeix la
preparació dels infants per l’educació obligatòria ( per la primària ) ¿ És
realista amb el tipus de pedagogia dels centres?
- Hi ha algun tipus
de límit pels infants?
- Es podria traspassar
aquest tipus de pedagogia a l’escola obligatòria? Com ho faríeu?
Idees claus:
-
La
base del aprenentatge són les relacions entre els diversos sistemes.
-
És
important treballar amb els infants tant el sentiment col·lectius com l’individual.
-
Per
tal de afavorir a les diferents relacions , cal crear espais segons les
necessitats dels infants.
Reflexió:
El paper del
mestre sembla que durant aquestes últimes dècades a passat de ser totalment
actiu a ser passiu . És cert que el Martinet té una pedagogia potser molt més “llibertaria”
que la resta d’escoles d’avui dia, però en definitiva és un treball per racons
que afavoreixen les relacions humanes i posen aquestes com a base del seu
desenvolupament, i això és el que trobem potser d’una manera o altre a moltes
escoles que engloben aquesta franja d’edat. Amb això vull dir que els mestres
sembla que han quedat a segon pla en aquests racons i ara la funció principal
és detectar les necessitats dels infants i crear espais per ells ( sense que
després el mestre interfereixi de manera directa. I les meves preguntes són: És
realista aquest tipus de pedagogia tan llibertaria en una societat capitalista plena
de normes, on no es tan fàcil seguir i aprendre sobre els teus propis interessos
? I per tant , no hauria de ser la tasca del mestre adaptar el ambient classe a
la realitat social?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada